28/3/2011 - 16:31h - laMalla.cat

Estètica

Indigneu-vos ! Aquest és el crit amb que el pensador Stéphane Hessel proposa liderar un moviment ciutadà d'insurrecció pacifica contra la indiferència. Un manual breu en forma de llibre (editorial Destino) que Hessel presentava aquesta setmana a Barcelona i que ens alerta dels moviments de distracció mediàtica, creats per desviar l'atenció, davant l'allau de retallades socials que moltes economies europees apliquen per sortir de l'actual crisi econòmica.

Fa temps que sentim a parlar de la necessitat de recuperar la confiança. Però el país i molta de la seva gent van curts de confiança, instal·lats en el desànim, condicionats per l'atur, la incertesa i el canvi de decorat d'un context que decreix després d'anys de bonança. Desorientats, la indignació activa que demana Hessel sembla lluny d'imposar-se.

Dissabte Oriol Pujol visitava el Maneres de viure de COMRàdio. Tot just unes hores després de la Cimera anticrisi celebrada a Barcelona on institucions, partits polítics, sindicats i patronal intentaven tancar acords conjunts per superar la crisi. Un exercici de negociació necessari també per recuperar la confiança.

Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament i secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, ens confessava que més enllà dels acords "la Cimera tenia molt d'espiritual" en la necessitat de fixar un missatge positiu pel país. "En política - observava Pujol- l'estètica és important".

En la valoració posterior a la cimera el got es podia veure mig ple o mig buit. Però en cap cas ple del tot. Actualment, per recuperar la credibilitat i la confiança cal que els resultats siguin alguna cosa més que projeccions estètiques i acords de mínims. El dia després de la Cimera, les declaracions públiques de convocants i convidats confirmaven que més enllà de les conclusions, el realisme polític i el calendari s'havien acabat imposant. De nou es visualitzava la desconfiança. A la Cimera anticrisi no es va debatre temes delicats, com el copagament en la sanitat o noves retallades en el sector públic, que afecten els ciutadans. I el sector financer, responsable de la crisi, no va ser convidat per evitar tensions.

Oriol Pujol ens recordava que vivim un canvi de cicle on moltes coses ja no seran com van ser. "No és la Cimera qui governa" deia Pujol. Rés no fa pensar que un cop superat el calendari electoral immediat, els debats ara aparcats per impopulars, tornin a ser posats sobre la taula, més enllà de l'estètica i de la recerca d'un consens fabricat amb la intenció de recuperar la confiança.