14/1/2011 - 09:40h - laMalla.cat

Baralla de gats

L'altre dia llegia en un foro sobre literatura l’enorme quantitat de comentaris que havien generat una paraules d’Eduardo Mendoza sobre Frank Kafka. L'escriptor barcelonès va dir durant una conferencia titulada Teoría general de la novela: balance trimestral que l’autor de la Metamorfosi no era un bon escriptor. Mendoza creu que s'ha de "refer la narrativa" i defensa una manera d'escriure novel·les a l'estil clàssic, entrant en la història suament, sense explicar tot el sentit de la novel·la en les primeres frases, com –diu Mendoza- feia Kafka. "Si expliques tot al començament, la resta del text perd el sentit". Etern dilema aquest de la teoria general de la novel·la, especialment quan és això, teoria.

Tots sabem que els estants particulars i els de les llibreries estan plens de sorpreses literàries que no s'adapten pas al savoir faire de l'escriptor com cal. Metarmorfosi, o El Procés en són un bon exemple. De totes formes, el bon literat, l’autor perfecte de novel·les més senzilles de llegir es fa ràpidament amb les simpaties dels lectors, que cauen sense remei (i voluntàriament) entre les xarxes ben estudiades de d'una novel·la escrita segons els cànons establerts i clàssics.

Pelea de gatos l'última novel·la d'Eduardo Mendoza i Premi Planeta del 2010 introdueix al lector en la història a través de la presentació del seu personatge protagonista, Anthony Whitelands, un angles especialitzat en pintura espanyola que viatja a Madrid durant la primavera convulsa de 1936. A través de la mirada estrangera d’Anthony, Mendoza retrata els mesos immediatament anteriors a la Guerra Civil. Curiosament aquesta època no ha estat molt novel·lada fins ara, així que tenim una bona oportunitat d’entrar en aquell moment complicat que va finalitzar amb una guerra i després amb una de les dictadures mes llargues del món civilitzat. Pero Riña de Gatos no es una història trist. Eduardo Mendoza utilitza un dels seus millors recursos: el sentit de l’humor i la intriga. L’autor ha plantejar dilemes morals al lector i l’ha preparat baralles polítiques, dissertacions sobre l’art i una investigació policíaca. 

Em quedo amb una afirmació que he sentit dir a Mendoza sobre el seu fet d’escriure: “Sempre escric llibres per a veure com finalitzen”.

16/10/2010 - 10:04h - laMalla.cat

El Planeta. Conjures i misteris

Eduardo Mendoza és un gran escriptor que explica històries des de la realitat i posant tota la seva imaginació al servei d'una narrativa potent, enèrgica. Eduardo Mendoza és també un autor enemic de la promoció de les seves obres i era, fins ara, un dels grans que encara no havia guanyat el Premi Planeta.

Aquesta és una bona notícia per als lectors, que es trobaran ara amb una bona novel·la per llegir a partir de novembre. Riña de gatos, és el títol d'aquest flamant Planeta que ja ha començat a formar part de la història de la literatura. Apuntem dos elements que afavoreixen el seu futur èxit: és una novel·la de misteri, i està ambientada en la Guerra Civil. "Hem d'assumir entre tots la Guerra Civil", diu Mendoza i ens proposa un temps i unes circumstàncies poc conegudes i que fins ara no s'havien tractat en una novel·la.

Riña de gatos està situada a Madrid, durant els mesos anteriors al 18 de juliol. "Hi havia molts espies i moltes corrents subterrànies". Madrid era una ciutat plena de "conjures i misteris", ha explicat Edudardo Mendoza. Més de 600.000 euros per un autor que ha decidit agafar l'AVE i baixar a l'estació d'Atocha, abandonant el seu barceloní escenari habitual per escriure el relat d'un jove britànic, expert en pintura espanyola que viatja a Madrid durant la primavera del 36 per analitzar un possible quadre de Velazquez desconegut i es veu embolicat en una trama policial amb personatges reals com José Antonio Primo de Rivera, Sanjurjo, Queipo de Llano i Franco.

