28/2/2011 - 17:15h - laMalla.cat

Superficials

La velocitat ens escurça els temps. Ens retalla la capacitat de sedimentar moltes de les experiències que vivim. En un moment de mutació històrica resultat de la revolució tecnològica, la globalització o el paper rellevant de la dona en el món d'avui, l'acceleració vital es presenta com un element de dificultat.

Aquesta acceleració porta de cap el sociòleg basc Javier Elzo, que dissabte compartia un temps d'interessant conversa al Maneres de viure de COMRàdio. Mesurar els efectes de l'alta velocitat en la vida de les persones és una de les curiositats que empeny intel.lectualment el veterà catedràtic emèrit de la Universitat de Deusto.

Javier Elzo considera que a l'acceleració cal sumar-hi el fenomen de la dispersió; el consum diari d'Estímuls de procedència molt diversa i que acaben per compactar una interpretació "superficial" de la realitat social i dels canvis que en aquesta es van produint.

Un dels efectes de la creixent superficialitat és l'individualisme plaent i protegit, que caracteritza la societat espanyola però que es percep amb major intensitat a Catalunya. Elzo ha dirigit l'estudi "Valors tous, temps durs" -- realitzat per ESADE i la Fundació Lluís Carulla -- on es marquen els valors característics que han construït la societat resultant dels temps de bonança econòmica. Una ciutadania que valora majoritàriament la diversió i el plaer, que dona molta importància a l'oci i lleure, però que al mateix temps reclama alts nivells de protecció social.

Societat individualista, plaent i protegida; així ens agrada viure. Així ens ha construït el boom econòmic. Ara però els temps són durs i la realitat canvia molt més depressa que no pas els valors adquirits. Ens hem tornat còmodes, alhora que extremadament exigents amb l'Administració pública, responsable de resoldre els nostres problemes. Per Javier Elzo és evident que hem fet de l'Administració un monstre, incapaços d'assumir les nostres pròpies responsabilitats.

Ara observem com trontolla l'estat del benestar, una de les joies més preuades de la nostra societat. I ens angoixem en constatar la nostra extrema dependència. Com afirma Elzo, "caldrà prendre consciència que sortir de la crisi no pot ser tornar al mateix d'abans". Hem de despertar d'aquella superficialitat que varem inhalar en la bonança del passat.