7/6/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Sindicalisme

 

Publicat al diari Avui el 3 d'octubre del 1988.

Salvador Giner és un intel·lectual brillant. Ho va demostrar un cop més dijous passat a la conferència que va fer a les Cotxeres de Sants. Per ell, la societat civil, que és una cosa exclusiva de la civilització occidental, és un àmbit de llibertat, al marge de l'Estat, on cadascú pot fer allò que vulgui, des de crear una empresa fins a organitzar un partit de futbol. Sense qüestionar l'Estat, propugna l'autonomia i la vitalitat de la societat civil. Molt bé.

La pega és que Giner, no sé per què, té tírria a allò que ell anomena gremialisme, i que fa extensiu a tot el sindicalisme, entès en sentit ampli: obrer, professional, pagès, empresarial. Diu que és egoista, mancat de generositat, insolidari. Jo crec que són injustos, aquests penjaments. Comissions Obreres és solidària quan defensa els desocupats i els jubilats, que són dos sectors que ni cotitzen gaire ni voten a les eleccions sindicals, encara que aquesta defensa va bé als obrers ocupats, que poden perdre la feina i que un dia o altre es jubilaran. Quan el Col·legi d'Advocats demana solucions per al caos de la Justícia no pretén beneficiar només els advocats, sinó tothom. Quan Unió de Pagesos lluita per tirar endavant els conreus, de retruc fa un bé a tota la societat, perquè salvaguarda el medi ambient. Quan la PIMEC fomenta la modernització de les petites i mitjanes empreses, ajuda a dinamitzar tota l'economia del país.

El sindicalisme cada cop el deixen més de banda els mitjans de comunicació, que, en canvi, van plens de notes de societat protagonitzades pels polítics. Només falta ara que un intel·lectual ens inciti a malfiar-nos del sindicalisme.

Vet aquí una reflexió vigent, però que podem ampliar. La nostra societat té tres zones: l'espai personal, l'àmbit civil i el sector públic. L'espai personal l'habiten les persones considerades una a una o en família: la llar és el temple de la intimitat personal. L'àmbit civil té dos braços: l'activitat econòmica i la vida associativa, és a dir, les empreses i les entitats. El motor de l'activitat empresarial és la lògica del benefici econòmic. La lògica de l'associacionisme és la rendibilitat social. En aquest aspecte, coincideix amb les administracions públiques, nucli del sector públic, que respon a la mateixa lògica. La intersecció entre el sector públic i l'àmbit civil és extensa. Els mitjans de comunicació i el sistema educatiu, per exemple, són en part públics i en part privats. Són nombrosos els casos de simbiosi entre agents públics i civils; per exemple, un mercat municipal, que és un equipament públic habitat per tot de petits comerços (les parades). El nostre mapa social, en definitiva, és d'una notable complexitat i de cap manera pot reduir-se a una història de bons i dolents, ni a l'any 1988 ni ara a l'any 2010.

 

 

 

Comentaris
  1. Avatar
    Alfons Pastor diu:

    Tothom parla de la societat civil i pocs la defineixen. La definició que en fa aquest article és ben lúcida i ben oportuna en aquests dies de protagonisme sindical.

    10/06/2010 - 13:13h