20/6/2011 - 11:24h - laMalla.cat

El maltractat en perill

Quan el maltractador es descontrola , considerant que no tendeix a fer marxa enrere , es llavors quan la víctima està realment en perill. (....).

L'agressor, té dificultats per reconèixer que s'ha passat. Tendeix a buscar més causes per justificar el seu descontrol. La víctima patirà primer, pel maltracte rebut i, després pels defectes o males accions que se li atribuiran. (.....).

Jo he conegut casos que van des de la gravetat extrema fins a la gravetat relativa: Aquell noi que va continuar colpejant la seva víctima, quan va veure que aquesta no reaccionava.. Aquest cap, que després de maltractar verbalment el seu treballador, va exagerar la seva incompetència i el va acomiadar, en lloc de reconèixer que s'havia passat.

Aquella mare que davant d'una falta del seu fill, li va donar diversos cops al cap, dient-li : “veus el que em fas fer, desgraciat”!.. Aquella dona, que després de cridar-li al seu marit, per haver tacat el terra, li va recordar, amb ràbia, els errors comesos durant els últims mesos. (....).

Martín Martínez Martínez
Professor de Secundària

17/6/2011 - 12:14h - laMalla.cat

És hora d'espavilar-se

M’hauré d’espavilar si vull aprovar”. “Tu no saps espavilar-te”. “Si no ens espavilem no se pas a on arribarem”. “Viure sols, els ha espavilat”. ”Viatjar espavila molt”, “Aquest nen necessita estar amb altres nens per espavilar-se”. El verb 'espavilar' es constantment utilitzat en el transcurs de qualsevol conversa. Queda clar que quan diem 'espavila’t' volem dir “posa-hi tot el teu esforç i tot el teu enginy per aconseguir els teus objectius ; però, sabeu quina és l’etimologia del verb 'espavilar'?.

El calendari Maragall, aquest calendari que s’arrenca un full cada dia i en el seu revers ens comenta tot un reguitzell de coses molt curioses i boniques a la vegada , en el full corresponent al passat catorze de gener, ens ho explica d’aquesta manera:

Antigament, els blens de les espelmes s’havien d’anar tallant perquè la flama no acabés extingint-se. D’aquests blens se’n podia i se’n pot dir de molt diverses maneres, com ara metxa o el definitivament pretèrit pavil o pàvil. D’aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, ESPAVILAR, que, si bé al principi es referia només al fet de tallar el ble de l’espelma per revifar-la, va acabar, per mor d’una bonica giragonsa metafòrica, incorporant un nou significat: el d’avivar l’enteniment –la llum, doncs –d’algú.

No em digueu que la imatge no es d’allò més representativa. No em digueu que no ens dona un toc d’il·lusió i a la vegada ens fa pensar; ens esta dient que es necessari avivar constantment la flama per tal de mantenir viva la llum del nostra enteniment i no deixar mai que s’extingeixi. Espavilar es, doncs, un esforç constant que forma part de la existència humana per tal d’estar alerta i receptiu a tot allò que ens pugui ajudar per avançar positivament .

El verb espavilar el citem molt de forma col·loquial però en realitat no som gaire profunds amb el seu significat i molt menys en el sentit de l’esforç que porta lligat en la seva definició. Moltes vegades preferim 'viure amb l’esquena dreta', tal com deia el meu avi en el sentit que ens costa doblar l’esquena. Preferim la comoditat, el benestar. Viure repenjats en els demés i en la situació general per tal de justificar-nos amagant en tot moment les pròpies febleses. A arribat l’hora d’avivar la flama de la nostra ment , tal com diu el calendari Maragall.

Ha arribat l’hora de fer l’esforç de il·luminar la nostra intel·ligència per tal de seguir en la ruta adequada . No ho oblidis. Espavila’t.

