14/6/2011 - 19:02h - laMalla.cat

Intranscendència

El moviment giroscòpic serveix per garantir l'estabilitat d'una bicicleta. En cada cop de pedal el ciclista aconsegueix a l'hora equilibri i velocitat. Quan més alta és la velocitat més sòlid resulta l'equilibri del ciclista. Aleshores el perill no ve de la manca d'estabilitat, sinó de la velocitat excessiva. Obsessionats per guanyar cada cop major velocitat, l'economia de bicicleta amb que hem transitat en els darrers decennis, ha perdut el control.

Amb aquest exemple, el prestigiós socioecòleg Ramon Folch ens introdueix en un debat profund i apassionant sobre el canvi d'època que estem vivint amb la fi, per esgotament, d'aquella societat del creixement il·limitat. El vell model econòmic, basat en una energia abundant i en la transformació constant dels recursos naturals en bens de consum. Som actors principals d'un canvi època. Protagonistes del final de la civilització industrial.

El doctor Ramon Folch visitava aquest dissabte el Maneres de viure de COMRàdio per presentar-nos el llibre "La quimera de créixer", un assaig rigorós i lúcid, que ens alerta de la dimensió real d'un problema, la magnitud del qual es manifesta ara de forma molt clara amb la profunda crisi econòmica que estem patint. "Disposem de dades que ens confirmen problemes d'abastiment de petroli l'any 2020. Què estem fent per sortir de la crisi ? Intentar assolir el més aviat possible els nivells de creixement d'abans de fa dos o tres anys". D'aquesta manera, explica Folch, diferim el problema, l'ajornem sense ser capaços de crear un nou model que garanteixi benestar i sostenibilitat, "el canvi climàtic és l'evidència de tot plegat". Pel doctor Ramon Folch la crisi és el dolor que manifesta la malaltia. No podem tractar-nos amb analgèsics que tant sols rebaixin la percepció d'aquest dolor. El gran dolor sociològic que estem vivint és el manifest d'una malaltia profunda.

Cal abandonar la bicicleta i ser capaços de pujar-nos al tricicle. Capaços de construir un model econòmic que desacobli la velocitat de l'equilibri. Un nou ritme per una economia sostenible. I en aquesta necessitat, la suma d'accions individuals ha de ser la resposta per un canvi de model global. La sostenibilitat en l'era post industrial passa per la creació d'un nou pensament. Un moviment massiu, on sense la suma d'accions individuals, la solució no existeix.

És la síndrome de la intranscendència o de com la lògica de petites accions quotidianes poden acabar generant un moviment transcendent, efectiu, per canviar la realitat. Depèn de nosaltres. Més del que pensem.