24/9/2008 - 12:45h - laMalla.cat

Plou, però...plou prou?

 

Hem començat la tardor amb les habituals pluges típiques de la Mediterrània, és a dir, aquelles que "no saben ploure" (com diria l'universal escriptor català). Aiguats, tempestes, torrentades... tota una sèrie de paraules que són sinònim d'aigua abundant, però un aigua que -en gran part- es malbarata ja que acaba perdent-se a mar. L'aigua es perd però la seva dilució en les aigües marines no queda en va. Hem de recordar que aquests aiguats fan la seva funció com, per exemple, la de mantenir el paisatge costaner. Les riuades formen part de la comarca del Maresme i sense aquestes les seves platges no existirien ja que es regeneren mitjançant l'aportació del sauló (barreja de sorra granítica) transportat per les aigües dels torrents cap a mar (tot i que, sovint, a banda de sauló també transporten alguns cotxes d'alguns turistes despistats!).  

Aquests aiguats també aporten sediments- i nutrients- a les zones deltaiques i, de fet, han estat al llarg de la història el modeladors d'aquests territoris.  Unes aigües somes i uns terrenys d'aiguamolls que han conformat un dels espais naturals amb més biodiversitat de Catalunya: el Delta del Llobregat. Bernats pescaires, corbs marins, polles d'aigua o xatracs són algunes de les aus que vam poder observar durant el primer rodatge del Natura't. Els Espais Naturals del Delta del Llobregat abracen gran part dels aigüamolls pertanyents a les poblacions de El Prat de Llobregat i Viladecans. Fent un recorregut per un dels seus itineraris marcats vam veure l'oasi que representa aquest espai protegit ja que es troba al bell mig de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest gegant urbà l'amenaça contínuament ja sigui amb la construcció de la tercera pista de l'aeroport, l'ampliació del Port de Barcelona o, ara, amb la construcció de la dessalinitzadora de El Prat. Però malgrat les intimidacions humanes la natura continua imposant-se. Només cal parar-se en alguns dels aguaits (amagatalls de fusta que serveixen per observar les aus) i fer una ullada al voltant. Nombroses comunitats d'aus migratòries campen amb total normalitat entre els enlairaments continus dels avions. L'agró roig es camufla entre els canyissars i va estirant el seu coll mentre una parella de camallargs van pescant amb el seu esmolat bec. Per un moment em penso que sóc al bell mig del Delta de l'Ebre, sobretot quan veig una bandada de flamencs que passa volant cap als aiguamolls del Remolar-Filipines, fins que el soroll dels motors d'un Boeing 747 (... o 474, jo que sé!) em torna a dur a la realitat...

Aguait de Ca'l Tet (Espais Naturals del Delta)Espais Naturals del Delta del Llobregat

La caminada també ens va oferir una panoràmica immillorable del darrer tram del riu Llobregat, fins a la seva desembocadura. Cal dir que l'ampliació del Port va obligar a la seva desviació però, en aquest cas, aquesta acció de l'home va servir per millorar les condicions dels ecosistemes de la zona. L'aigua que omple el tram final de la llera del riu és una barreja de les aigües del mateix riu, de l'aqüífer i del mar. La construcció d'uns calaixos de depuració al marge dret del riu va servir per acumular l'aigua de rec sobrant  juntament amb la que envia la depuradora i aquest poti-poti millora la qualitat de l'aigua del darrer tram. La presència del canyís, la boga o de lliris grocs retenen els possibles elements contaminants existents. Ja veieu... la natura, a sobre, encara fa la feina bruta!

Ara que parlem d'aigua, em bé a la memòria aquella frase: "l'aigua és un recurs fràgil i escàs al nostre país". Doncs quanta raó té qui la va dir per primera vegada!. I és que la sequera d'aquest darrer any ha posat de relleu una vegada més la falta estructural d'aigua de les conques internes de Catalunya. El precari equilibri entre els recursos i la demanda s'ha fet palès en aquests darrers anys. L'augment de la població, la gran demanda dels diferents sectors i una deficient política hidràulica estan col·lapsant el sistema. Actualment, s'està fent un gran esforç per accelerar les infrastructures que garantiran la qualitat i la disponibilitat d'aigua en el futur. La depuració de les aigües residuals -com la que es realitza a la depuradora de El Prat- és una de les accions que s'estan duent a terme des de fa uns anys, una aigua reutilitzada destinada, per exemple, al reg agrícola, al manteniment del cabal ecològic del riu o a la neteja viària de les ciutats. Però a banda d'aquestes accions, les dessalinitzadores, la interconnexió entre les xarxes (com a mesura d'emergència), la bona gestió de la demanda, el millor aprofitament dels recursos locals i l'estalvi seran les solucions per evitar crisis hídriques en un futur.

EDAR de El Prat de Llobregat

 Sense dubte, fer una passejada pel espais naturals del Delta ens mostrarà la complexitat del nostre sistema i la fragilitat del nostre entorn natural, sotmès sempre a la pressió antròpica (humana).

Però a tot això, de què parlàvem al principi del post? Ah, sí! Que comencen a caure els primers aiguats de la tardor. Sembla que torna a ploure a la capçalera del Ter, i també a la del Llobregat... i a la del Segre! I el radar meteorològic marca tempestes per tot arreu? Quines coses que té el temps, oi? Ara plou...però, plou prou...?