JOAN VILA PONT
President Fundació Espavila
www.espavila.cat


 

 

6/6/2011 - 11:34h - laMalla.cat

L’exportació i la internacionalització, vacuna contra la crisi

Alguns països ja han sortit de la crisi econòmica, financera i de valors que va començar l’any 2007, però Espanya no és un d’ells. En la mateixa situació es troben Grècia, Portugal o Irlanda, on sembla que la crisi es mantindrà durant alguns anys encara, a causa dels problemes estructurals no resolts i al fet que els dirigents polítics d’aquests països no estan fent el que caldria fer per sortir-ne.

En aquest negatiu panorama, però, hi trobem exemples que ens demostren que hi ha una sortida. Aquest és el cas de les empreses que tenen percentatges importants de la seva producció al mercat estranger. En aquests casos, la crisi no ha tingut efecte, o ha estat molt baix en el seu compte d’explotació.

I és que en aquests moments, les dades macroeconòmiques constaten que si hi ha hagut un petit creixement del PIB ha estat bàsicament per les exportacions, que s’apunten com a l’única solució per a la indústria del país durant molt de temps. La situació de crisi està clar que es perllongarà durant molt temps, ja que no s’està creant ocupació i la política econòmica no està fomentant ni el crèdit ni la creació de noves empreses. Per això, l’atur continuarà creixent i la demanda interna romandrà estancada. Tot i que el turisme pugui reactivar de forma puntual l’economia en el sector serveis, això només tindrà efectes en el PIB de forma estacional. Val a dir, a més, que el sector turístic constitueix una altra forma d’internacionalització, ja que s’estan venent serveis a població estrangera.

Per tant, en aquests moments, podem afirmar que les empreses han de tenir una visió del mercat global, independentment de les seves dimensions. Tota empresa moderna ha d’entendre que el seu mercat és tot el món. A aquesta visió s’hi ha d’afegir una estratègia d’internacionalització amb l’objectiu de dominar el mercat i evitar que sigui el mercat qui domini l’empresa.

Les dades que constaten els bons resultats de les empreses que tenen presència en els mercats internacionals estan demostrant a l’empresariat la necessitat de sortir als mercats exteriors. Cal tenir present, però, que no es pot abordar la internacionalització de forma precipitada i que aquesta és una inversió a mig i llarg termini que no dóna resultats immediats. Per això cal que aquest procés es faci amb plena consciència, amb vocació i amb una estratègia global d’empresa.

Si no es fa així, la internacionalització es converteix en un cost i es perd eficiència i eficàcia en l’empresa. Per tant, l’opció pel comerç exterior ha de ser clara, però sempre partint d’un plantejament fet a consciència i amb planificació i coneixement. Perquè l’experiència sense teoria té uns costos elevats i la teoria sense experiència suposa un risc massa alt.

Remigi Palmés
Professor del Postgrau Internacionalització de l’empresa
a la Fundació Universitària del Bages (FUB)

20/5/2011 - 06:15h - laMalla.cat

Xerrameques electorals

Sempre m’he considerat una persona de tarannà optimista; malgrat les circumstancies del moment m’agrada veure la part positiva de les coses. I en aquest sentit, si em de fer cas de les paraules dels candidats i candidates a futurs alcaldes expressades en les xerrameques electorals, el nostra grau de confiança i optimisme pels propers anys està plenament garantit ; o, si mes no, això es el que sembla.

Què ens prometen? De què parlen? Sense entrar en colors polítics, tots ens prometen millores substancials; això si, sense oblidar les dificultats econòmiques del moment. Vet aquí un reguitzell d’intencions, molt genèriques i a la vegada molt profundes, que he escoltat els últims dies que si es posessin en pràctica estic segur que tot aniria molt millor. Mireu quines paraules mes boniques:

 

“Els polítics locals som els responsables públics que més a prop té la ciutadania i, per tant, som els primers que hem de donar exemple d’honestedat, d’integritat, de responsabilitat i de compromís.”

