21/6/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Santa Coloma de Gramenet

 

Publicat al diari Avui el 17 d'octubre del 1988.

Santa Coloma de Gramenet té una cosa en comú amb Iberoamèrica i és que l'Església hi ha jugat un paper essencial i positiu en la vertebració social; entre la gent més activa, el que no és capellà és excapellà, el que no és cristià és excristià. Res més natural, doncs, que en parli a través d'un text evangèlic, la paràbola dels convidats. "Un home feia un gran sopar, i va invitar-hi molta gent. A l'hora del sopar va enviar el seu servent a dir als convidats: Veniu, que ja és tot a punt. Però tots igualment començaren d'excusar-se. El primer li digué: He comprat un camp, i haig d'anar-lo a veure; et prego que em vulguis excusar. Un altre li va dir: He comprat cinc parelles de bous, i me'n vaig a provar-los. I un altre li digué: M'he casat, i per això no puc venir. De retorn, el servent va contar-ho al seu senyor. Llavors l'amo, indignat, va dir al seu servent: Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat, i fes entrar aquí els pobres, esguerrats, cecs i coixos."

A la construcció nacional de Catalunya hi han estat convidats, abans que ningú, els catalans de soca-rel. Però es veu que els soletures i altres homes il·lustres de nissaga catalana i ànima anticatalanista s'estimen més de mirar oest enllà. Llavors, el seu lloc l'hauran d'ocupar la gent de Santa Coloma de Gramenet i els gutierrezdíazs i els candels.

He pensat tot això arran d'un contacte amb aquesta, per mi, entranyable ciutat. Ha estat la meva participació en una taula rodona sobre l'excel·lent treball que ha fet l'amic Eugeni Madueño sobre la història de la revista Grama, que és una mica la història de la seva -i de la meva- joventut. Puc ben assegurar que, abans i ara, a Santa Coloma de Gramenet existeix una voluntat clara de construcció nacional. L'anticatalanisme no és cosa popular.

A municipis com Santa Coloma de Gramenet o Badia del Vallès existeix un saludable patriotisme local, que encaixa bé amb el patriotisme català, perquè en tots dos casos la pàtria, al contrari del que ens diu l'etimologia, no és necessàriament la terra dels pares, sinó la terra dels fills. Aquesta idea era vàlida quan vaig publicar aquest article, l'any 1988, i és vàlida ara que el reedito, l'any 2010.

 

Comentaris