13/7/2010 - 13:11h - laMalla.cat

Un equip amb estrella

Un equip amb estrella. Aquesta és una generació de futbolistes única. Indiscutiblement la millor de la història del futbol espanyol. És un grup tècnicament privilegiat, que té clar quin és l’estil, ben avingut, que no li tem a res, que confia en les seves possibilitats, que ha aprés a competir. La ja històrica tanda de penals contra Itàlia als quarts de final de la Euro 2008 va alliberar la selecció espanyola dels fantasmes que la perseguien des del inici dels temps. És la millor del món i amb un llarg recorregut per l’edat de la majoria dels seus integrants. Aquest és el camí

Cau la última barrera. Espanya ja era campiona del món de bàsquet, d’handbol, de waterpolo, d’hoquei patins, de tennis, de ciclisme, de motociclisme, de fórmula 1... de tot. Quedava el futbol, l’esport rei. Ara ja sí podem considerar Espanya una potència esportiva de primer nivell capaç de mirar als ulls de qualsevol altre país. L’esport espanyol viu el seu millor moment i la cirereta ha estat el Mundial.

Segell Barça. És indiscutible que la selecció espanyola ha begut de la font blaugrana per conquerir l’èxit. Desprès d’anys de fúria ara l’aposta és la possessió, atacar, defensar atacant, el bon tracte de la pilota. Un equip està determinat per les característiques dels jugadors que l’integren. Del Bosque ha utilitzat entre sis i vuit jugadors del Barça en les seves formacions i en posicions clau. Els dos centrals, tres dels quatre homes del mig del camp, el davanter centre. Jugadors com Iniesta i sobre tot Xavi marquen estil i ho fan tant al Barça com a la selecció espanyola.

Del Bosque. Cruyff ha dit recentment d’ell que té dues mans esquerres. Bon gestor de grup. L’home tranquil. Paraules les justes i sempre assenyades.  Justa i valenta la convocatòria. Molt encertat amb els canvis. Ha tingut les idees clares i no s’ha deixat intoxicar pels debats externs. Aplaudeixo la decisió valenta i arriscada d’apostar per Sergio Busquets en una posició tan determinant. El Sergio del Mundial ha estat a l’alçada del imperial Senna de l’Eurocopa amb una diferència: Senna tenia 32 anys, Sergio en té 22. Només un retret pel ‘míster’, modesta opinió. Crec que li ha donat massa minuts a Torres i massa pocs a Cesc. Amb més Cesc i menys Torres penso que les prestacions de l’equip haguessin estat encara millors.

Mundial mediocre. Futbolísticament el Mundial ha estat pobre. Poca diversió. Únicament Espanya, Alemanya i una mica Argentina, Ghana, Xile, els Estats Units i el Japó han estat seleccions agraïdes a la vista. Molta por a perdre, molt conservadorisme. Ridícul espantós de França. Penalitzades les apostes mesquines del Brasil per Dunga i d’Anglaterra per Capello. Crisi de qualitat a Itàlia. Els africans no acaben de donar un pas endavant... L’aposta més ofensiva ha sortit campiona. A veure si condeix l’exemple.

Arbitratge anglès. Sóc un admirador dels àrbitres anglesos. Són dialogants, deixen jugar, entenen la dinàmica del joc... Però des de diumenge ho sóc una mica menys. El seu màxim exponent, Howard Webb, va fer un arbitratge lamentable a la final del Mundial. Un covard que no es va atrevir a deixar Holanda amb deu o amb nou a primeres de canvi. Barra lliure a la violència. El reglament és el mateix al minut 15 que al 120 de la pròrroga, en un partit de quarta ronda de la Cup que a la final d’un Mundial. Inadmissible.