“Creiem en la iniciativa personal, en la cultura de l’esforç, en les empreses que son veritables generadores de riquesa i també d’ocupació, i creiem en les persones i la seva capacitat creativa i de treball.”.

 

“Volem impulsar polítiques i accions per fomentar la cultura del respecte a les persones i a l’espai públic com a principals elements de promoció i defensa de la qualitat de la vida ciutadana”.

 

“Volem simplificar la burocràcia de les gestions entre els ciutadans i l’Ajuntament. Només així aconseguirem prestar un servei a les persones de manera àgil i propera”.

 

Algun candidat, una mica mes atrevit, ha dit: “Volem rebaixar el sou dels regidors i dels càrrecs dels diferents patronats i empreses municipals”.

 

Parlar de “sostenibilitat” sempre fa patxoca, encara que moltes vegades no ho tinguin massa clar; però queda molt bé dir-ho: “Des dels ajuntaments em de garantir l’equilibri entre desenvolupament i sostenibilitat. Hem de ser conscients que hem de llegar a les futures generacions un poble millor del que nosaltres gaudim”.

 

En la campanya electoral em sentit un munt de paraules engrescadores presentades com a veritables injeccions d’optimisme. Mirar el futur de manera positiva es desitjable però, no ens enganyem hem de tocar de peus a terra; la classe política ens te acostumats a tota mena de saraus. Ara toca ser amables i positius; ara toca fer rialletes i carantonyes i després , una vegada asseguts a la “poltrona”, les boniques paraules i les bones intencions s’oblidaran ràpidament.

 

Malgrat tot, vull pensar que els valors de la cultura de l’esforç estaran presents en les polítiques municipals dels propers quatre anys; encara que sigui per la necessitat de supervivència. Ens faran molta falta. Sr. Candidat, Sra. candidata, independentment del teu color polític, una vegada elegit no ens defraudis. Espavila’t.

 

Joan Vila Pont
President Fundació Espavila

www.espavila.cat

19/5/2011 - 11:04h - laMalla.cat

Fracàs escolar - falta d'esforç

El passat dijous vint-i-vuit d’abril es varen presentar en el Teatre - Auditori de Granollers les conclusions del Projecte Educatiu MILLOREM. Un grup de treball coordinat pel professor de secundària Toni Argent Ballús a analitzat les dades recollides en unes enquestes realitzades a mes de dotze mil alumnes, de dotze a setze anys; de cinquanta dos centres de secundaria del Vallès Oriental, que representen el noranta cinc per cent de cobertura. A partir d’aquestes dades s’han buscat les causes del fracàs escolar i propostes de millora.


El Projecte Educatiu MILLOREM, molt rigorós en cada un dels seus apartats, porta a la conclusió que el fracàs escolar està plenament present en el sistema educatiu actual i una de les causes mes clares es la FALTA D’ESFORÇ , fent les reflexions següents:

 

 

Els últims trenta anys han estat de constant canvi social, econòmic, cultural, religiós.... però hi ha coses que no haurien de canviar mai com és la necessitat d’esforçar-se. En aquest sentit, quan parlem dels alumnes, em de tenir clar que són els que formaran part de les generacions futures de treballadors i treballadores del nostre país que hauran de tirar endavant els nostres ajuntaments, les nostres empreses, les nostres associacions, escoles, etc. Com tirar endavant si cada cop estan desapareixent aspectes tan importants com l’esforç, la responsabilitat, l’educació i el treballar per fer bé les coses?


Avui dia un nombre elevat d’alumnes posen en pràctica el que coneixem con a LLEI DEL MINIM ESFORÇ, convertint-se en un dels grans perills per la nostra societat i que cada dia que passa té més seguidors. Se’ls dóna pràcticament tot mastegat, persegueixen allò que és fàcil, el que no costa, allò que no els fa pensar. Per aconseguir alguna cosa a la vida cal dedicar-li esforç. Segons Aristòtil, “més es vol allò que amb més treball s’aconsegueix” i realment es veritat. Allò que no ens costa gens no li donem importància però allò que ens costa ho recordem.


