15/11/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Roger Garaudy

 

Publicat al diari Avui el 13 de març del 1989.

A l'època remota de la meva adolescència -remota no perquè hagin passat molts anys, sinó perquè han passat moltes coses- em vaig enamorar de les idees de dos pensadors, Erich Fromm, el de la síntesi freudo-marxista, i Roger Garaudy, el del diàleg marxista-cristià. Encara en conservo els llibres, esgrogueïts i subratllats. Encara els cito alguna vegada. Encara els estimo ara.

De les tres grans concepcions del món, la cristiana, la marxista i la islàmica, Garaudy va treballar durant anys per l'entesa entre les dues primeres i, a última hora, va acabar fent-se musulmà. Aquests dies me'n recordava, de Garaudy. Què diria ell del cas de Salman Rushdie? La resposta la vaig trobar a El País de divendres: un article de Roger Garaudy titulat La defensa del Profeta. Vaig pensar: aiaiai, a veure si em decebrà. Però no. Garaudy no ha canviat gens. Fa, ara que és musulmà, el mateix que feia quan era creient protestant i quan era comunista. S'instal·la en una ortodòxia, en fa una lectura impecablement ortodoxa, invoca primer la Bíblia, després Marx i Engels, ara l'Alcorà, però arriba sempre a conclusions diguem-ne humanistes. El veritable cristianisme comporta el compromís social, deia abans-d'ahir. El veritable socialisme implica la llibertat, deia ahir. El veritable Islam du a la tolerància, diu avui.

Jo crec que el fanatisme recula de manera imparable a les esglésies cristianes, malgrat la involució que representa Joan Pau II, i també va desapareixent del món marxista, tant als països de règim comunista com entre l'esquerra occidental. El fanatisme emergent és el fonamentalisme islàmic. És, doncs, una feinada mirar d'aturar-lo des de dintre. Endavant i sort, amic Garaudy!

A veure. Què és el més important a l'hora de rellegir un article que fa l'elogi d'una persona de la nostra època? Pensem-hi una mica... La meva resposta és molt clara: és la data de l'article. Sí. Perquè l'elogi es refereix a la trajectòria de la persona elogiada fins a la data. No pot de cap manera endevinar-ne el futur. I el fet és que Roger Garaudy, mereixedor d'aquest article meu elogiós publicat el 1989, anys després va fer la cosa més repugnant que pot arribar a fer un pensador: es va convertir en un dels principals negacionistes de l'holocaust, el crim més gran de la història de la humanitat, comès pels nazis contra el poble jueu. Tal com sona.

 

Comentaris