4/10/2011 - 14:47h - laMalla.cat

Espantats

Estem espantats. Envoltats d'una densa boira que no ens deixa veure la sortida a tanta incertesa amb què transitem cada dia. Una allau constant, imparable, de noves incògnites sobre com serà el futur, que incrementa la desconfiança i alimenta un perillós populisme. Grinyolen, fins i tot, aquells missatges que, amb voluntat d'engrescar-nos col·lectivament, ens parlem de noves oportunitats, d'emprenedories, de talents i capacitats individuals inexplorades, útils per salvar el moment i encarar el futur. Tampoc ens resulta pràctic el cinisme dels qui apel·len a mirar cap una altra banda, tot esperant que passi el temporal.

Estem espantats perquè les comportes del pessimisme s'han obert, provocant una riuada de neguits que alimenta l'estat d'ànim. Però sobretot ho estem perquè hem perdut una part dels relats que ens poden donar esperança. Resulta molt més senzill projectar una mala notícia, justificada per un problema de tresoreria, per la mala gestió de qui va administrar abans o per l'obligada revisió d'un sistema insostenible, que embolcallar el problema d'una possible solució, d'un missatge alternatiu, d'un relat complementari. De vegades, després d’abocar una mala notícia, les pressions públiques —dels sectors afectats o de la ciutadania indignada— obliguen a una certa revisió d'aquell discurs llençat a l’opinió pública sense relat complementari. Aleshores el pagament de la subvenció ja no s'ajorna dos mesos, com s’havia anunciat. S'ajorna només quinze dies. Però els efectes d'aquell anunci en la ciutadania, sobre la seva confiança o estat d'ànim, ja han estat demolidors, incrementant el seu espant.

Ens calen nous relats. Polítics, economistes, intel·lectuals, periodistes... que siguin capaços de generar-los, de presentar el problema, però també una possible alternativa. Relats sòlids, creïbles i esperançadors. Arguments que ens expliquin molt més del que ja sabem.

Aquestes eren algunes de les reflexions que compartíem aquest dissabte al Maneres de viure de COMRàdio en conversa amb el director de La Vanguardia, José Antich. Conversa que forma part d'una sèrie de trobades amb els directors dels principals diaris de Catalunya.

Comentaris