La poca implicació dels valors de la cultura de l’esforç en el terreny educatiu ens porta tot un reguitzell de mancances com es l’absència d’il·lusió i entusiasme, poc domini de les tècniques d’aprenentatge, desorientació, absentisme escolar..., que tenen com a conseqüència una educació de dubtosa qualitat. Perquè he d’estudiar?, de què amb servirà ?; es pregunten molt joves. Per desgràcia, saben molt bé el que no volen però els costa saber el que realment volen.


Plató (427 a.C.) en el seu llibre LA REPÚBLICA, ens diu que” l’educació comença des de la més tendra infància i és l’únic camí per aconseguir una societat justa”. L’educació, doncs, és la base i ha de ser una de les principals prioritats de la nostra societat per avançar dignament. El nostra sistema educatiu ha de millorar i ha de fomentar el treball i l’esforç. Espavila’t.

 

 

Joan Vila Pont
President Fundació Espavila

www.espavila.cat

19/5/2011 - 10:05h - laMalla.cat

Això és mentida

Els estrangers obtenen més ajudes que els nadius. Els estrangers que munten un negoci, obtenen més facilitats i paguen menys impostos. Els estrangers ens porten malalties.

Això és mentida. Menteixen els partits que diuen això..Demostren poca alçada moral i baixa talla intel·lectual els que fan servir aquestes mentides (...)

 

Són tant danyines aquestes mentides, que cal intentar desmuntar-les!....La primera , la de les ajudes. Mireu un barem que s'usi per concedir una ajuda i no veureu cap apartat, que digui “tants punts”, per ser estranger.. La segona, la dels impostos.. Si llegiu la normativa relacionada amb el comerç, veureu, la falsedat. Tots podem acollir-nos a la mateixa normativa...

La tercera mentida, la de les malalties. Diversos especialistes afirmen que els estrangers que emigren acostumen a ser els més sans. I afirmen també, que atribuir-li a aquesta població la reaparició de certes malalties és una simplificació de la realitat.

Martín Martínez Martínez (Barcelona)
Psicòleg i Professor de Secundària

 

9/5/2011 - 08:26h - laMalla.cat

Gràcies, Seve

Aquest cap de setmana passat ha mort Severiano Ballesteros. La notícia, lògicament, no és ni d'última hora ni sorprendrà a ningú perquè tothom ja ho sap a hores d'ara. El que no sap la majoria de la gent és com era Seve. Jo el vaig veure només una vegada, quan va visitar la redacció de El Mundo Deportivo ja fa uns quants anys. Jo hi era per allà, sabia qui era aquest home i sense dubtar-ho li vaig donar la meva ma i ell va correspondre. En aquell moment ni jo sabia que acabaria jugant a golf com ell, però segurament aquell gest d'amistat em va transmetre la bilis d'aquest esport, que ara tinc 'aparcat' per causes que no venen al cas esbrinar. I el que és millor, el meu fill també sap jugar a golf. És com si la ma d'en Seve hagués transmès un sentiment a la meva família per aquest esport.

Seve era un monstre en tots els sentits. Ho va guanyar tot caminant pels camps de golf de tot el món, però el seu paradís especial era la seva terra de Pedreña, a Cantàbria, on ha viscut i on a mor.

Jo, des d'aquest humil bloc d'internet, només puc donar les gràcies a Seve per tot el que ha fet. Ens ha donat moltes alegries esportives, ens ha sorprès lluitant com mai havia lluitat contra un maleït càncer que, al final, ha acabat guanyant aquesta partida. Però Seve ara és més gran i des d'allà dalt veurà com la seva empremta es multiplica en el jovent que fa esport. No fa falta que jugui a bàsquet, a futbol, a golf... no, perquè Seve era un esportista nat. Un guanyador, sí, però un esportista de cap a peus. Aquella encaixada de ma a El Mundo Deportivo ara té un valor incalculable. Jo només puc dir ara gràcies, Seve.

