1/6/2011 - 10:07h - laMalla.cat

Les imatges de l'afició a Wembley

Gol de Messi des de la graderia:

Muntatge d'imatges de Xavi Riera per l'info de GolT:

T'agrada? comparteix!
facebook twitter

31/5/2011 - 11:22h - laMalla.cat

188 portades de la final de Wembley 2011

Wembley
Atenció a l'espontània del Manchester United de la dreta

Després de patir tota la setmana al final no vam tenir cap problema per viatjar en avió, alguns endarreriments però res més. Des del primer moment que vam trepitjar Londres molts anglesos ens van mostrar el seu suport quan ens veien vestits amb la samarreta del Barça. I el dia de la final, com ja havia passat a París i Roma, els seguidors anglesos no es van deixar veure per Londres, la ciutat era nostra. Sé que al Camp Nou l'afició del Barça necessita millorar, però als desplaçaments som els millors, aconseguim que el millor equip del món tinga l'afició que es mereix.

Vos deixe el recull de portades, UEFA m'ha retirat el vídeo gol de Messi que vaig filmar des de la graderia... aquest vespre el penjaré a Vimeo. Crec que ja s'ha vist a La Porteria de BTV i que el passaran per Gol Noticias i Barça TV, si el veieu ja m'avisareu :)

Anècdotes de la prèvia

Cada prèvia de Champions és més emocionant que l'anterior, per París vam fer dos dies de cua al carrer i els ordinadors del RACC no funcionaven, alguns (eh Uri?) van apartar a la treballadora de l'oficina per teclejar més ràpid les dades. Per Roma el Roger i jo anàvem en autocar, 3 dies abans de la final el RACC no sabia res de la nostra reserva i vam haver de buscar un autocar alternatiu... vam acabar viatjant amb La Penya Barcelonista Can Conesa i la Penya Barcelonista El Raval... un mes després de la final el RACC em va cobrar l'autocar que mai no vam agafar.

Aquestes anècdotes són allò que acabes recordant i explicant a la gent però el dimecres abans de la final vam estar a punt de batre tots els rècords de pífies i mala sort de la història. Vam quedar uns quants a l'orxateria La Valenciana per repartir-nos les entrades i el sobre on eren, entre hi-hi ha-ha, es va quedar al mig d'una carta d'orxates, batuts i gelats. A l'hora de marxar les cartes ja no hi eren i sort que se'm va acudir que el sobre podia haver-se quedat allà i que ningú més havia agafat aquella carta, la mare que ens va parir...

T'agrada? comparteix!
facebook twitter