 

8/7/2010 - 13:42h - laMalla.cat

La blau-roja

La blau-roja. És un terme aquest que ja comença a circular per les xarxes socials i que defineix bastant gràficament la idiosincràsia d’aquesta selecció espanyola clarament influenciada per l’estil Barça. En la semifinal davant d’Alemanya hi havia set blaugrana en la formació inicial. Els dos centrals, quatre dels cinc migcampistes i el davanter centre. Tant al Barça com a la selecció tot pivota al voltant d’un home, Xavi. Després les diferències les pot marcar Messi, els gols els poden posar Eto’o o Villa, la velocitat Torres, la fantasia Iniesta o Silva, la seguretat sota els pals Víctor o Casillas, la grapa Puyol, el treball al mig del camp Sergio, cert equilibri Xabi Alonso, la música al vestidor Sergio Ramos, el lideratge Reina… etc, etc, etc. Però l’estil, el segell el marca Xavi tant al Barça com a la selecció. Un futbolista únic que impregna tot el que l’envolta. Si Xavi entra en joc l’equip funciona, si l’aïllen tenim un problema. Una altra dada: els set gols de la selecció espanyola en aquest mundial porten signatura blaugrana (cinc Villa, un Iniesta i un Puyol). I a Madrid s’ho han d’empassar. La selecció espanyola finalista al Mundial està impregnada de blaugrana. ‘Visca España’ titula avui el diari AS rendit a l’evidència. Mentre tant Sneijder i Robben triomfen amb Holanda, Del Bosque ho fa amb Espanya i Cristiano fracassa amb Portugal. Al Mundial el Barça es prestigia mentre Florentino es devalua.      

 

30/6/2010 - 18:22h - laMalla.cat

Quatre candidates

Brasil

A favor: Solidesa. Contundència. Concepte molt clar. No enamoren però saben al que juguen. Cada partit que els veig em semblen més favorits. S’ho creuen. Saben competir. Són un grup de futbolistes molt dotats física i tècnicament.  

En contra: No enamoren. El ‘jogo bonito’ ha quedat arraconat davant l’aposta ‘europea’ de Dunga.

Alemanya

A favor: És una selecció fresca. La baixa per lesió de Ballack ha fet més bé que mal al funcionament col·lectiu. Ozil i Muller representen els valors d’aquesta rejovenida i revitalitzada selecció alemanya. Han sortit molt reforçats després de golejar Anglaterra.

En contra: Potser els pot faltar maduresa en moments decisius o davant l’adversitat. El creuament davant l’Argentina en quarts i amb Espanya en una possible semifinal els situa encara lluny de la final.

Argentina

A favor: Maradona està actuant amb sentit comú i finalment ha construït l’equip al voltant de Messi que està rendint a alt nivell. L’acompanyen davanters ‘top’ com Tévez i Higuaín que estan veient porta amb facilitat.

En contra: Els falta futbol al mig del camp i solidesa defensiva, mancances que poden resultar decisives en el creuament davant Alemanya.

Espanya

A favor: La inspiració de Villa. Han après a competir, a guanyar sense jugar brillant i a gestionar els temps de la competició. L’assequible encreuament de quarts amb el Paraguai els situa molt a prop de la final. Encara no s’ha vist la seva millor versió que pot estar per arribar.

En contra: Molts dels futbolistes amb més pes específic estan lluny del seu millor nivell (Xavi, Iniesta, Silva, Casillas, sobre tot Torres i pel que sembla Cesc). El to físic no sembla el millor i per això Del Bosque pot haver fet un pas enrere en l’aposta pel futbol de toc habilitant un doble pivot al mig del camp.