JOSEP MARIA MIEDES

Barcelona

4/5/2011 - 09:13h - laMalla.cat

Qui té cura dels boscos de la Roca?

A la Roca tenim un govern que sempre ha dit que els preocupa molt el medi ambient però els fets ens diuen tot el contrari. A l’anterior mandat es va aprovar per unanimitat el pla d’acció local – agenda 21- de l’auditoria ambiental amb un conjunt de 71 accions a portar a terme en 10 anys, de les quals una vintena feien referència a protegir el nostre patrimoni natural i els boscos que conformen el 51% del territori de la Roca. Desprès de 4 anys què s’ha fet?

1er. Manca de creació d'un consell de medi ambient . El pla d’acció local proposava la creació un Consell del Medi Ambient per a crear un espai de participació i seguiment de l’execució de les accions aprovades i proposar-ne de noves. No s’ha convocat ni una sola vegada en 4 anys.

2on. Manca de neteja del riu Mogent i parc fluvial. Arran de les obres d’Aigües Ter-Llobregat l’Ajuntament de la Roca va rebre 730.000€. Inicialment estava previst destinar-los a fer un passeig fluvial tou de 3.5 quilòmetres fins a Vilanova del Vallès i fer una neteja molt necessària del riu Mogent. El govern de la Roca van decidir, però, malbaratar aquests diners en un parc fluvial maco però petit (de 350 metres) i dur (de llamborda i ciment), i una nova passera al riu Mogent, absolutament innecessària just al costat del pont ja existent, que ha costat 200.000€.

3er. Pla de prevenció d’incendis (PPI) municipal caducat des del 2008, fa 3 anys. Diuen que els incendis s’apaguen a l’hivern i el PPI és l’eina que defineix el conjunt d’accions per a minimitzar els riscos. La Diputació el fa gratuïtament als Ajuntaments que ho. A la Roca sempre s’havia renovat el PPI a temps i s’havia estat molt curós en executar les accions proposades. Des del 2008 el PPI de la Roca està caducat i no s’ha renovat, tot i que el regidor Jordi Fortí en un ple al 2009 ens va dir, faltant a la veritat, que ja estava fet.

4rt. Pèrdua de subvencions. L’Ajuntament de la Roca ha perdut 60.000€ de subvencions de la Diputació als darrers 4 anys per actuacions de protecció forestal, al no disposar del pla de prevenció d’incendis en vigor. S’han deixat de fer unes actuacions molt importants que en cas d’incendi podem lamentar molt, com l’adequació d’hidrants i el manteniment a la xarxa bàsica de camins.

5è. Manca de pagament de subvencions a l’Associació de Defensa Forestal des de fa 3 d’anys. Malgrat això, aquesta entitat ha seguit col·laborant en totes les tasques que se'ls ha demanat des de l’Ajuntament. Per a portar a terme les tasques de vigilància forestals han hagut de posar diners de la seva butxaca. Aquesta no és la millor manera de potenciar l’ADF.

6è. Franges forestals de les urbanitzacions. Als darrers 4 anys, el manteniment de les franges forestals de les urbanitzacions no s’ha fet o bé s’ha fet tard i malament. Personalment no m’agrada fer escrits de queixes però crec que el medi ambient és responsabilitat de tots. Tothom té el dret a gaudir-ne i l’obligació de cuidar-lo per a garantir que les futures generacions també en poden gaudir. Aquest és el compromís que vam institucionalitzar tots els grups municipals quan vam aprovar per unanimitat el pla d’acció local i que m’agradaria que des de l’Ajuntament s’impulsi en el proper mandat, cosa que no ha passat en aquest.

Jordi Font
Regidor de l’Ajuntament de la Roca
Grup municipal del PSC

27/4/2011 - 12:09h - laMalla.cat

Diferències salarials entre homes i dones joves

Des de ja fa uns anys, existeix un moviment anomenat “Equal Pay Day” que reivindica la igualtat salarial entre homes i dones i calcula fins a quin dia les dones haurien de treballar per a arribar a percebre el mateix salari que els homes havien obtingut a data 31 de desembre de l’any anterior.

