25/10/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Blasfèmia

 

Publicat al diari Avui el 20 de febrer del 1989.

Es veu que Versicles satànics de Salman Rushdie és una bona novel·la, és a dir, una obra honesta, segons la moral literària forjada al llarg de la història de la novel·la, de Cervantes fins a Kundera, passant per Flaubert i Kafka. Es veu que Versicles satànics és un llibre blasfem, o sigui, immoral, segons la sensibilitat islàmica forjada al llarg dels segles. Entesos. Tots dos punts de vista són respectables. Però...

Imaginem-nos que un autor estranger publica una novel·la en què relata una història pornogràfica entre Francesc Macià i la Mare de Déu de Montserrat. Com hauríem reaccionat? Amb una pluja de cartes a la bústia de l'Avui, això segur. Amb unes declaracions indignades del president de la Generalitat, això també. Amb un boicot al novel·lista i a l'editorial, potser. Fins i tot podríem arribar a l'extrem de demanar als tribunals que prohibissin la difusió de la novel·la. Però és del tot segur que no jutjaríem sense judici l'autor i el sentenciaríem a mort, que no posaríem preu al cap del blasfem, que no diríem que matar el novel·lista és un deure sagrat de tot bon català, que el nostre president no afirmaria que si es disculpa el perdonarem, però que igualment l'executarem. La catalana és una societat civilitzada. La iraniana és una societat fanatitzada.

Els iranians tenen tot el dret del món a rebutjar la corbata i el calendari cristià, perquè són coses pròpies dels europeus. Però tenen l'obligació de respectar la llibertat de publicació, l'abolició de la pena de mort i el costum de plantar cara a les ofenses per canals no violents, perquè són tres conquestes de la humanitat i no solament dels europeus.

Aquest article meu del 1989 que ara reedito a laMalla és del tot vigent.

 

Comentaris