6/3/2011 - 19:25h - laMalla.cat

Compromís

Gran part del pensament i de les idees morals que defensava l'escriptor i pensador francès Albert Camus es podien concretar en un sol concepte; compromís. Prendre partit front la realitat, implicar-nos per tirar endavant tenint clar que la construcció del present depèn de nosaltres. Compromís és un concepte poc valorat en el moment actual, però resulta imprescindible per sortir de la crisi.

Camus era citat dissabte a la ràdio per l'economista Robert Tornabell quan al Maneres de viure de COMRàdio li preguntàvem pel dia després de la crisi. Un dia molt llunya encara a Espanya, al voltant de l'any 2017. Robert Tornabell, catedràtic èmerit de banca i finances internacionals de la Universitat Ramon Llull i ex-degà d'Esade, publicava fa un any el llibre "El día después de la crisis", un assaig lúcid sobre els motius, les conseqüències i les possibles sortides a la profunda crisi econòmica global.

El discurs d'aquest experimentat economista ens convidava abandonar la visió catastrofista que es projecta sobre la situació econòmica. Un discurs que contrau, que genera pessimisme i que paralitza la ciutadania."L'economia són també emocions". Però l'allau de notícies negatives que ens aclaparen no ens deixen veure la llum al final del túnel, "més aviat pensem que ve un tren en direcció contrària i en via única".

El professor Tornabell va ser especialment crític amb les retallades que aplica el nou govern català, sobretot en àmbits com la sanitat, "retallades que finalment concreten un estalvi poc decisiu i que en canvi provoquen una elevada preocupació, retalls desproporcionats enfront la capacitat de deute que encara té Catalunya". Robert Tornabell afirmava amb contundència que la solució a la crisi “passa pel creixement i no per les retallades” que faran augmentar el nombre d'aturats.

No resulta habitual valorar positivament l'actitud dels sindicats espanyols en la negociació col.lectiva o l'empenta dels emprenedors, imprescindible per sortir de la crisi. No és habitual projectar un missatge econòmic que apel.li a les emocions, a la motivació dels treballadors en les empreses, al valor de la formació, a fer-los creure que hi ha futur més enllà de l’amenaça d'acomiadament, que depèn de nosaltres, de tots nosaltres. El veterà economista demanava un canvi en les percepcions. Més sociologia que tècniques econòmiques. Un canvi de paradigma per no fer-nos addictes al desastre.

Compromís per sortir de la crisi.

30/1/2011 - 23:15h - laMalla.cat

Angoixats

Socialment angoixats. Símptoma evident d'un estat d'ànim col.lectiu resultat de la crisi.

L'estudi Societat Catalana 2010, publicat recentment per la Societat Catalana de Sociologia, argumenta amb dades els primers efectes que l'actual situació econòmica està generant en el conjunt de la ciutadania.

La sociòloga Marina Subirats ha coordinat aquest estudi i dissabte compartia un interessant temps de conversa al programa Maneres de viure de COMRàdio. Vivim angoixats per la incertesa, per la manca de respostes, superats per una situació que fins ara s'ha pogut contenir gràcies al coixí social que hem anat construint en els darrers 30 anys de democràcia. Serveis, recursos, respostes públiques i privades que en moments de dificultat han estat útils per parar el cop, evitant tensions i conflictivitat. Marina Subirats alertava dels efectes que pot provocar el buidatge progressiu de l'estat del benestar, el desmantellament del que és públic. "L'angoixa ens ha vingut de nou. Superades situacions del passat, vivíem en una societat de drets on l'Estat ens ho havia de facilitar tot. De cop i volta trobem que tot trontolla" .

Per Marina Subirats, "la lluita de classes que creiem liquidada, pot retornar creant una societat dual, extremadament desigual, amb uns nivells molt elevats d'agressivitat i violència on tothom acabi perdent". El risc de fractura social creix en la mateixa mesura que decreix l'estat del benestar. Ara com ara són les classes treballadores les més afectades, mentre que la classe mitjana, que econòmicament resisteix encara, té por. Por de perdre el futur. Por de no saber que passarà demà.

Les tendències sociològiques apunten una societat més dura, conservadora i gasiva, que es contrau, que vira cap a posicions més dretanes, que desconfia d'unes esquerres que en els darrers temps, fruit del benestar general proporcionat pel capitalisme, han renunciat al llenguatge més contundent del passat. Tot i que Subirats ens recordi que el desprestigi de la política és part important de l'estratègia de desgast que activen els grups de poder econòmic per disposar de major llibertat d'acció.

Tot allò que deixem pel camí, que sacrifiquem per la crisi, serà molt difícil de tornar a recuperar. Potser impossible. Passar de l'angoixa a la por és tant fàcil com perillós.