9/3/2011 - 14:14h - laMalla.cat

Golàs de Messi, portades i Abidal

És possible que ahir fora la primera vegada que es crida el nom d'un jugador a la mitja part, aquí tenim a Messi per a desvirgar-nos una vegada més. Els que érem al camp ja vam veure que l'argentí havia fet un golàs, els de gol sud primera i segona graderia ho van veure més clar, a tercera graderia ens vam adonar de la magnitud de l'obra d'art en veure'l als marcadors a la mitja part. A cada repetició en diferents plans els ohh es feien més sonors, fins que van posar el pla des de darrere la porteria i tot el camp va fer un OOHH seguit d'aplaudiments i crits de Messi, Messi... no crec que ho sentira des del vestidor però espere que algú li explicara després.

Després del gol de Busquets vaig pensar durant uns segons que aquest podria ser un altre gol de Messi que hauríem de recordar amargament (Copa del Rei, Barça - Getafe, 2007) però de seguida vaig animar-me, no pot ser que ens eliminen de la mateixa manera dos temporades seguides! tenint la pilota, sense que el rival poguera fer ni tres passades seguides #guardiolastyle, la pressió del Barça era espectacular i la defensa de l'Arsenal no és la de l'Inter.

Un breu comentari sobre les declaracions d'Abidal al final del partit, li pregunten quin rival vol per quarts de final i ell respon: "El Lió perquè així elimina el Madrid". Quin problema hi ha? és evident que els jugadors del Madrid volen que eliminen el Barça i els del Barça el Madrid, m'estime més un Casillas dient que vol que el Barça perda la final de la Champions o un Abidal que vol que perda el Madrid amb el seu ex equip, és NORMAL. Una altra cosa és que desitjaren la mort d'algú o que li rebenten les cames a un jugador rival però confessant aquestes obvietats no fan mal a ningú.


T'agrada? comparteix!
facebook twitter

Comentaris
  1. Avatar
    Uri diu:

    Bé, és una mica la sensació que vaig tenir jo (tret de que jo no vaig veure el golàs de Messi als marcadors, ja que ahir les pantalletes que hi ha sota les graderies no funcionaven). Després del gol del Busi, sí que em vaig emprenyar i vaig patir més.. però quan vaig veure que tornàvem a tenir el ritme fulminant de pressió, i que la pilota a l'Arsenal li seguia durant 5 segons i no eren capaços ni de sortir al contra-atac.. vaig veure que si quèiem eliminats, no havíem d'estar tristos.. que tenim un equipàs meravellós, que és humà i pot fer algunes errades (i que poden costar cares). Llavors, amb l'autosatisfacció ja present en mi, em van passar una mica els nervis i vaig poder gaudir de l'espectacle de la segona part.

    (Val, tampoc no enganyaré a ningú.. una mica em vaig cagar en tot quan fallàvem ocasions, però no vaig morir d'un infart, aquest cop)

    09/03/2011 - 14:54h