2/9/2011 - 06:20h - laMalla.cat

La reforma i el pacte constitucional

Adéu al vell consens

Genuflexos davant de la imposició dels mercats, PSOE i PP han determinat una estratègia perillosa en tot el procés de reforma exprés de la Constitució. És com si el text de modificació de l'article 135 l'hagués redactat Angela Merkel i només s'hagués acceptat, in extremis, una esmena de Rubalcaba per evitar el que és inevitable, el seu martiri electoral el pròxim 20 de novembre. Ni una lletra, ni una coma més, ni dels nacionalistes, ni de l'esquerra. Ahir van ser tombades les esmenes de PNB i ERC per la via ràpida, sense acceptar-les a tràmit. CiU encara reflexiona sobre la forma en què ha de materialitzar la seua oposició a la ruptura del pacte constitucional per part dels dos partits majoritaris espanyols. La intervenció d'Artur Mas ahir va ser prou clara i contundent per significar la importància que té per a Catalunya la pèrdua d'autonomia financera. No es pot pactar unilateralment sense escoltar almenys els que resulten afectats per allò que es modifica. La reforma constitucional és de tal magnitud que sí que pot afectar els drets dels ciutadans, que poden quedar inermes davant de la falta de recursos de l'Estat per garantir el benestar social. Només aquest temor exigeix que es recorri a un referèndum perquè siguin els dipositaris de la sobirania els que decideixin si realment volen posar-se a les mans dels mercats i lligar les mans de l'Estat per impedir el dèficit. Malgrat que les possibilitats d'èxit semblen mínimes, els nacionalistes no haurien de descartar un recurs davant del Constitucional perquè s'eviti la ruptura del consens constitucional.

JUAN CAL SÁNCHEZ. Director Executiu del Grup Segre
Llegit a Segre (02/09/2011)

Comentaris