    

23/6/2010 - 13:36h - laMalla.cat

La Espanya del tiqui-taca

Espanya ha estat campiona d’Europa i s’ha classificat amb màxima solvència per la fase final del Mundial jugant al tiqui-taca (pase curt, combinació de primera, circulació ràpida de pilota, joc per dintre, desequilibri…). Estil que imposen els jugadors del Barça (Xavi, Iniesta, Sergio, Piqué, Villa) o perfil Barça (Cesc, Silva, Mata). I això costa molt d’assimilar a segons qui. Que els jugadors del Madrid siguin complements en aquesta selecciò no agrada i sembla que molts estiguin esperant a que se la fotin per poder cridar ben alt que el model Barça no funciona. Del Bosque sembla intoxicat per aquest corrent d’opinió i s’entesta a mantenir Xabi Alonso, ha introduït Navas, ha assegut Silva, li nega la titularitat a Cesc, se la dona a un Torres fora de forma… Alineacions massa polítiques. Ell sabrà el que fa però no és moment de dubtar. O aposta clarament pels petits al mig del camp, per l’estil i el model que ha fet de la selecció espanyola un equip guanyador i admirat arreu del món o cap a casa més d’hora que tard.

 

14/6/2010 - 01:04h - laMalla.cat

Ara et toca a tu, Sandro

Transparència, austeritat, excel·lència esportiva i institucional, més protagonisme pel soci, no venda de patrimoni, aixecar catifes... van ser algunes de les promeses electorals que van portar Laporta a la presidència al 2003, promeses la immensa majoria incomplertes durant aquests set anys de ‘laportisme’. Per això se'n va Laporta com el president del millor Barça de la història i no com el millor president de la història del Barça, i amb un segon vot de càstig en dos anys: el del vot de censura del 2008 i el d'aquestes eleccions. Les propostes que abans enumerava configuren també els pilars bàsics del programa que ha convertit Sandro Rosell en el president més votat de la història del Barça. Alguns sospiten que Rosell pot acabar sent l'altra cara de la mateixa moneda, però moltíssima gent l'ha votat amb el convenciment i/o l'esperança que Rosell pugui portar a terme aquella il·lusionant proposta ja guanyadora al 2003. Felicitats president Rosell. Molta sort, perquè la seva sort serà la del Barça. I no s'ho prengui com una amenaça però... l'estarem vigilant.

 

9/6/2010 - 17:27h - laMalla.cat

Ara o mai

Comença el Mundial. És l'esdeveniment esportiu que més m'excita. I aquest de Sud-àfrica més que cap altre, entre d'altres coses perquè aquesta vegada sí crec que la selecció espanyola és la gran favorita per guanyar-lo. Espanya sempre ha tingut bons futbolistes. Des que tinc ús de raó els mitjans de comunicació estatals s'han encarregat de situar-la entre les favorites més per generar i vendre il·lusió que basant-se en arguments reals. Però aquesta vegada no. Aquesta vegada comparteixo aquesta opinió/sensació. És l'actual campiona d'Europa, ofereix una estadística imponent amb 44 victòries, tres empats i una sola derrota en els darrers 48 partits, i es presenta amb una generació de futbolistes única. Mai abans la ‘roja’ havia reunit tanta qualitat en un vestidor tan cohesionat: Xavi, Iniesta, Silva, Navas, Villa, Cesc, Torres, Casillas, Piqué... jugadors competitius, acostumats a la pressió, agosarats, humils i ben avinguts. I al capdavant de tots ells un entrenador amb sentit comú, Vicente Del Bosque, que amb la seva convocatòria ha demostrat valentia i gran sentit de la justícia citant Valdés i Pedro. A la Eurocopa del 2008 Espanya va trencar moltes barreres, va deixar molts fantasmes enrere. Per tot això crec que la selecció espanyola pot guanyar aquest Mundial i m'agradaria que ho fes per diversos motius: perquè és el combinat que juga més bonic, perquè representa la nostra lliga, perquè la integren un grapat de futbolistes del meu equip, perquè s'ha espolsat molta caspa de l'espatlla... És ara o mai.

