13/2/2009 - 13:28h - laMalla.cat

La Serra del Cadí i el llop

 En la nostra segona temporada del Natura't hem tingut la sort de poder visitar el nostre Pirineu durant una de les temporades hivernals més espectaculars que es recorden. La gran quantitat de neu existent a la serralada (inclós el pre-Pirineu) ens ha permés poder registrar imatges úniques i màgiques de les nostres muntanyes més emblemàtiques. El Pedraforca se'ns mostrava exhuberant, sota un mantell blanc que li arribava fins a les seves cotes més baixes. Cims modestos com el Puigllançada semblaven molts més alts sota un gruix de gairebé un metre de neu acumulada i la vall de Grèixer apareixia com mig congelada, als nostres peus. Des del Coll de Pal vam poder gaudir d'una jornada típica anticiclònica, marcada per la calma i per la presència de les boires típiques que es podien divisar cap al pla del Bages, amb el teló de fons de Montserrat, perfilant-se per sobre d'aquest mar de boires mig desfetes. L'acompanyant d'aquest rodatge  va ser l'Iñaki Relanzón, expert fotògraf de la natura i professional reconegut arreu del món per la seva participació en revistes com el National Geographic.

El Parc Natural de la serra del Cadí-Moixeró té una gran riquesa de biodiversitat, un fet que vam poder comprovar en mig del rodatge ja que prop del Coll de Pal vam observar el vol d'un trencalós mascle en primera línia, sobrevolant els nostres caps a poc més de 15 m de distància. I és que en aquest espai protegit hi conviuen espècies d'alta muntanya com l'isard, l'àguila daurada o el trencapinyes amb altres espècies estrictament mediterrànies, com per exemple, la geneta. La millora de la conservació dels hàbitats del parc ha propiciat la recuperació d'algunes espècies, com la marmota o el llop.

Si, si... heu llegit bé! El llop ha estat observat des de fa una desena d'anys al Pirineu. El primer individu va aparèixer el 1999 a la serra de Madres, a la Catalunya nord i el febrer del 2004, i després d'analitzar genèticament una femta, es va confirmar la presència d'aquesta espècie en l'àmbit de l'àrea natural del Cadí-Moixeró. Qui ho diria, oi? Us imagineu de travessa pel pre-Pirineu o el Pirineu i -en ple vivac sota les estrelles- comenceu a escoltar uns udols sospitosos? Bé, doncs ja sabreu de que es tracta.... potser no seran els huskies de la Pirena o gossos perduts per la muntanya. És molt possible que el llop us estigui ensumant... Però no cal que patiu. Potser a més d'un o d'una li ha vingut a la memòria l'obra mestra de Sidney Pollack, just en aquell moment en que Jeremies Johnson (Robert Redford) és atacat per una manada de llops quan està dormint sobre la neu a les muntanyes Rocalloses. No crec que els nostres llops tinguin el valor d'apropar-se a vosaltres ja que la dieta d'aquest carnívor són els grans herbívors i altres mamífers menors com les guineus, gossos, conills o llebres.  L'aparició del llop ha suposat alguna baixa de bestiar en el sector ramader. El 2008 van morir quatre ovelles i si ens remuntem al 2007 el nombre d'atacs de llop va ser de deu. Això ha fet millorar les infrastructures ramaderes i augmentar les mesures de protecció per a pastors i ramats. Tot i així, els danys produïts pel llop a Catalunya han estat molt petits i les molèsties ocasionades per aquesta espècie sempre han estat compensades per l'Administració. Veiem que ens porta el futur i si, finalment, s'anima a venir alguna femella que permeti la reproducció del llop a les nostres muntanyes. Tot és qüestió de temps... però si un parell d'ossos han portat un enrenou tan gran a la vall d'Arán no sé que passarà si els llops comencen a proliferar pel Pirineu...

                                Copyright Foto: Iñaki Relanzón