21/3/2011 - 11:59h - laMalla.cat

Socialitzar el fet poètic

Primavera


Aquest dilluns va començar la primavera! i, a més, va ser el Dia Mundial de la Poesia. Barcelona va organitzar diverses activitats per participar en la commemoració. S'ha editat un poema de Marta Pessarrodona, traduït a vint idiomes, per demostrar així que la poesia pot ser un punt d'unió entre cultures. El dia Mundial de la Poesia va néixer l'any 1999. La Conferencia General de la Unesco va trobar que era necessari celebrar que la paraula és un element integrador molt important pel diàleg internacional.

El poema de Marta Pesarrodona es diu Poesia: una visió personal i ha estat traduït a idiomes com el romanès, l’urdú, el persa, el serbi, l’hindú, el mandarí, l'armeni, el fula, el francès, l'anglès i l'àrab. Als jardins del Palau Robert es va fer un acte en el qual es van llegir poemes de diversos països del món.

Per cert que de l’11 al 17 de maig tindrà lloc una nova edició de Barcelona Poesia, el Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Durant 7 dies, el Festival ocuparà diversos espais de la ciutat amb la presència de poetes de renom internacional, entre els quals hi figuren Juan Gelman, Kirmen Uribe, Joan Margarit, Luis Alberto de Cuenca, Enric Casasses, Arnaldo Antunes, Vicenç Altaió, Luis Garcia Montero, Núria Martínez Vernis o Jerome Rothenberg, entre molts d’altres, sota la direcció de Martí Sales i Eduard Escoffet.

Gabriel Celaya

Més coses sobre poesia. Al pais basc s’han celebrat durant aquest cap de setmana diversos actes d’homenatge en record de Gabriel Celaya, que va néixer a Hernani l’any 1911. Va morir a Madrid l’any 1991. Així que aquest any és compleixen els 100 anys del seu naixement. Gabriel Celaya va ser un dels poetes anti-franquistes més destacats i més compromesos amb la justicia social. Era un poeta en tot el sentit de la paraula i vivia amb humilitat i orgull la seva existència totalment dedicada a la poesia.

Va dir:

Poesía para el pobre, poesía necesaria

como el pan de cada día,

como el aire que exigimos trece veces por minuto,

para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

(...)

Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales

que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.

Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Del poema: La poesia es un arma cargada de futuro

Rafael Gabriel Juan Múgica Celaya Leceta

27/11/2009 - 18:29h - laMalla.cat

Poesia vs arquitectura?

L'altre dia vaig presenciar un interessant debat, o conversa, o diàleg, entre el poeta (i també arquitecte) Joan Margarit i l'arquitecte (però no poeta) Oriol Bohigas. Estava organitzada per l'amic Matias Niéspolo i el suplement Tendències del diari El Mundo de Catalunya a la llibreria Bertrand. Per suposat que la trobada va ser enormement interessant. Dic “enormement” per les persones i personalitats que volien explicar teories sobre el dilema 'L'arquitectura del poema'.

Per començar, el títol em va fer pensar en una pregunta recurrent als exàmens que Román Gubern feia als alumnes de 'La història del cinema', a la UAB. La primera vegada que vaig sentir la qüestió, als meus “innocents” vint anyets, em va venir com una mena de mal de cap. Per aquella època no sabia molt sobre els punts en comú i les diferències entre un director de cinema i un arquitecte... i ara tampoc, tot s'ha de dir...

Per això em vaig decidir a escoltar atentament les semblances entre la feina d'un famós arquitecte i les d'un declarat i reconegut poeta. Independentment de l'afinitat entre les persones, vaig comprovar que el diàleg entre totes dues ocupacions no sempre és fluid, per allò que té d'efímer, que no va més enllà de la pura elucubració intel·lectual.

Margarit, poeta didàctic i encertat, em va fer anotar aquesta frase: “és bo un poema quan després de llegir-lo estàs més ordenat que quan has entrat”. Potser a l'arquitecte li agradaria dir el mateix. Però és difícil. Oriol Bohigas abomina les construccions exacerbants, aquelles que destaquen per la seva vulgaritat i el seu exhibicionisme de grandiositat. Reivindica la dignificació de l'arquitectura, malgrat el nefast o inexistent gust del client .

Per a la curiositat dels curiosos. Heu llegit les frases que es poden trobar a una de les façanes veïnes del MACBA? L'art conceptual, amb tota la seva capacitat de sorprendre a l'espectador, sap veure més que ningú la poesia que s'amaga entre els espais arquitectònics i la ciutat. Quasi es podria dir que se genera tota sola.