1/8/2011 - 06:00h - laMalla.cat

Tipologia de les associacions


Publicat al Diari de Barcelona el 12 de desembre del 1991.

Pagues cent peles, en jugues vuitanta i no toca mai: són les participacions en la rifa de Nadal. Les conservarem ben desades fins al 21 de desembre i les estriparem l'endemà. Haurem alimentat durant uns dies la il·lusió de fer-nos rics, que no és cap mal, i haurem pagat l'impost revolucionari del Gremi d'Herbolaris, de la Germandat del Cinema o dels Botiguers Reunits del Dos de Maig, que no és cap delicte, encara que l'altre dia un columnista deia que sí, que aquests recàrrecs són equiparables moralment al cas Juan Guerra.

La veritat, però, no és mai tan recargolada. Comprem aquesta loteria perquè si mai tocava la grossa precisament en aquella botiga on vam anar a comprar un remei contra l'al·lèrgia, en aquell cinema on vam anar a veure Tacones lejanos o en aquell bar on vam prendre un cafè amb llet i nosaltres, rucs de nosaltres, no n'havíem comprat, ves quin disgust.

És clar que les entitats més solvents no reparteixen participacions o, si en venen, són sense recàrrec. Si més no, aquesta exuberància de participacions en la rifa de Nadal ens haurà fet descobrir que d'associacions n'hi ha moltes. Tantes, que els arbres no ens deixen veure el bosc. Per això, podríem regalar-nos un mapa conceptual o, dit d'una altra manera, una brúixola associativa, per mirar d'orientar-nos.

Insistim que l'àmbit civil el formen les empreses, les entitats i els mitjans de comunicació: l'activitat econòmica, la vida associativa i l'opinió pública. L'associacionisme és, per tant, només una part de la societat civil.

El més important és l'associacionisme econòmic. Des de tots els punts de vista. Nombre de persones que enquadra, pressupostos que gestiona i influència social. Parlem de les confederacions sindicals (les grans, com CCOO i UGT, i les petites, com USO i CGT). I dels col·legis professionals (els grans: advocats, arquitectes, aparelladors, metges, diplomats en infermeria, enginyers industrials, i els de dimensió més reduïda). I de les entitats de consumidors i usuaris, entre les quals tenim només una gran organització, que és el Reial Automòbil Club de Catalunya. També parlem, és clar, de les associacions empresarials, tant les cambres de comerç i indústria com les patronals, com ara Foment del Treball Nacional - CEOE, la Confederació de Comerç de Catalunya o la PIMEC.

Existeixen algunes coordinadores locals d'entitats, que agrupen tot l'associacionisme d'una barriada -el Poblenou, per exemple- o una ciutat. Però el que és més pràctic és classificar les entitats per sectors. L'esportiu té molta força: federacions, coordinadores d'esport escolar, empreses esportives, clubs amb equipaments propis i clubs gestors d'instal·lacions públiques. L'infantil i juvenil també pesa: agrupaments escoltes, esplais, joventuts polítiques i altres entitats juvenils, que conflueixen en el consell nacional -i en els municipals- de la joventut. La gent gran: casals de les caixes d'estalvi, federacions sindicals de jubilats, etcètera. I les entitats culturals, com ara els ateneus. I les associacions de pares d'alumnes. I les esglésies, la catòlica i les altres. I les assistencials. I les de veïns, tant les associacions agrupades en la federació de Barcelona -o d'on sigui- i la confederació de Catalunya, com les comissions de festes dels carrers, o les de botiguers, que ara per Nadal guarneixen les avingudes amb tot de bombetes i, de vegades, com aquest any Amics del Passeig de Gràcia, amb molt de gust.

Els articles que parlen de la societat civil i que he reeditat fins ara -més els que vindran- a laMalla, publicats primer a l'Avui els anys 1987, 1988 i 1989 i al Diari de Barcelona els anys 1991 i 1992, plegats, vertebren un discurs propi sobre l'àmbit civil. Un tema sempre actual.


Comentaris