13/3/2011 - 19:46h - laMalla.cat

Compartir

La percepció de la realitat es construeix a partir d'una suma d'impressions. Allò que vivim en la nostra quotidianitat, en la vida personal de cadascú, es complementa amb tot un seguit d'estereotips que circulen per l'espai públic en forma de veritat.

Des de fa temps circula una idea associada a la modernitat, lligada a les relacions entre homes i dones, que afirma que la igualtat entre sexes és un dels grans canvis socials dels darrers trenta anys. És evident que la incorporació massiva de les dones al mercat laboral ha fet trontollar algunes de les estructures més tradicionals de la societat. Una transformació, resultat de la lluita feminista, però també, de l'evolució social del capitalisme, que ha fet créixer les necessitats de consum i benestar, fent imprescindible el treball dels dos membres d'una parella fora de la llar.

La sociòloga Cristina Sánchez Miret compartia dissabte un temps de conversa al Maneres de viure de COMRàdio i ens alertava de la visió excessivament optimista de la realitat vinculada a la igualtat de gèneres. "El gran canvi social només es produirà quan abordem de veritat la relació entre sexes. Aquest és l'ull central de la gran revolució social". Una revolució encara pendent.

Segons les enquestes, un 62 per cent dels homes i les dones a Catalunya consideren que les feines domèstiques i familiars han de ser compartides per igual pels dos sexes. Quan se'ls pregunta en quina mesura les comparteixen realment, només un 10 per cent reconeix fer-ho. Sánchez Miret ens aportava més xifres per demostrar que la igualtat és encara un miratge social. La millor estadística indica que només un 21 per cent de la població comparteix responsabilitats domèstiques i familiars. Són majoritàriament parelles joves, amb formació universitària i feina estable. Aquest 21 per cent significa que només una de cada cinc parelles són corresponsables en les tasques diàries. Però, quan arriben els fills, aquests excepcionals equilibris es difuminen i les noves carregues sorgides en la vida familiar són assumides principalment per les dones.

"No s'ha produït un canvi en profunditat. Una dona continua valent menys que un home. Però ara la discriminació es gestiona amb un somriure", afirma amb vehemència Cristina Sánchez Miret.

Només cal observar l'entorn per comprovar que més enllà de les percepcions generals de la realitat, dels missatges que circulen en forma d'estereotip, compartir és encara una assignatura pendent en el relat íntim de moltes vides privades.

30/1/2011 - 23:15h - laMalla.cat

Angoixats

Socialment angoixats. Símptoma evident d'un estat d'ànim col.lectiu resultat de la crisi.

L'estudi Societat Catalana 2010, publicat recentment per la Societat Catalana de Sociologia, argumenta amb dades els primers efectes que l'actual situació econòmica està generant en el conjunt de la ciutadania.

La sociòloga Marina Subirats ha coordinat aquest estudi i dissabte compartia un interessant temps de conversa al programa Maneres de viure de COMRàdio. Vivim angoixats per la incertesa, per la manca de respostes, superats per una situació que fins ara s'ha pogut contenir gràcies al coixí social que hem anat construint en els darrers 30 anys de democràcia. Serveis, recursos, respostes públiques i privades que en moments de dificultat han estat útils per parar el cop, evitant tensions i conflictivitat. Marina Subirats alertava dels efectes que pot provocar el buidatge progressiu de l'estat del benestar, el desmantellament del que és públic. "L'angoixa ens ha vingut de nou. Superades situacions del passat, vivíem en una societat de drets on l'Estat ens ho havia de facilitar tot. De cop i volta trobem que tot trontolla" .

Per Marina Subirats, "la lluita de classes que creiem liquidada, pot retornar creant una societat dual, extremadament desigual, amb uns nivells molt elevats d'agressivitat i violència on tothom acabi perdent". El risc de fractura social creix en la mateixa mesura que decreix l'estat del benestar. Ara com ara són les classes treballadores les més afectades, mentre que la classe mitjana, que econòmicament resisteix encara, té por. Por de perdre el futur. Por de no saber que passarà demà.

Les tendències sociològiques apunten una societat més dura, conservadora i gasiva, que es contrau, que vira cap a posicions més dretanes, que desconfia d'unes esquerres que en els darrers temps, fruit del benestar general proporcionat pel capitalisme, han renunciat al llenguatge més contundent del passat. Tot i que Subirats ens recordi que el desprestigi de la política és part important de l'estratègia de desgast que activen els grups de poder econòmic per disposar de major llibertat d'acció.

Tot allò que deixem pel camí, que sacrifiquem per la crisi, serà molt difícil de tornar a recuperar. Potser impossible. Passar de l'angoixa a la por és tant fàcil com perillós.