4/10/2011 - 11:39h - laMalla.cat

Els nostres polítics representen els valors de Catalunya?

 

Històricament els catalans hem tingut fama de treballadors i estalviadors. Em tingut fama de moderació en les despeses per tal de no hipotecar-nos excessivament. “No em d’estirar mes el braç que la màniga”, havia sentit dir moltes vegades en l’entorn familiar. El treball, portat amb il·lusió molt mes enllà de la típica jornada laboral, i l’afany de reduir despeses supèrflues portava com a conseqüència la generació d’uns certs estalvis; els quals eren utilitzats per consolidar i enfortí els patrimonis i negocis familiars.

 

Però els catalans, apart d’estalviadors també hem tingut fama d’ emprenedors; es a dir, un poble amb desig de superació per tirar endavant noves idees i projectes amb esforç i perseverança. El resultat d’aquesta capacitat de treball i estalvi unida al seu tarannà emprenedor; ens ha portat ,generació rera generació, cap un entremet de petites empreses bàsicament familiars, que han sigut i son malgrat la crisi dels temps que corren el veritable motor econòmic del nostra país.

La gent que ens te mania que per desgràcia son molts, aquells que sempre apunten

cap el mateix objectiu; ens qualifiquen de garrepes (“tacaños” per dir-ho amb la paraula exacta), poc generosos (els costa “soltar la pasta”) i de costums avorrides.( sardanes i castellers; per ballar s’ha de contar i per fer castells requereix pensar i molt esforç). Però, tal com deia algú , ens critiquen perquè ens tenen enveja. Es veritat; la manera de ser, el tarannà emprenedor, el treball i l’esforç de superació del pobla català ha sigut i es l’enveja de molta gent.

Parlar d’estalvi i moderació de la despesa de forma generalitzada en els temps que corrent es molt complicat; es difícil estalviar si no es disposa del mínim per subsistir. La crisi econòmica ha reduït dràsticament els ingressos i ens ha enredat la troca. Però, les precarietats econòmiques i de treball afecten a tothom?. Hi ha algun col·lectiu que se’n lliura? Suposo que ni ha molts; però, jo amb centraré amb el col·lectiu d’homes i dones que ens representen en las mes altes Institucions catalanes. Els polítics que, sota els paraigües dels partits, poden fer i desfer tot allò que creguin convenient encara que sigui en benefici propi. Per exercir la política no fan falta persones amb grans qualitats, només cal aixoplugar-se en els poders dels partits.

Els sous dels “alts” polítics catalans , segons s’ha fet públic, son molt bons ; sense contar altres assignacions: cotxes, dietes, etc. Es a dir; amb el que guanyen poden viure

esplèndidament i al meu entendre, com a bons catalans, generar un cert estalvi. Com pot ser que senyors que portant molts anys “treballant en la política” declarin patrimonis minsos i deutes hipotecaris a dojo?. Com s’explica?. Es que potser son molt altruistes amb els necessitats?; o, tenen algun vici inconfessable?. Crec que ho hauríem de saber. Com a bons catalans que contem fins i tot per ballar sardanes, les declaracions dels nostres representants han de ser “ políticament” i “matemàticament” correctes.

No estic segur que els valors històrics de pobla català: treball, estalvi i capacitat emprenedora estiguin presents en els homes i dones que exerceixen la política actual. Em de fer l’esforç d’exigir als nostres polítics que ens representin amb dignitat. Espavila’t.

 

Joan Vila Pont
President Fundació Espavila


Comentaris