28/2/2011 - 06:00h - laMalla.cat

Jugar fort

 

Publicat al diari Avui el 23 de juny del 1989.

Josep Lluís Carod-Rovira acaba de publicar una biografia de Marcel·lí Domingo. Ben escrit, ben documentat, ple d'interès, el llibre conté, enquadernats, els cinquanta-cinc anys de la vida de Domingo. M'agradaria destacar-ne tres pinzellades. Una: "El marcel·linisme, o dominguisme, arrossegà masses ingents als pobles i comarques del sud del Principat, en el que deu haver estat el principal fenomen sociològic, de caràcter polític, vinculat a una sola persona, en els Països Catalans d'abans de 1939." Dues: "El republicanisme, tal com ell el concebia, populista, socialitzant, demòcrata radical, laic, federalista, obert, modernitzador, europeu, arrelat tant entre les capes mitjanes com entre la petita burgesia, els treballadors de la ciutat i del camp, la intel·lectualitat, era un republicanisme a la catalana." Tres: "La ubicació nacional de Domingo deu ser, segurament, la característica més difícil de precisar en el polític republicà. Ni nacionalista, ni espanyolista, català en ocasions i espanyol en d'altres, en realitat era més aviat anacional."

Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884 - Tolosa 1939): de l'escola a la República -Edicions el Mèdol- és una lectura amena que ens fa conèixer un home i una època. I estimar-los, però sense mitificar-los.

A mi, la cosa que més m'atrau del Marcel·lí Domingo que ara Carod-Rovira rescata de l'oblit és el fet que era un home que jugava fort. Com a polític i com a periodista. Jugar fort, tal com jo ho entenc, no té res a veure amb ser busca-raons, ni exagerat, ni estrident. Jugar fort vol dir arriscar el capital personal de manera decidida a favor d'allò en què un creu. Si el risc no és gran, el guany tampoc no ho pot ser. Domingo jugava fort. Per això arrossegava les masses. Per això el seu article Soldats, tot i que la situació d'ara no s'assembla gens a la del 1917, encara ens emociona. Avui dia, els polítics no juguen fort, i els escriptors i els periodistes tampoc. No ens ha d'estranyar, doncs, que hi hagi tanta abstenció, a les urnes i a la lletra impresa. Si els discursos polítics i els articles i els llibres no són ara tan sincers, apassionats i interessants com els de Domingo, és natural que els electors i els lectors se'n desentenguin. És natural.

Un altre article de la meva hemeroteca personal que no ha envellit gens ni mica.

Comentaris