Si bé de forma simbòlica, es celebra el dia 25 de març, el dia en sí varia en funció dels països. A Catalunya, si ens fixem en les dones joves de fins a 25 anys, hauríem d’arribar fins avui, 27 d’abril de 2011, per trobar el dia on obtindrien el mateix salari que els homes ja havien obtingut a 31 de desembre de 2010.

La diferència salarial a Catalunya en molts trams supera el 30%. Ser dona jove significa guanyar entre 2.200 i 4.000€ anuals menys que els homes joves. I la diferència salarial no tal sols no millora, sinó que s’agreuja a mesura que passen els anys i s’evoluciona en la respectiva carrera professional. Aquesta situació es tradueix en un menor poder adquisitiu, en més dependència i òbviament, en la incapacitat d’emancipar-se. Els baixos salaris són una de les principals causes del risc d’exclusió social del col·lectiu femení.

Amb la situació de crisi actual, el col·lectiu jove, i sobretot les dones joves, pateix encara més especialment les dificultats econòmiques. Per aquest motiu, des d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya reivindiquem la igualtat salarial real, encara més urgent en aquests moments.

A tall d’exemple, cal saber que una dona jove de fins a 25 anys hauria de treballar 790 dies (més de dos anys!) més que un home per a cobrar el mateix que el que ell, de mitjana, ingressa en un any. A més, els joves pateixen més la temporalitat que la població en general, sent les dones, en totes les franges d’edat, les més afectades, el que es tradueix en què les dones joves tenen una taxa d’ocupació de més de quatre punts per sota dels homes joves i més de 14 punts per sota de la general.

Com que els sectors amb salaris més baixos, més temporalitat i pitjor qualificació són on s’acostumen a concentrar una major quantitat de joves i dones, des d’Acció Jove volem denunciar la situació que pateixen els i les joves en aquests moments de crisi, fent èmfasi en la doble discriminació de les dones joves, pel que fa a salaris, tipus de feina, temporalitat i atur i recordem que ni de bon tros hem assolit la igualtat entre homes i dones.

ACCIÓ JOVE
Joves de CCOO de Catalunya

20/4/2011 - 08:40h - laMalla.cat

Dèficit fiscal i superàvit comercial

Parlant de Catalunya i de l'Estat, cal dir que en l'àmbit dels més independentistes es parla molt d'unes coses i poc d'unes altres. Es diu i es repeteix que Catalunya dóna 10 i rep 8 o 9. És a dir, es diu i es repeteix que Catalunya pateix un gran dèficit fiscal. Això, és el que es diu amb més insistència!. En canvi, no es diu que si bé Catalunya pateix dèficit fiscal, gaudeix, pel contrari de superàvit comercial. És a dir, Catalunya ven per exemple, 100 i en compra 80. Això dins de l'estat. Tampoc es diu que Catalunya amb l'exterior té una balança comercial clarament deficitària. Tampoc es diu que des de fa 6 anys o més, l'estat inverteix a Catalunya més que a la resta de les comunitats. Això tampoc és diu!. Més aviat s'insinua el contrari!.

Dit això, vull afegir que moltes vegades els que es queixen tenen raó. Vull afegir, també que els que demanen la independència hi tenen dret. Per l'altra banda, vull dir dues coses: a)Els que sempre ens hem sentit catalans i espanyols, no ho tenim fàcil. No ho tenim fàcil, perquè amb el cor no podem deixar de ser el que som. I perquè amb la raó, no podem entendre el que passa. b)Els creadors d'opinió haurien de dir-ho tot i evitar les mitges veritats.. A veure si els que tenim doble identitat sortim del desconcert i enfortim la nostra autoestima.

MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZ
Barcelona