30/12/2009 - 19:45h - laMalla.cat

Del 23F a Nova York en un llibre electrònic

Ara que s'acaba l'any, sembla una bona idea continuar amb l'exercici que vaig començar fa uns dies, el de parlar de llibres susceptibles de convertir-se en regal. No asseguro res, perquè aconsellar lectures és un risc important. Tot i això, com diu Josep Maria Espinàs en el seu últim llibre “El temps va passant, però la festa segueix”. Aquest nou títol, que ha aparegut durant el 2009, I la festa segueix (Edicions La Campana), és una mena d'autoretrat d'Espinàs, on reflexiona sobre els fets de la vida, la de tots i la seva mateixa. La Campana també ens ha obsequiat aquest any amb Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació, de John Carlin. Sobre aquest llibre Eduardo Mendoza va dir a El País: “Hagués pogut ser la millor novel·la de l'any si no fos perquè tot allò que explica va succeir de veritat. Mendoza, de la seva banda, ha revelat amb Seix Barral Tres vidas de santos. Aquests són tres relats, de tres personatges que estan disposats a renunciar a tot.

Igual que el llibre de Carlin, el 23 F de 1981 també podia haver estat una novel·la si els fets que es van produir al Congreso de los Diputados no haguessin estat una realitat com un piano. De fet, Javier Cercas va intentar convertir en ficció tot l'entramat conspirador que va finalitzar amb Antonio Tejero envaint el Parlamento i disparant contra tot allò que es movia. Finalment, Cercas va escriure Anatomia de un instante sense allunyar-se de la veritat i ha demostrat que el cop d'Estat contra la democràcia incipient que presidia Adolfo Suárez pot superar qualsevol novel·la policíaca. L'última obra de Cercas s'ha situat entre els més venuts a la diada de Sant Jordi, de la Feria del libro de Madrid i de les llistes de més venuts de les llibreries i de les seccions de cultura dels diaris. Mereix una estona d'atenció.

 

Per cert, Ecos Travel Books ha presentat la primera guia de viatges digital en castellà per a e-book, iPhone, ordinadors i altres dispositius de lectura electrònica. Es tracta d'una guia de Nova York i conté tot allò que s'ha de veure a Manhattan, a les seves botigues, museus, parcs, gratacels.....

20/8/2009 - 17:10h - laMalla.cat

Mendoza i els sants

Mendoza


L'última novetat d'Eduardo Mendoza va ser El asombroso viaje de Pomponio Flato l'any passat, una història amb la qual es va remuntar als clàssics i les seves deïtats múltiples. A l'octubre Seix Barral publicarà una nova entrega de Mendoza amb un registre totalment oposat: el deu únic que ens és propi, com dirien els super beats. És una bona notícia saber que el 20 d'octubre arriben els quatre relats agrupats sota el títol Tres vidas de santos. No és la primera vegada que Mendoza s'endinsa en el món religiós catòlic. Recordem encara aquella novel·la curta que fa olor a pluja i que descriu la vida d'una monja de poble i el cacic falangista. Per cert, que El año del diluvio es va convertir en pel·lícula de la mà de Jaime Chavarri el 2004.

Eduardo Mendoza torna la propera temporada a la seva particular ciutat dels prodigis, a Barcelona, a través d'una de les històries de Tres vidas de santos, La ballena. És el relat més llarg i està ambientat en el congrés eucarístic de 1952. El conte més dramàtic és un que es diu Dubslav. Aquí es manifesta Mendoza en una posició més existencial. El tercer relat, El malentendido reflexiona sobre l'assumpte de la literatura i les classes socials.

Esperarem la nova temporada per conèixer més detalls. De moment, ens quedem amb els comentaris del mateix Mendoza: "la majoria d'aquests sants que no ho són, parteixen d'una idea equivocada, d'un trauma psicològic. La devoció amb la qual s'entreguen a aquesta desviació d'una manera excloent i la seva disposició a renunciar a tot és allò que més ens fa semblar-nos als sants”.