16/9/2011 - 10:47h - laMalla.cat

Impostos i política

 La manera com el Govern ha reinstaurat l'impost sobre el patrimoni ha estat de tot menys ordenada. Hi ha hagut filtracions, desmentiments i declaracions contradictòries fins a l'últim dia. Fins i tot l'anunci de la petició que en aquest sentit va fer el candidat socialista al president del Govern i la posterior confirmació que Rodríguez Zapatero li havia fet cas va ser una posada en escena poc encertada.

 

Però el veritable fons de la qüestió és l'oportunitat d'eliminar les bonificacions que havien acabat, a la pràctica, amb aquest tribut cedit a les comunitats autònomes. Es pot defensar amb raó que seria més just buscar recursos en les riqueses i rendes que eludeixen el pagament d'impostos -de manera il·legal i legal-, i també gravar les grans fortunes, com han anunciat altres països. No obstant, aquest debat no invalida que les famílies que acumulin un patrimoni de més de dos milions d'euros nets, que és la quantitat que surt una vegada aplicats els mínims, facin una aportació addicional al fisc.

L'últim any en què va estar vigent, aquest impost va repartir 2.100 milions entre les autonomies, una quantitat que es compensa cada exercici des de l'Administració central, tal com estableix el nou sistema de finançament autonòmic. És a dir, que les autonomies han continuat ingressant els mateixos diners després de la congelació d'aquesta figura impositiva. El que proposa ara el Govern amb aquest canvi exprés d'aplicació immediata és que les autonomies tinguin uns ingressos addicionals per destinar-los a despesa social o a reduir dèficit.

Si les previsions d'Hisenda es confirmen, uns 160.000 contribuents pagaran una mitjana de 6.750 euros a l'any, xifra que no sembla una quantitat desorbitada per a persones amb aquesta riquesa. L'acusació que es tracta d'una mesura electoralista, com diuen els grups de l'oposició, no deixa de tenir fonament, encara que quan prové de qui ha eliminat l'impost de successions cau pel seu pes, sobretot si a sobre reclama demagògicament una taxa per a les fortunes. Caldrà veure quines autonomies s'atreveixen a renunciar a aquests nous ingressos mentre retallen en educació i en sanitat.

Editorial
Llegit a El Periódico 16/09/2011


 

 

Comentaris