25/11/2009 - 14:30h - laMalla.cat

Ferlosio, un premi per a un concert de lletres

Fa cinc anys va ser el Premi Cervantes i ara Rafael Sánchez Ferlosio ha estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres, "per la seva labor literària". Això és una bona notícia, que em permet parlar sobre un escriptor que no es prodiga pels escenaris vanitosos del mercat literari. Sánchez Ferlosio va desaparèixer durant molts anys i molts lectors pensaven que només existia als tractats de literatura. Però existeix i és encara un assagista àcid i crític.

L'autor del compromís
És curiós, l'any passat va guanyar el premi de les Lletres Juan Goytisolo, un altra rebel, un altre escriptor de la generació dels cinquanta, els de la novel·la social, els que van explicar que darrera d'aquella societat repressora i repressiva havia vida més enllà dels ritus. Ferlosio va escriure Industrias i andanzas de Alfanhuí (1951) i després El Jarama (1955), amb la qual va obtenir el premi Nadal. S'ha definit El Jarama com un relat simbòlic i simbolista, un anàlisi minuciós de la realitat i la fantasia, que va servir de precedent a molts altres escriptors actuals.

El Jarama és una de les meves novel·les preferides. Sempre m'ha sorprès la creació que neix del no res, aquelles que tenen poques referències. Ferlosio, amb aquest relat, inventava una nova forma i un nou estil de fer novel·la al nostre país. També ho van fer els seus companys de generació i de tendència: Juan Goytisolo, Camilo José Cela, Luis Romero o Josep Maria Castellet.

Rafael Sánchez Ferlosio és el fill del també escriptor i polític falangista Rafael Sánchez Mazas. Era el protagonista d'una de les millors novel·les en llengua castellana dels últims temps, Soldados de Salamina (Tusquets). Em va sorprendre molt la conversa mig real, mig ficticia del mig real i mig fictici personatge creat per Javier Cercas.

7/1/2009 - 01:30h - laMalla.cat

Maruja Torres, Nadal 2009

"Si jo estic aquí amb vosaltres, és que estic morta". Maruja Torres deia això la nit de Reis d'aquest 2009, quan ja es va fer públic que havia estat la guanyadora del Premi Nadal amb Esperadme en el cielo. L'escriptora barcelonina diu que a la novel·la surten els seus amics, la seva ciutat, el seu barri i ella mateixa, la seva generació sencera. Especialment estan representats Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán. I tinc ganes de dir que sense ells Barcelona i la literatura actual fa temps que s'han quedat orfes, sense la particular imaginació i intel·ligència que donaven al fet d'escriure. El Carvalho de Vázquez Montalbán cremava llibres a la xemeneia de la casa de Vallvidrera i Terenci cremava els 'Ducado', i també la vida, sota un somriure que moltes vegades amagava un patiment. Sempre cal felicitar als que guanyen premis, per aquella part que segurament tenen de merescuts. En aquest cas, i a l'espera de llegir Esperadme en el cielo, Maruja Torres ens ha recordat com sona el vell bolero d'Antonio Machín, al ritme de les 'maracas'. Nadal, Maruja Torres, Terenci Moix, Vázquez Montalbán, Raval, cinema, Barcelona...

Precisament, Barcelona era també la protagonista de 'Nada' el primer Premi Nadal que va guanyar una jove de 22 anys, Carme Laforet. Per commemorar els 65 anys d'aquest aniversari, Destino treu aquest 7 de gener una edició de luxe d'aquesta estupenda història, que introdueix al lector en una deprimida i fosca ciutat que viu les penalitats i l'incertesa de la postguerra.

Un altre periodista, el locutor de Catalunya Ràdio, Gaspar Hernàndez, ha estat el guanyador del Premi Josep Pla, amb la seva primera novel·la: El silenci. Explica l'evolució espiritual d'una jove japonesa que ha superat un càncer. La història està ambientada a l'illa de Formentera.