 

3/6/2010 - 20:49h - laMalla.cat

Quatre homes i un destí

Sandro Rosell
El gran favorit. El millor situat en les enquestes. El que ha recollit més signatures amb diferència. El seu programa recupera les banderes aixecades al 2003: transparència, no presidencialisme, austeritat, excel·lència esportiva, més protagonisme pel soci, no venda de patrimoni... El incompliment per part de Laporta de la majoria d'aquestes promeses electorals fan témer alguns socis que amb Rosell pugui acabar passant el mateix. Rosell té a favor que va saltar del vaixell al 2005. Molta gent confia en que ara porti a la pràctica aquell seductor programa en la seva totalitat. D’altres sospiten que busca la cadira mogut pel ressentiment. Rosell va sortir del club enemistat amb Laporta, Soriano i Cruyff entre d'altres. En precampanya l’han atacat constantment però ha rebutjat entrar en el cos a cos, estratègia electoral, té més a perdre que a guanyar si baixa al fang. Serà el nou president si no s'equivoca molt. No té un rival temible perfil Laporta ni sembla que es pugui produir d’aquí al dia 13 cap cop d'efecte estil Beckham que pugui capgirar la situació.  

Marc Ingla
Ha acabat encapçalant una candidatura que havia de tenir com a cap de llista Ferran Soriano. També l'acompanyen Alfons Godall i Albert Vicens, vicepresidents potents de la era Laporta. És intel·ligent però distant, fred. No ha dubtat a encendre el ventilador per atacar Rosell, té una demanda per fer-ho. Està fent una campanya agressiva atacant Rosell i menystenint Ferrer. Els situa als extrems per intentar guanyar el centre alhora que alerta de les similituds entre Laporta i Rosell. És una bona línia estratègica. Encara que nega que va recomanar el fitxatge de Mourinho abans de fitxar Guardiola hi ha molta gent que assegura que el portuguès era la seva aposta, Laporta entre ells. Reconeix que només fa quatre dies que ha decidit ser candidat, els mateixos que fa que Soriano va decidir que no ho seria.

Jaume Ferrer
Té poc carisma. Va dir sentir-se un número a la Junta al 2003. Va ser un dels vicepresidents espiats per ordre del director general però no descarta que Joan Oliver pugui seguir si ell és el president... incomprensible. Igual d'incomprensible que no presentes la dimissió aleshores. Va decidir fer-se el mort per seguir viu, igual que Laporta desprès del vot de censura. Laporta el va agafar per la solapa quan va decidir unilateralment presentar-se a les eleccions per acabar finalment fent-li suport. Molta gent el qualifica com el titella de Laporta i conviu amb la sospita que l'actual president podria continuar manegant els fils si guanya les eleccions. En els actes grans de precandidatura Laporta ha tingut molt més protagonisme que ell. L'equip que té al darrera està integrat pels perfil més grisos dels directius dels darrers anys tret de Perrín, home de raça que tindrà un paper destacat en la campanya.

Agustí Benedito
Fa molts anys que coneix Laporta. Va estar al seu costat a l'Elefant Blau. Va entrar al club al 2003 però no ha estat directiu en cap moment. Va decidir dimitir arrel de la intermediació del despatx d'advocats de Laporta en la venda del Mallorca a un grup empresarial del Uzbekistan, negociacions que no van fructificar. Ha fet un gran treball els darrers mesos explicant el projecte i recollint adhesions arreu del territori. Sobta la gran quantitat de signatures que ha recollit en l’esprint final però les ha reunides sense tenir un gran ressò mediàtic ni suports massa potents al darrera. Té bon discurs, és directe, parla clar. Ha vist el club per dintre i té cultura barcelonista. Ha fet el més difícil, passar el tall de les signatures. Ara pot trobar el vot de la gent que no vol ni Rosell ni Laporta. Podria ser el Majó del 2003.

