28/3/2011 - 16:31h - laMalla.cat

Estètica

Indigneu-vos ! Aquest és el crit amb que el pensador Stéphane Hessel proposa liderar un moviment ciutadà d'insurrecció pacifica contra la indiferència. Un manual breu en forma de llibre (editorial Destino) que Hessel presentava aquesta setmana a Barcelona i que ens alerta dels moviments de distracció mediàtica, creats per desviar l'atenció, davant l'allau de retallades socials que moltes economies europees apliquen per sortir de l'actual crisi econòmica.

Fa temps que sentim a parlar de la necessitat de recuperar la confiança. Però el país i molta de la seva gent van curts de confiança, instal·lats en el desànim, condicionats per l'atur, la incertesa i el canvi de decorat d'un context que decreix després d'anys de bonança. Desorientats, la indignació activa que demana Hessel sembla lluny d'imposar-se.

Dissabte Oriol Pujol visitava el Maneres de viure de COMRàdio. Tot just unes hores després de la Cimera anticrisi celebrada a Barcelona on institucions, partits polítics, sindicats i patronal intentaven tancar acords conjunts per superar la crisi. Un exercici de negociació necessari també per recuperar la confiança.

Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament i secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, ens confessava que més enllà dels acords "la Cimera tenia molt d'espiritual" en la necessitat de fixar un missatge positiu pel país. "En política - observava Pujol- l'estètica és important".

En la valoració posterior a la cimera el got es podia veure mig ple o mig buit. Però en cap cas ple del tot. Actualment, per recuperar la credibilitat i la confiança cal que els resultats siguin alguna cosa més que projeccions estètiques i acords de mínims. El dia després de la Cimera, les declaracions públiques de convocants i convidats confirmaven que més enllà de les conclusions, el realisme polític i el calendari s'havien acabat imposant. De nou es visualitzava la desconfiança. A la Cimera anticrisi no es va debatre temes delicats, com el copagament en la sanitat o noves retallades en el sector públic, que afecten els ciutadans. I el sector financer, responsable de la crisi, no va ser convidat per evitar tensions.

Oriol Pujol ens recordava que vivim un canvi de cicle on moltes coses ja no seran com van ser. "No és la Cimera qui governa" deia Pujol. Rés no fa pensar que un cop superat el calendari electoral immediat, els debats ara aparcats per impopulars, tornin a ser posats sobre la taula, més enllà de l'estètica i de la recerca d'un consens fabricat amb la intenció de recuperar la confiança.

 

 

6/3/2011 - 19:25h - laMalla.cat

Compromís

Gran part del pensament i de les idees morals que defensava l'escriptor i pensador francès Albert Camus es podien concretar en un sol concepte; compromís. Prendre partit front la realitat, implicar-nos per tirar endavant tenint clar que la construcció del present depèn de nosaltres. Compromís és un concepte poc valorat en el moment actual, però resulta imprescindible per sortir de la crisi.

Camus era citat dissabte a la ràdio per l'economista Robert Tornabell quan al Maneres de viure de COMRàdio li preguntàvem pel dia després de la crisi. Un dia molt llunya encara a Espanya, al voltant de l'any 2017. Robert Tornabell, catedràtic èmerit de banca i finances internacionals de la Universitat Ramon Llull i ex-degà d'Esade, publicava fa un any el llibre "El día después de la crisis", un assaig lúcid sobre els motius, les conseqüències i les possibles sortides a la profunda crisi econòmica global.

El discurs d'aquest experimentat economista ens convidava abandonar la visió catastrofista que es projecta sobre la situació econòmica. Un discurs que contrau, que genera pessimisme i que paralitza la ciutadania."L'economia són també emocions". Però l'allau de notícies negatives que ens aclaparen no ens deixen veure la llum al final del túnel, "més aviat pensem que ve un tren en direcció contrària i en via única".

El professor Tornabell va ser especialment crític amb les retallades que aplica el nou govern català, sobretot en àmbits com la sanitat, "retallades que finalment concreten un estalvi poc decisiu i que en canvi provoquen una elevada preocupació, retalls desproporcionats enfront la capacitat de deute que encara té Catalunya". Robert Tornabell afirmava amb contundència que la solució a la crisi “passa pel creixement i no per les retallades” que faran augmentar el nombre d'aturats.

No resulta habitual valorar positivament l'actitud dels sindicats espanyols en la negociació col.lectiva o l'empenta dels emprenedors, imprescindible per sortir de la crisi. No és habitual projectar un missatge econòmic que apel.li a les emocions, a la motivació dels treballadors en les empreses, al valor de la formació, a fer-los creure que hi ha futur més enllà de l’amenaça d'acomiadament, que depèn de nosaltres, de tots nosaltres. El veterà economista demanava un canvi en les percepcions. Més sociologia que tècniques econòmiques. Un canvi de paradigma per no fer-nos addictes al desastre.

Compromís per sortir de la crisi.