7/2/2011 - 17:10h - laMalla.cat

Silencis

Hi ha silencis que ens acompanyen tota una vida. El pas del temps tendeix a dormir els mals records que un dia ens van colpejar. Resten quiets, perduts en la memòria, en silenci. Però mai desapareixen del tot. Són silencis que condicionen les nostres vides. Les alteren sense ser-ne plenament conscients. De vegades un estímul ens recorda que hi són, però immediatament tornen a dormir-se, allargant el silenci en la profunditat del subconscient.

Un llarg silenci va acompanyar la vida del pare de Juan Luís, que poc abans de morir, va fer una dura confessió al seu fill, potser per poder descansar en pau. Allò que havia silenciat durant més de 40 anys brollava ara de la profunditat d’aquell home moribund; en Juan Luís no era fill biològic dels seus pares. Ni tant sols un fill adoptat legalment. Havia estat comprat a un capellà de Saragossa per 200.000 mil pessetes, import que els pares van anar pagant a terminis durant uns seguit d’anys. Per això, els estius d’infantesa, la família de Juan Luís sempre passava uns dies a Saragossa.

A partir d’aquell moment la reconstrucció d’un passat, la recerca dels orígens van esdevenir objectiu de vida pel Juan Luis. Les proves d’ADN confirmaven allò que la partida de naixement negava; no era fill biològic dels seus pares.

Des de fa un parell d’anys aquell silenci fet públic ha anat prenent cos, afegint nous casos, descobrint pares i mares que buscaven els seus fills, suposadament morts en el moment de néixer o durant les hores posteriors al part, lluny dels pares. Ningú no veia els cossos. El sentiment de dolor per la pèrdua convidaven a passar pàgina. Les trames de robatoris de nadons a Espanya són sorprenentment extenses.

ANADIR és una associació que impulsada per Juan Luis Moreno i Antonio Barroso, afegeix cada dia que passa més casos de famílies que busquen una resposta al seus silencis, aquelles angoixes que els han perseguit durant anys i que ara han despertat. Diumenge a la ràdio en Juan Luís i l’Antonio, acompanyats per tres famílies més, ens van colpir amb els seus relats sincers en primera persona.

Ens cal saber d’on venim. Molts però poden pensar que no cal remoure el passat, sobretot si la vida ha estat generosa amb el que hem viscut. Però de vegades els silencis són tant o més dolorosos com l’evidència de la realitat.