9/8/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Pagès

 

Publicat al diari Avui el 28 de novembre del 1988.

Sempre té feina, però mai no té pressa. Ell no es lleva, com l'avi, amb el sol, sinó amb el despertador. Cull tot el matí a l'horta i, al migdia, omple el camió que anirà a Mercabarna, com en temps de l'avi omplien el carro que havia d'anar al Born. Havent dinat, torna al tros, a collir més i a sembrar. De regar avui dia se n'encarreguen els aspersors, però bé els ha de vigilar, que no els obre sant Pere. Cap al tard, l'ajuda el fill gran. Ara agafar el tractor és la il·lusió del nano que vol fer-se l'home, com abans ho era menar el cavall. Sopa aviat, i veu la televisió, que gairebé mai no diu res de la pagesia. Dorm tranquil. Insomni? Estrès? Aquestes coses rellisquen sobre la seva pell com la pluja sobre el marbre de les estàtues de les ciutats.

Això no vol dir que no tingui maldecaps. A la meteorologia capriciosa hi planta cara amb les assegurances, que van més bé que les antigues pregàries. Al mercat implacable mira de fer-hi front amb la força de la unió al sindicat i a la cooperativa. Als qui van comprant sense parar la terra dels pagesos per plantar-hi cases, fàbriques i hotels... la veritat és que no sap com aturar-los.

L'avi a pagès no és com el vell a ciutat, que l'endemà mateix de la jubilació deixa d'anar a la feina. El vell pagès va fent, fins el dia que cau de cop i volta; és un home que tota la vida ha anat per feina, de manera que quan ingressa en un hospital és per morir-se, no per anar-hi a perdre el temps. Morir? Com deia Josep Pla, els pagesos no creuen que la mort sigui una llei universal; en la naturalesa no hi ha res que mori totalment, tot reviu, tot torna a brotar i a florir. Però potser el que està morint és la naturalesa mateixa. La naturalesa abandona de mica en mica el nostre planeta. Els qui més l'estimen són els qui en viuen, els pagesos, que ara a la tardor cullen espinacs, col, api, raves, ceba, bledes, ells estimen la naturalesa més que els poetes que en van fer una musa o els ecologistes que n'han fet una bandera.

Encara hi ha classes. Alts directius, petits empresaris, pagesos, professionals, obrers, pensionistes, desocupats, estudiants. A cada classe social, una columna dedicada a la meva hemeroteca personal.

Comentaris