27/6/2011 - 06:00h - laMalla.cat

Els cursos de català


Publicat al Diari de Barcelona el 7 de novembre del 1991.

Hauríem de normalitzar el debat sobre el català. O sigui, parlar-ne com aquell qui enraona d'una cosa normal. L'economia, per exemple. Oi que no vivim obsedits per la política macroeconòmica i els escenaris de futur? Ens interessen també el preu del diner, la reconversió agrària, la temporada turística, el rebut del gas. Coses més concretes. Doncs amb el català hauríem de fer el mateix. No limitar-nos a debatre la política lingüística global i el futur de la nostra llengua, sinó descendir a les coses concretes. Una d'aquestes coses és l'ensenyament del català a la població adulta. Ara fa pocs dies ha començat un nou any acadèmic i hi ha hagut una allau inesperada de matriculacions. Per què?

Una de les conclusions del simposi sobre l'ensenyament del català que va tenir lloc el setembre a Vic deia: "Cal prendre les mesures per garantir la possibilitat que totes les persones adultes que ho desitgin puguin disposar d'una oferta adequada i de qualitat de cursos de català, que ha de tendir a preparar-les per a un ús efectiu de la llengua." És un bon objectiu per als anys noranta, però és ben segur que no ha pogut influir en l'increment de l'alumnat dels cursos que han començat el 15 d'octubre.

Només a la ciutat de Barcelona, en comptes dels 250 cursos de fa un any, se'n fan 35 més. A tot Catalunya, s'ha passat de 700 a 800 cursos. A més, la mitjana d'alumnes per curs, que l'any passat era de 21, ara és de 26. Com cal interpretar aquestes dades del Consorci per a la Normalització Lingüística? Hi han influït tres factors principals.

El factor estructural: aquests cursos tenen un mercat assegurat ben bé fins a l'any 2001. Molta parròquia la generen les mancances lingüístiques del nostre sistema educatiu, perquè no és veritat que tots els nois i noies acabin l'ensenyament obligatori amb uns coneixements mitjans de català suficients. Molta clientela provindrà de la nova immigració, tant la que va néixer nord enllà, com diria Salvador Espriu, com l'altra, la que va tenir la mala sort de néixer sud avall, com diria Pere Quart. I hi ha, és clar, els clients de tota la vida, els adults que van ser escolaritzats només en castellà i que no deixaran l'escena tan aviat com pretenen alguns sociolingüistes, perquè no tenen cap pressa per anar al cementiri i ben fet que fan.

Un factor conjuntural, claríssim: la famosa sentència 46/1991 del Tribunal Constitucional. Els magistrats inapel·lables han desestimat el recurs del Govern de l'Estat contra la llei de la funció pública de la Generalitat i, per tant, queda clar que "en el procés de selecció haurà d'acreditar-se el coneixement oral i escrit de la llengua catalana". Molts aspirants a funcionari han anat a corre-cuita a apuntar-se a un curs de català.

Un altre factor conjuntural, opinable: l'enrenou polític sobre la qüestió nacional. D'una banda, Àngel Colom afirma que ens trobem en la via cap a la independència i que falten poques estacions per arribar-hi. De l'altra, Raimon Obiols avisa que els immigrats hauran d'agafar el tren per anar-se'n, foragitats pels ultranacionalistes, però que tranquils, que ell els acompanyarà. Com que ningú no vol anar-se'n, ni sol ni ben acompanyat, com que tothom vol quedar-se aquí, tant si Catalunya és dependent com si és independent, més d'un ha pensat: saps què?, aprendrem català, que no fa cap nosa i potser ens farà servei.

Els cursos de català per a persones adultes són, des de sempre, una de les eines més importants de la nostra política lingüística. Vet aquí, en aquest article de la meva hemeroteca personal, un primer diagnòstic sobre la qüestió tal com es plantejava ara fa vint anys. La setmana que ve en parlarem més.



  

Comentaris