2/5/2011 - 17:24h - laMalla.cat

"Humanitas"

La crisi que vivim va molt enllà d'un sotrac econòmic, superable a mig o llarg termini. Vivim els efectes reals d'un canvi de cicle que desmantella esquemes i valors que resulten aparentment inservibles pels temps que venen.

En tot cas, la crisi econòmica ha posat en qüestió la idea de progrés permanent i obliga a revisar o discutir les bases del sistema polític i social. Però la vella Europa, garant de l'estat del benestar, sembla haver perdut la capacitat de reacció vençuda pel poder econòmic i financer.

Jordi Llovet és un professor brillant. Un home d'universitat en el sentit més profund del concepte. Un humanista que, allunyat prematurament de les aules, ens visitava dissabte al Maneres de viure de COMRàdio, per discutir la fi dels valors humanistes a les Universitats europees. Llovet acaba de publicar el llibre "Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats", treball llargament esperat i cuinat a foc molt lent, on repassa amb ironia, crítica i un punt de decepció, el moment actual de l'educació i de la Universitat, resultant del Pla de Bolonya.

Pel professor Llovet la decadència dels estudis universitaris basats en les humanitats és el reflex de cap on va la societat. "El pla de Bolonya respon a un enfocament neoliberal de l'educació", on poc importa elevar el nivell cultural dels alumnes, ni augmentar la seva capacitat reflexiva o crítica, ni el benestar social de la població. Ara les humanitats són un producte residual, de segona o tercera categoria, que el sistema mica en mica va arraconant. Un fet preocupant i a llarg termini perillós; "L'opinió intel.lectual es genera a partir d'un acte reflexiu. La deshumanització de les universitats rebaixa el valor cultural i democràtic de les societats".

Jordi Llovet considera que cada cop més s'està privatitzant el coneixement i que seran les classes benestants les que podran donar un ensenyament universitari d'alt nivell als seus fills; "La gent que té molts diners enviarà els seus fills als Estats Units més que no pas a Europa, creant una classe professional molt ben connectada a les plutocràcies que ens governen en aquest moment". Si la Universitat no té transcendència en la vida social i política d'un país, perdem qualitat democratica. Cada cop més les humanitats decauen mentre creixen les carreres tècniques. La societat del coneixement demanda d'uns i altres per abordar els canvis i transformacions que han de venir.

Ens calen idees i relats, pensadors i pensaments, en la mateixa mesura que avenços científics i tecnològics. Com recorda Jordi Llovet ens cal una població sobirana des del punt de vista intel.lectual, per no deixar-nos vèncer del tot per les lleis del mercat.