23/5/2011 - 19:37h - laMalla.cat

Esperança

Tolerem malament el fracàs. Ens costa assumir-lo, en una societat que visualitza l'èxit com la màxima expressió d'una vida plena. Però som éssers imperfectes i convivim més sovint amb el fracàs que no pas amb la plaent sensació d'èxit.

Els avenços en el camp de la medicina han canviat radicalment la nostra realitat. Tant, que de vegades creiem que els metges esdevenen deus amb bates blanques, capaços de guarir la pitjor de les malalties. En ells dipositem les nostres esperances quan un diagnostic ens posa de manifest l'evident fragilitat humana.

Càncer continua associat a patiment. De la malaltia de malalties penja encara l'estigma, malgrat que els nivells de supervivència i la qualitat de vida de molts malalts siguin cada vegada més elevats. Per molts professionals, com per l'oncòleg Josep Ramon Germà Lluch, en càncer l'ampolla ja fa temps que està mig plena.

El doctor Germà Lluch, ens visitava aquest dissabte al Maneres de viure de COMRàdio per presentar-nos la seva novel·la "Dioses con bata blanca". Un relat de ficció, basat en fets reals, que denuncia les tèrboles maniobres de la industria farmacèutica.

Germà Lluch, professional de prestigi i llarga trajectòria a l’Institut Català d’Oncologia, posa en evidència una realitat oculta, que forma part d'un immens negoci, alimentat per l'esperança de milions de malalts i pel desig imparable de sumar nous coneixements. Ens mou el progrés. Però la industria farmacèutica és part del gran mercat global, sotmesa molt sovint a grups d'inversió d'alt risc, que demanden beneficis ràpids a les seves inversions. La investigació científica és costosa. Per això cal escurçar el temps, reduir els terminis. Professionals de la sanitat, agencies reguladores i de control, mitjans de comunicació, conformen un entramat de complicitats que actuen conjuntament per convertir un assaig clínic, el més aviat possible, en un fàrmac útil per ser receptat. De vegades sense totes les garanties.

El relat del doctor Germà Lluch és valent i aclaridor. Denuncia la manca de transparència d'un gran sector econòmic, a l'hora que reclama un retorn a la medicina més humanista on el pacient sigui el centre de l'acció terapèutica. En la societat de la immediatesa hi ha una cursa contra-rellotge per trobar el fàrmac definitiu que curi el càncer. Com deia l'investigador Salvador Macip, una cursa que ens faci immortals i perfectes.