9/5/2011 - 18:50h - laMalla.cat

Meta-realitat

A mitjans de la dècada dels vuitanta el sociòleg i filòsof francès Jean Baudrillard parlava de la meta-realitat, efecte sorgit de l'hegemonia social dels mitjans de comunicació i consistent en elaborar, a partir d'un fet real, una ficció al·lucinatòria i alineant de consum massiu. A començament dels noranta, Baudrillard confirmava les seves teories amb el tractament i la projecció mediàtica de la primera guerra del Golf.

La construcció i el consum de meta-realitats és més freqüent del que imaginem. L'excepcionalitat dels reiterats enfrontaments entre Reial Madrid i Futbol Club Barcelona, ens ha permès observar la dimensió exacte del contenciós existent entre les parts. Hem constatat com, a partir del desenllaç, s'anava elaborant una ficció de consum massiu crispada i altament perillosa. Una meta-realitat al·lucinatòria i alineant, construïda al dictat.

El periodista Ramon Besa, cap d'esports del diari El País a Catalunya i vice-degà del Col·legi de periodistes, ens visitava dissabte al Maneres de viure de COMRàdio, per fer balanç dels efectes d'aquest contenciós que ha deixat esgotades les parts.

Per Ramon Besa la premsa esportiva ja no existeix. S'ha transformat en premsa de club, militant, immune a l'autocrítica, on el subjecte ha deixat de ser el "partit" de futbol per convertir-se en el "club" de futbol. Darrera de l'espectacle esportiu hi ha una enorme audiència potencial, que demanda d'una sobre-exitació per generar el màxim volum de negoci. Aleshores, segons Besa, "es llencen tota mena de gasos sentimentals, fàcils d'utilitzar i capaços de provocar situacions controvertides".

Ja no cal anar l'estadi per signar una crònica, per donar valor a una opinió. Les imatges de televisió, condicionades pel tractament de les mateixes, serveixen per interpretar la realitat i sentenciar. "En el futbol tot és banal, estrident, tot s'hi val", però aquest exercici, recorda el periodista, genera uns efectes col·laterals extremadament perillosos.

Tornar enrere no sembla fàcil. Més encara quan els canals de difusió es multipliquen a baix cost. Els periodistes hem entrat en el joc, estem disposats a construir i vendre aquesta meta-realitat i obviem, condicionats per factors molt diversos, la nostra responsabilitat individual.

"El futbol no deixa de ser un joc. Hem de recuperar aquest caràcter lúdic que sorgeix dels patis de les escoles on els nois i noies juguen a pilota, on de vegades es guanya i d'altres es perd". Hi ha sectors que volen convertir el futbol en un contenciós, en una guerra on s'hi respiren tota mena de gasos sentimentals. Ramon Besa, darrer premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu, conclou "aquesta pilota hi ha una paios que l'han robada i que només la tornaran al pati quan estigui rebentada, quan ja no interessi com a negoci".

El Reial Madrid intenta construir un relat a qualsevol preu. De moment el Barça, continua parlant al camp.