23/5/2011 - 13:15h - laMalla.cat

Llibertat, per a què?

Publicat al diari Avui el 8 de setembre del 1989.

Llibertat, per a què? preguntava Lenin. Els comunistes es malfiaven de les llibertats, les qualificaven de burgeses, perquè hi veien solament la llibertat dels poderosos per aixafar els de baix. El remei que van aplicar als règims comunistes va ser pitjor que la malaltia que volien guarir. Però ara que tants comunistes d'aquí i de fora opten per la renovació, i ben fet que fan, haurien d'anar en compte de no llençar per la borda tot el bagatge ideològic, perquè hi ha coses que encara són vàlides; per exemple, la malfiança contra la llibertat dels poderosos. Penso que no solament els comunistes renovadors sinó tots els progressistes hem d'adonar-nos que, com que les llibertats són indestriables, hem d'admetre la llibertat dels poderosos però com un mal menor, per preservar la llibertat de tothom. Per què dic ara tot això? No és per justificar-me retroactivament de res, perquè jo mai no he estat comunista, i sempre he defensat la llibertat sense restriccions. En parlo perquè fa al cas, davant la infàmia que ha comès el felipisme contra els valencians.

Josep-Vicent Marquès, l'altre dia, escrivia que el poder no accepta la iniciativa privada que no té ànim de lucre. "La cobdícia és respectable; l'acció popular continua sense ser-ho. El govern espanyol ha decidit destruir la iniciativa de 100.000 ciutadans i 100 ajuntaments valencians que van aportar 400 milions de pessetes per poder veure TV3 a la comunitat valenciana. Ha esclafat una iniciativa social."

Felipisme és llibertat? Sí, però per als peixos grossos, més que no pas per als peixos petits, que som la immensa majoria. En comptes de considerar la llibertat dels poderosos com un mal menor que convé mantenir a ratlla, el felipisme la consagra com un bé absolut; en canvi, reprimeix la llibertat dels ciutadans i de les associacions populars com ara Acció Cultural del País Valencià.

D'això se n'hauria de parlar a la campanya electoral. El futur de la televisió, siguem francs, és més transcendental que el futur del Senat.

Rellegir ara aquest article meu del 1989 em suggereix dues reflexions. L'una és mundial: el descontrol de la llibertat dels poderosos és la raó principal de la gran crisi econòmica que patim. L'altra reflexió és valenciana: les eleccions del 22 de maig que acabem de viure confirmen l'aclaparadora hegemonia institucional del PP, enemic declarat de la nostra llengua, però alhora aporten una dada esperançadora per a un futur redreçament idiomàtic i cultural de la societat valenciana: Compromís i Esquerra Unida tindran una representació notable a les Corts valencianes i a l'Ajuntament de València.

Comentaris