 

26/5/2010 - 20:04h - laMalla.cat

Cop de timó del capità Florentino

El capità Florentino ha donat un cop de timó. Abandona el perfil d’entrenador permeable pel de míster estrella. Per primera vegada en anys la figura del Madrid estarà a la banqueta. Mourinho eclipsarà fins i tot Cristiano Ronaldo. No permetrà que ningú li imposi el cromo de torn a l’estiu. Preferirà Maicon a Silva. No acceptarà interlocutors entre ell i el president. Quin serà el paper de Valdano a partir d’ara? Li hauran de donar tot, li hauran de dir amén a tot. Tot per intentar acabar amb la tirania blaugrana. Tot per tornar a guanyar. Qui ha estat l’únic capaç de frenar el Barça de Guardiola? Mourinho. Doncs el portem. No importa gens el com, no importa que el portuguès no vulgui la pilota, que col·loqui deu jugadors per darrera l’esfèrica… no importa. La única cosa que importa és tornar a guanyar. Mourinho és un bon entrenador, un bon estratega, un bon gestor de tensions, el resultat per damunt de tot. Però també un superb, un vanitós, un personatge en les antípodes del florit llibre blanc del Reial Madrid. L’aposta té un enorme risc. I si no guanya? Fins quan aguantarà el Bernabéu? I si el que continua guanyant és el Barça? El globus està a punt per Florentino. Un detallet. El Madrid torna a començar de zero mentre el Barça segueix el seu camí. Estil definit, filosofia consolidada, planter reforçat. Enorme avantatge. Ens divertirem.

 

21/5/2010 - 13:18h - laMalla.cat

Arriba Villa un any tard i un suec desprès

Villa ja és blaugrana. És una gran noticia. El millor fitxatge. Arriba per fi el davanter que s’adaptarà com un guant al estil de joc i la filosofia del Barça. Gol, desequilibri, mobilitat, caràcter guanyador, capacitat per combinar en espais curts, adaptació a banda… ho té tot. Avui Laporta i Txiki es pengen la medalla. Se la pengen un any tard i un error desprès. L’error és l’aposta per Ibrahimovic. Un futbolista que no s’ha adaptat i que no s’adaptarà. Que no sabrà assumir l’arribada d’un davanter que oferirà millor prestacions, el seu incendiari representant encara menys. Que va a entrenar-se en Ferrari. Que ha fet pocs gols pel futbol ofensiu que genera el Barça. Que va costar 45 milions d’euros més Eto’o. Amb aquests milions l’Inter va confeccionar un equip nou que ha fotut fora el Barça d’Europa i que demà disputarà la final de la Champions al Santiago Bernabéu. Laporta i Txiki es pengen la medalla Villa i deixen el marró Ibra pel que vingui. Al lloro!

 

16/5/2010 - 23:16h - laMalla.cat

Campions amb triple mèrit

Que el Barça hagi estat capaç de guanyar aquesta lliga té triple mèrit. Primer: l’equip ha estat capaç de mantenir la fam, de derrotar l’autocomplaença. Sostenir un altíssim nivell competitiu quan vens de guanyar-ho tot no és fàcil. Segon: han hagut de lluitar contra Madrid. Contra un Reial Madrid reforçat a cop de talonari i contra la caverna mediàtica que s’ha dedicat sistemàticament a menystenir el futbol dels blaugrana i a intentar condicionar actuacions i designacions arbitrals, arribant a aconseguir-ho en algun moment. I tercer: l’equip ha estat capaç de sobreposar-se a una mala planificació. L’estiu passat la plantilla no es va reforçar, al contrari, es va debilitar. No va venir cap migcampista de qualitat per descarregar de minuts Xavi i/o Iniesta i per prevenir que algun d’aquests dos pogués tenir problemes físics durant l’any, com ha passat. Ara sembla que vindrà Cesc. No teníem cap especialista en banda esquerra i tampoc es va portar ningú. Sort que la desaparició d’Henry l’ha coberta la irrupció espectacular i inesperada alhora de Pedrito. I ha quedat clar que el canvi Eto’o-Ibra ha resultat un fracàs per la manca d’adaptació del suec. El que havia d’haver vingut fa una any, Villa, sembla que vindrà ara, fet que confirma que la aposta pel suec ha estat un error. Tot i amb això el Barça ha guanyat la lliga més cara de la història. 99 punts. Triple mèrit.