3/4/2009 - 18:34h - laMalla.cat

Un treball d'alçada

 

Durant un dels rodatges del nostre programa "Natura't" vam tenir l'immensa sort de poder pujar al Pirineu a practicar una modalitat d'esquí que cada vegada té més adeptes: l'esquí nòrdic. Realment, l'experiència va ser molt gratificant ja que, lluny de les massificacions de les pistes d'esquí alpí, aquesta varietat ens ofereix la possibilitat d'estar en contacte amb la neu i la natura i, alhora, realitzar un esport molt físic però, alhora, molt agraït ja que és apte per totes les edats. L'esquí de fons és practicat per un col·lectiu proper al món de la muntanya, des d'alpinistes que volen entrenar fins a atletes que volen potenciar la seva capacitat aeròbica. I és que pujant les pulsacions per sobre dels 2000 m aconseguim generar una gran quantitat de glòbuls vermells. Entrenant en alçada aconseguim fer pujar la taxa d'hematòcrit, un paràmetre que ens dona la relació entre els glòbuls vermells a la sang i el plasma. Per aquells que fem esports de fons aquest valor té un especial interès perquè els glòbuls vermells contenen el pigment que s´encarrega de subministrar l´oxígen a tot el cos, sobretot als músculs. És lògic pensar que quan més alt és l´hematòcrit, més pigment conté, per tant arriba més oxígen als músculs i així aquests poden treballar amb més eficiència.

Amb l'Horaci -director de l'estació- vam realitzar un magnífic recorregut de 15 km, escollit d'entre els 30 que poden arribar a traçar-se per les pistes i els boscos de pi negre. I és que esquiar en aquesta estació és un regal pels sentits, sobretot per la vista, ja que des de qualsevol de les seves orientacions podem gaudir d'unes vistes espectaculars del Pirineu: el vessant sud de la Serra del Cadí, l'imponent Pedraforca, les muntanyes andorranes i del Pallars; els cims de l'Alt Urgell, etc...

Sens dubte, l'anticicló posicionat sobre les nostres latituds va permetre que el dia fos radiant, a excepció d'algunes boires matineres del Solsonès que acabaven morint als vessant reescalfats del vessant sud del Port del Comte. Unes boires que auguraven un dia radiant en cotes altes. Amb diferència, aquest ha estat el millor rodatge de tots, per la seva intensitat, el fantàstic paisatge d'alta muntanya d'aquest sector de l'Alt Urgell i per l'ambient amable que ens van oferir els responsables de l'estació. I com no podia ser d'una altra manera, abans de deixar l'estació, la natura ens va oferir un dels seus regals en forma d'una rogenca i inoblidable posta de sol. En resum... un dia perfecte de treball!