28/6/2010 - 06:00h - laMalla.cat

La merda de la política

 

Publicat al diari Avui el 24 d'octubre del 1988.

El fet va tenir lloc a TVE, la nit de divendres. El fet és que la directora general de RTVE, Pilar Miró, una implacable professional del poder, va maltractar una cineasta de talent, Pilar Miró, una artista plena de sensibilitat i lucidesa. El fet és que la petita pantalla va fer malbé el format de la pel·lícula Werther, i va espatllar-ne el ritme narratiu intercalant-hi tot d'espots publicitaris. La Pilar Miró i la Pilar Miró són dues dones mal avingudes.

Jo sóc un admirador de l'autora de pel·lícules, sobretot de les tres últimes. El treball polifacètic i rigorós com a realitzadora de televisió i el dos primers llargmetratges, La petición i El crimen de Cuenca, li han donat l'ofici per poder expressar bé allò que volia dir. Però és a Gary Cooper, que estás en los cielos, a Hablamos esta noche i a Werther, l'última pel·lícula seva i la millor de totes, on ella construeix, amb llenguatge cinematogràfic, un discurs sobre la vida. Un discurs transcendent, amb referents autobiogràfics i culturals, amb diàlegs sovint filosòfics, una mica com els del teatre de Shakespeare. Werther és un film que em fascina.

La situació polèmica en què es troba ara la directora general és una cosa que em sap molt de greu. Ella es va embolicar amb la merda de la política en fer-se càrrec, primer, de la direcció general de Cinema del Govern de l'Estat i, després, de la de RTVE, sense esdevenir, però, una professional de la política, de manera que els polítics de debò, que són uns autèntics vocacionals del poder, sempre l'han tractada com una intrusa, i amb raó. És una dona molt ambiciosa, d'acord, però hauria d'entregar-se a l'ambició artística i deixar l'ambició del poder. Per fer política calen uns defectes que la Pilar Miró no té.

Política i democràcia són indestriables: cap demòcrata no pot fer una esmena a la totalitat de la política i jo sóc radicalment demòcrata. Però també sóc molt amic de la lucidesa. Per tant, em sembla justificat el fet de fer servir la popular expressió "la merda de la política" com a títol d'aquest article meu del 1988, perquè -i ara faré una versió nova de l'última frase de l'article- per fer política calen uns defectes que no tothom té.  

 

Comentaris