11/7/2011 - 17:07h - laMalla.cat

Emocions

La societat del benestar va fer créixer el culte a les emocions. Primer sentir, després aprendre a pensar. La culminació d'un individualisme que ha posat al subjecte en el centre de tot. El "jo" per sobre del "nosaltres". Un esclat emocional que ha desplaçat el pes de la raó i que ha integrat els sentiments en àmbits molt diversos de la vida pública i privada. L'educació, la política, la informació, fins i tot l'economia, han apel.lat raons emocionals per construir els seus elements de persuasió i convicció col·lectiva.

Valorar les emocions, tenir-les presents, construir el caràcter en base a la intel·ligencia emocional, és una evolució evident de l'ésser humà, que ha deixat enrere el pes de la racionalitat excessiva i sovint imposada, per transitar de forma més còmode i flexible per la construcció personal. El risc sorgeix quan la balança es decanta i el paper dels sentiments resulta excessiu o es transforma en utilització populista i manipuladora. D'això la política actual n'és un bon exponent. Però també ho som els mitjans de comunicació o en alguns aspectes, determinats plantejaments educatius.

La filòsofa Victòria Camps acaba de publicar un assaig esplèndid sobre aquesta relació entre raó i emoció en la societat d'avui. Dissabte visitava el Maneres de viure de COMRàdio per presentar-nos "El gobierno de las emociones" (ed. Herder) . Victòria Camps considera que cal evitar els antagonismes, no apostar per les emocions, exclusivament, ni per la racionalitat pura, donat que ni els sentiments són irracionals, ni la racionalitat es consolida sense el suport dels sentiments. "Enfadar-se és un sentiment natural. El que cal aprendre és a enfadar-se per allò que mereix un enuig".

Es tracta doncs, d'aprendre a viure amb les emocions adequades a partir de la construcció del propi pensament. L'economia de consum es basa en la permanent construcció de desitjos i necessitats. La societat de la informació sap que les emocions i les vísceres sumen audiències. La política utilitza les emocions per fer comprensible el discurs buidant-lo de raó. Potser la crisi que ens colpeja ens sigui útil per revisar la realitat i reequilibrar la balança, construint i vivint les emocions a partir de les raons.