21/11/2008 - 18:40h - laMalla.cat

Per la Serra del Corredor

 Diuen que no plou mai a gust de tothom i, efectivament, la frase es va fer realitat durant la gravació del capítol del "Natura't" per la Serra del Corredor. Vam patir una pluja imprevista (és a dir, que no la vam encertar els que ens dediquem a fe de "profetes" del temps!) i vam veure com el que havia de ser una plàcida jornada de gravació pel massís del Montnegre-Corredor es va transformar en una cursa contra rellotge (o millor dit contra la tempesta que se'ns venia a sobre!). A Sant Vicenç de Montalt ens esperava el nostre company Dani Ramírez, meteoròleg mediàtic de "La Teva", muntanyenc i expert boletaire. Tot petant la xerrada ja van sortir algunes opinions sobre aquells Cúmuls "bastant congestionats" que treien el nas pel vessant nord de la Serra del Corredor. Sense perdre gaire temps (potser intuint el que se'ns venia a sobre...) vam agafar direcció Vallgorguina i vam remuntar la pista que ens porta fins al capdamunt del Corredor. Al dòlmen de Pedra Gentil ja vam veure que el rodatge estaria passat per aigua perquè tot just començar a gravar l'entrevista amb el Dani, un tro llunyà procedent del massís del Montseny va esperonar el ruixat que -pocs minuts després- va començar a descarregar a sobre de nosaltres i que ja no va deixar d'acompanyar-nos durant tot el dia. Arreplega-ho tot i a corre cuita cap a dins del cotxe! Veient el panorama, vam decidir apropar-nos fins al Santuari del Corredor on, aprofitant una curta treva del temps, vam poder acabar de gravar l'entrevista amb el Dani, tot parlant del clima del Maresme, de les seves típiques torrentades i del número de cotxes arrossegats fins a la platja de Santa Susana per la darrera riuada. I poc minuts després...broom!!!! un altre tro i cap a dins del cotxe, a veure com és de bonica la pluja, lliscant i fent reguerots entre el sauló típic del Maresme.

Veient que la tempesta agafa més embranzida, fem una parada i decidim dinar, confiant que la tronada passi de llarg. En una hora torna a aparèixer la treva i ens permet gravar unes panoràmiques excepcionals dels prats i les alzines sureres fumejant, entre uns tímids raigs de sol. La bonança temporal ens permet anar a buscar a Antoni Soler, àlies "Pitxon", l'únic pastor transhumant de la Serra del Montnegre-Corredor i dels pocs que encara s'animen a fer la transhumància entre Arenys de Munt i la serra del Cadí amb els seus 800 xais. Sens dubte, parlant amb ell, es palpa la seva dedicació al pasturatge i veient les seves mans i la seva cara curtida pel fred i la calor, un s'adona de la pesada -però no menys apassionant- tasca que suposa traslladar un ramat de gairebé 1000 bens per les nostres muntanyes, travessant pistes forestals i més d'una carretera. L'Antoni ("Pitxon") ens explica les molèsties que li suposa conviure amb alguns llops que campen per les cotes altes del Cadí i que -en més d'una ocasió- s'han cruspit algun dels seus xais. Sembla que no li fa gaire gràcia a aquest pastor que al Parc Natural del Cadí campin alegrement els llops. I efectivament, sembla que n'hi ha! Per exemple, segons dades del Departament de Medi Ambient, en els darrers 2 anys hi ha hagut nombrosos atacs de llop a tot el Pirineu català i, probablement, al Cadí podria haver-hi almenys quatre exemplars. Els experts consideren que podrien haver arribat des dels Alps italians, passant per França. Camuflats entre la boira que s'enganxa a la muntanya l'Antoni ha vist (o ha escoltat) l'atac a alguns dels seus desvalguts xais. I és que com diu aquest pastor "... el llop és molt puta...!". L'entrevista de l'Antoni es va realitzar sota una incessant pluja, que no va deixar d'acompanyar-nos fins al final del rodatge. Bé...que hi farem! El més positiu és que no ens van atacar els llops ni els ossos (...és clar! al Corredor no prolifera aquesta fauna...). Però el més curiós de tot és que, quan marxàvem, a peu de l'autopista, vam veure una ossa bruna fent auto-stop amb un cartell que posava: "...Ljubljana, Eslovènia...", i al seu costat, un llop amb un altre cartellet amb les paraules "Courmayeur, Val d'Aosta...".

Quines coses té la vida animal, oi...?