10/10/2008 - 14:15h - laMalla.cat

Pugem a Montserrat "sense fums"

 

La muntanya de Montserrat és única al món i aquest fet fa que centenars de milers de persones la visitin cada any des d'arreu del món. A Montserrat hi podem accedir de dues maneres: per carretera, agafant el telefèric o bé amb el cremallera. El Cremallera de Montserrat és un transport còmode, ràpid i segur, i a més, respectuós amb el medi ambient. Aquest mitjà de transport emet 0 grams de CO2 a l'atmosfera, és a dir, res de res... I és que ens hauríem d'acostumar a utilitzar el transport públic també pel nostre oci i no només per anar a la feina o fer les nostres compres per la ciutat. Durant tots els caps de setmana de l'any els espais naturals més propers i accessibles -com la muntanya de Montserrat- reben milers i milers de visitants amb la respectiva alteració que això suposa pel medi (emissió de contaminants dels cotxes i autocars, col·lapse circulatori, problemes d'aparcament, contaminació acústica, etc...).

L'opció del cremallera és la més ràpida, ecològica i sostenible ja que ens permet accedir a Montserrat des de Monistrol en només 15 minuts de trajecte. Envoltat per la silueta de la muntanya, ofereix una visió privilegiada de l'entorn, ja que disposa de vidres panoràmics. Els trens, a més, estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. L'edifici de l'antiga estació de Monistrol-Vila, ara rehabilitada, acull una exposició que explica la història d'aquest centenari mitjà de transport, que es va posar en marxa l'any 1892 per millorar l'accés al santuari per a devots i pelegrins.  El tren suposava molts avantatges amb relació a les diligències de l'època: el transport d'un major nombre de viatgers, més freqüència de pas i una reducció del temps de trajecte, tenint en compte que aleshores, de l'estació de Monistrol al monestir s'hi arribava en una hora i cinc minuts. En poc temps es va convertir en el ferrocarril més popular de Catalunya. Popularitat a la que van contribuir les nombroses romeries de l'època que l'utilitzaven per pujar a Montserrat. La gran revolució del moment va ser que permetia anar i tornar de Montserrat des de Barcelona en un sol dia. El cremallera es va acabar convertint en un important dinamitzador econòmic per la zona, i durant la dècada dels vint va viure el seu màxim esplendor. Després d'una crisi financera a principis dels anys 30 i amb la guerra pel mig, la seva popularitat va anar minvant, fins que un dissortat accident l'any 1953 va marcar el declivi de la línia i el seu tancament definitiu el 12 de maig de 1957.

Però la il·lusió de tornar-lo a veure circular no es va perdre mai, i el juny de 2003 es va inaugurar el nou cremallera. El segon que hi ha a Catalunya, després del de la Vall de Núria, i que té molt poc a veure amb el ferrocarril de vapor que va pujar per primera vegada al monestir, l'any 1892.

El cremallera de Montserrat- amb els seus 3000 passatgers setmanals durant els caps de setmana- és un mitjà de transport integrat a l'entorn del Parc Natural i és la millor manera d'arribar al Monestir.

I ja que parlem d'un mitja de transport "sense fums" no està de més recordar que encara estem molt lluny de complir els compromisos adquirits en el Protocol de Kyoto respecte a la limitació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, hidrofluorcarburs, etc...). Tenint en compte la informació facilitada per la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic les emissions d'efecte hivernacle a Espanya van ascendir en un 49% respecte a l'any base, el 1990.