7/12/2009 - 06:00h - laMalla.cat

ERC juga fort

 

Publicat al diari Avui l'11 d'abril del 1988.

Les candidatures d'Esquerra Republicana són una bona notícia. Entenguem-nos: no garanteixen l'èxit electoral, el partit haurà de viure amb l'ai al cor fins al 29 de maig; però són un acte de coherència política, un pas endavant en l'actualització de la identitat d'ERC. Joan Hortalà, les coses com són, és més que res un polític pràctic, però, precisament per això, sap que l'Esquerra no pot tirar endavant vivint en la indefinició ideològica, ni tampoc apareixent com un apèndix de Convergència o dels socialistes. I juga fort a l'hora d'afermar el missatge actual d'ERC, radicalment patriòtic i ple d'allò que en podríem dir nova esquerra. N'és una prova el fet que siguin Josep Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom els qui l'acompanyen al capdavant de la candidatura per Barcelona. Els caps de llista de les altres tres circumscripcions -Joan Sabanza, Miquel Pueyo i Marçal Casanovas- també han estat ben triats.

Sis actes de diputat autonòmic per a aquests sis homes seria un bon resultat per a ERC, que li permetria tirar endavant el seu projecte polític. Que ho aconsegueixi o no dependrà molt d'una franja de vot nacional i progressista, que podríem anomenar vot reflexiu, és a dir, pensat. Personalment, i parlant des d'una òptica independent, crec que CiU no el necessita, aquest vot de qualitat, perquè de tota manera repetirà majoria absoluta, tal com diuen les enquestes i saben tots els homes i dones polititzats. El PSC, tampoc, perquè revalidarà sense entrebancs el seu paper de gran força parlamentària d'oposició. Iniciativa per Catalunya sí que el necessita, el vot reflexiu, però els sondejos indiquen que ja el té al sac i ben lligat, que el seu electorat és estable. En canvi, a Esquerra Republicana l'hi cal, aquest vot pensat, més que a ningú, perquè a les pròximes eleccions s'hi jugar el ser o no ser. I, francament, val la pena que hi sigui.

Temps d'esperança per a Esquerra Republicana, l'any 1988, quan vaig publicar aquest article que ara reedito. Per cert, la vaig encertar a l'hora de pronosticar el resultat d'ERC en aquelles eleccions: van ser elegits com a diputats al Parlament de Catalunya exactament els sis homes esmentats més amunt.

 

Comentaris
  1. Avatar
    Joan Pallarès diu:

    A dins d’Esquerra Republicana i des d’aquell tumultuós congrés a Lleida les coses han canviat molt. L’escissió de l’Hortalà va acabar a Convergència, la de l’Àngel Colom, una escissió per la cúpula, també. Sembla que alguns que han passat per ERC tenen el complex de germà petit dels convergents. Ara de tots aquells en que es parla a l’article de 1988, Josep-Lluís Carod-Rovira és encara en un lloc de pes de la política i d’ERC, però restarà apartat de les llistes a les properes eleccions. Les coses canvien i qualsevol temps passat mai ha estat millor ni pitjor, sinó diferent. El repte del 2010 serà tant important per ERC com les eleccions que es congriaven aquell 1988. Els homes passen, les idees romanen i, com els bons vins, si son bones, es milloren, s’adapten a les noves situacions i adopten noves estratègies. No hi ha dubte que al panorama polític català li cal un canvi, de cares per descomptat, d’estratègies naturalment, en quan a canvis de partit, l’espai polític està ben clarament definit. El canvi d’un govern de dretes per un d’esquerres desorientà a alguns catalanistes que creien que no hi havia Catalunya fora de CiU. Ara, de la mateixa manera que ERC, entrant a govern va apaivagar els festejos dels socialistes catalans amb els socialistes espanyols, la força d’ERC a les properes eleccions pot barrar les aspiracions del Partit Popular a participar en un govern que Convergència voldria aconseguir a qualsevol preu, fins i tot la de vendre la casa per anar a remolc dels dictats de Madrid. Joan Pallarès-Personat.

    07/12/2009 - 19:30h