19/7/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Tardor a Bastanist

 

Publicat al diari Avui el 7 de novembre del 1988.

El primer bes del sol naixent encén el paisatge. Els boscos de color rogenc, daurat, verd esmorteït, verd perenne, i la grisor de les tarteres, plenes de pedres que rodolen cap avall, fatalment, com dones dissortades, i el blau cel ennuvolat de blanc, i l'aire invisible, que escampa el perfum humit de la tardor. El torrent de Bastanist és feliç perquè sap que després serà Segre i serà Ebre i serà mar i núvol i pluja i altre cop torrent enjogassat. El dringar incansable dels esquellots de les vaques que pasturen, la música neta i fresca del torrent i la remor del vent entre les arbredes componen la calma encantada de Bastanist, seu del santuari d'una marededéu humil, que s'ha estimat més restar al peu del Cadí, sense fer-se'l seu. Nostra senyora de Bastanist no fa d'estendard d'inquisidors, somriu al caminant desemparat, conforta els afligits i afligeix els confortats, mai no arribarà a ser poderosa. El vent, com un amant tranquil, va despullant les branques mica en mica, i les fulles esperen tremoloses la seva hora, l'hora de fondre's amb la terra, per esdevenir terra. Alguns arbres, sense cap fulla, ja són a punt per a l'hivernada; un arbre mort s'hi vol confondre, amb l'esperança de verdejar la primavera que ve, com els homes que, ja sense saba però encara dempeus, esperen el miracle d'una primavera. L'últim bes del sol ponent esvaeix el paisatge.

Seríem en un indret fora del temps, si no fos per aquell cartell que diu: Generalitat de Catalunya. Arranjament de la casa de colònies de Bastanist: 1987 - 1989. I és que a la nostra terra, la més ufana sota la capa del cel, només dues coses són omnipresents: l'obra de Déu i els cartells de la Generalitat.

Quants paisatges tenim a Catalunya? Vet aquí la pregunta que feia a la columna de títol Estiu a Llafranc, reeditada aquí mateix. I responia: tants com indrets, tants com mirades, certament; però si n'hem de fer un resum, jo diria que tenim paisatges urbans, paisatges industrials, paisatges naturals, paisatges agraris i paisatges turístics. I aquesta columna meva descriu, evidentment, un paisatge natural.  A la tardor.

Comentaris
  1. Avatar
    Joan Alcaraz diu:

    Ja saps que TV3 en va fer un concurs, del tema dels paisatges. Potser la competició no calia, però també va servir per a difondre la seva extraordinària diversitat a Catalunya. Una gran riquesa, amb independència o sense...

    22/07/2010 - 13:24h