11/12/2009 - 10:12h - laMalla.cat

Invisible, de Paul Auster

Paul Auster diu que que és molt difícil escriure sobre sexe. Però a la seva última novel·la se'n parla i es practica sense gaires complexos. A Invisible hi ha amistat, amor i desamor. És un joc literari amb diferents narradors i diferents punts de vista. És un joc de la intel·ligència i de la filosofia, que transporta la vida moderna cap al complicat món de l'infern de Dante. Invisible és també Novel·la Negra, la del suspens, la que investiga els sentiments més foscos de l'ànima humana. És viatge a través del temps i la distància.

Les històries amb triangle amorós (o com es pugui dir la relació tortuosa i estranya que s'estableix en una relació a tres) em recorda l'existencialisme, el pessimisme de les relacions de Paul Sartre i Simone de Beauvoir o la vida d'Anaïs Nin amb Henry Miller i la seva dona. Altres lectors de Invisible no veuran la relació, segurament, però jo vaig pensar en aquestes altres vides reals quan llegia les primeres cinquanta pàgines de la ficció d'Auster... Després surten altres elements, els embolics que fabrica l'enorme habilitat de novel·lar d'aquest escriptor nord-americà.

Diuen que les creacions d'Auster són més d'una novel·la en una i ell assegura que va acabar Invisible en sis mesos. Escriu ràpid i l'any vinent publicarà una nova història, la que ja té bastant avançada al disc dur del seu ordinador. Segurament la novel·la futura de Paul Auster tindrà el perfum de sempre, el dels espais familiars que pren com a referència per crear paisatges ficticis, o no tan ficticis.

A Invisible Auster transporta als lectors des de Nova York a Paris, passant per California i recalant en una llunyana illa del Carib. Tot comença l'any 1967, amb Adam Walker, un jove poeta àvid de vida i de literatura que estudia a la Universitat de Columbia i no vol anar a la guerra del Vietnam. La seva vida canvia quan coneix a Rudolf Born, un francès que té molt a veure amb el seu paisà Bertrand de Born...
 

5/8/2009 - 08:10h - laMalla.cat

Kerouac, On the Road

A vegades ens imaginem que coneixem bé la cultura nord-americana. Innumerables pel·lícules de Hollywood, hamburgueses de McDonald, sèries i més sèries made in USA... Però podria dir-se que tenim moltes lagunes. El procel·lós món literari d'alguns dels autors més representatius de la literatura estadounidenca demostra que ignorem molts detalls sobre els americans del nord, fills únics d'una cultura repressiva i oberta a l'hora. Si et deixes arrossegar, per exemple, per la polsegosa novel·la de William Faulkner El villorrio (The Hamlet), entres en una roda de sorpreses sense fi. Fa temps que vaig entrar en el món escrit americà i he de confessar que fins ara no ha cessat la meva curiositat per la seva manera d'explicar el món.

On the road, A la carretera (Edicions 62) En la carretera, el rollo mecanografiado original (Anagrama) ha estat reeditada el 2008 per Howard Cunnell per a Penguin Classics i aquesta edició és la que ha estat traduïda al castellà i al català aquest any 2009. Jack Kerouac va escriure On the Road a màquina, en un rotllo de paper que va fer enganxant vuit llargues fulles, a un espai i sense un sol punt i a part. Sorprenentment, va escriure aquesta història en només tres setmanes, del 2 al 22 d'abril de 1951. Durant els anys cinquanta va sorgir entre un grup d'autors i intel·lectuals americans el terme beat. Entre ells es trobaven el mateix Kerouac, Neal Cassady, William Burroughs, Allen Ginsberg o el poeta Gregory Corso. Volent definir el terme, Kerouac va dir que volia dir 'beatitud' i estava inspirat en la cultura oriental. De fet, On the Road constitueix un viatge inicàtic pel bell mig dels EEUU i entre les seves pàgines estan tots ells: Cassady, Burroughs, Ginsberg, Corso...etc.

El fet d'escriure per a Keruouac no era simplement un fet intel·lectual. Era una manera de viure, una necessitat expressiva. A la dècada dels cinquanta el màrqueting encara no era l'amo i senyor de qualsevol activitat creativa. Això volia dir que la creativitat era això, vida i creació. Amb aquesta afirmació no vull dir que tots els autors d'ara funcionin perseguits pel balanç de pagament. Philip Roth, Paul Auster, John Irving, ens han aportat pàgina lúcides i esperançadores. Molts dels grans autors nord-americans han estat uns grans viatgers. Han traspassat les seves fronteres per trobar, no la inspiració, sinó a ells mateixos, per allunyar-se de la seva còmoda i poc compromesa manera de pensar i de viure. On the road és la narració d'un viatge iniciàtic pels EEUU dels anys cinquanta. Va explicar el món amb aquella estètica Beat i tot el que té de dramatisme descarrnat. M'atreveixo a pensar en paral·lel en els francesos Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que van fer el seu viatge iniciàtic a través de l'anomenat existencialisme, vist a través de la profunditat burgesa europea...

Eren temps de descobriment. Neal Cassidy, va escriure a Kerouac una carta on li deia: "Crec que s'hauria d'escriure, si es possible, com si un fos la primera persona de la terra i expliqués humil i sincerament allò que ha vist, experimentat, amat i perdut, els seus pensaments lleugers i els seus pesars i somnis: i aquestes coses deurien dir-se evitant frases corrents, la utilització de paraules vulgars i això. S'hauria de combinar Wolfe, Flaubert i Dickens. L'art és bo quan neix de la necessitat. Aquest origen és la garantia del seu valor, no hi ha un altre."