17/10/2008 - 18:08h - laMalla.cat

El Garraf: un paisatge feréstec i solitari al costat de la gran ciutat

 

Durant el rodatge del "Natura't", en el meu estimat massís del Garraf, vam poder gaudir de l'espectacle de la natura en el seu màxim esplendor. La ruta proposada per l'ocasió sortia de la població d'Olesa de Bonesvalls, concretament del barri de l'Hospital. Aquesta barriada és la part més antiga del poble i cau a ponent del centre urbà, allunyada uns 500 m. A les primeres pedalejades ja es percep la calma i la pau d'aquests racons i entre els seus carrers centenaris arribarem fins a l'Hospital, també conegut com Hospital de Cervelló. Aquest edifici, construït durant el s. XIII va ser lloc d'acollida i allotjament de vianants i pelegrins, a més de dedicar-se a tasques pròpies d'hospital de malalts. I és que aquest antic hospital medieval estava situat a l'antic camí ral que anava de Barcelona a Lleida, sent aquest itinerari una de les rutes de pelegrins que anaven a Sant Jaume de Compostela.

Deixarem enrera l'Hospital i pel carrer de Santa Maria passarem per racons on sembla que no hagi passat el temps.

Pedalada rere pedalada ens anirem allunyant, poc a poc, del barri de l'Hospital i entre vinyes arribarem fins a l'avenc més profund del massís: l'Esquerrà. Aquest formatge de gruyère respon a la dissolució del carbonat càlcic de la roca calcària per part de l'aigua de la pluja. Aquesta desintegració de la roca calcària es tradueix en profunds avencs amb caigudes verticals de més de 100 m de fondària. L'Esquerrà està de celebració enguany ja que el passat 12 de Juliol es van commemorar els 100 anys de la primera exploració. Aquell dia de l'any 1.908 mossèn Marià Faura i Sans va ser la primera persona que va baixar fins assolir els 76 metres de profunditat, tota una fita per l'època. D'ençà a l'actualitat ha plogut molt i l'avanç de les tècniques juntament amb les nombroses expedicions han permès arribar fins a una fondària de 305 m (l'any 2.007).

Des d'aquest punt muntem de nou a la BTT i ens apropen fins a Can Grau, Escola de Natura del Parc, on trobarem també un petit observatori astronòmic. Durant el camí haurem creuat els típics fondos calcaris del Garraf, farcits de la màquia de garric i margalló. Aquesta palmera -el margalló- és la més septentrional de l'hemisferi nord i les seves fulles allargassades i estilitzades són un dels símbols del Parc del Garraf. Des de les parts més elevades de la ruta podem contemplar una barreja de paisatges típics de la Mediterrània. Per una banda, un massís calcari, força àrid i aspre amb una vegetació punxaguda i rabassuda i, per l'altra banda, la blavor de la mar Mediterrània, amb les platges de Sitges i Vilanova i la Geltrú en la llunyania.

A Can Grau acabarà la nostra curta ruta amb possibilitat d'enllaçar amb pistes forestals i corriols que ens permetran creuar gairebé tot el massís del Garraf. Nosaltres pararem aquí i farem una visita a la ruta sensorial, un itinerari adaptat a persones amb mancances  visuals basat en les qualitats sensorials. El projecte pertany al conveni de la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de La Caixa per a la conservació del espais naturals i permet a l'usuari gaudir d'elements molt característics del paisatge del Garraf.

Podria seguir i seguir parlant d'aquest massís calcari que em té robat el cor. Doncs si... i és que són molts anys de perdre's pels seus senders, escalant les seves parets, observant les àligues cuabarades i esquivant els conills, les perdius o més d'una serp, tot anant en BTT o trescant per les pistes i senders solitaris. Tot un luxe... i tant sols a una vintena de kilòmetres de l'àrea mes poblada de Catalunya!