6/9/2010 - 09:01h - laMalla.cat

Anàlisi del comunicat d'ETA

Violència a Euskadi: ¿el principi de la fi?

El 30 de desembre del 2006, ETA posava punt final al procés per a una conclusió dialogada de la violència amb l'atemptat de la T-4 de l'aeroport de Barajas. Malgrat que formalment l'organització armada no el va donar per finalitzat fins al comunicat del 5 de juny del 2007, on donava per acabada la treva a les zero hores de l'endemà, i que encara, al maig, s'havien mantingut reunions a la Fundació Henry Dunant (Suïssa) entre ETA i enviats del Govern espanyol -sense capacitat de prendre decisions-, el cert és que, després de l'explosió de Barajas, el procés estava mort. Fins i tot els mediadors internacionals que havien actuat com a assessors de Batasuna ho tenien clar quan van afirmar que cap govern d'un Estat de dret i democràtic pot assistir impassible a la col·locació de mitja tona d'explosius en un aeroport internacional -amb el resultat de dos morts- i continuar les converses com si no hagués passat res. I aquesta brutal i negativa experiència estarà a la base de qualsevol nou intent com el que sembla que obre el comunicat avançat ahir en forma de vídeo a la BBC. El Govern espanyol no mourà fitxa si no es produeix i es verifica l'abandonament de les armes.

La situació actual no és similar a la del 2006. En primer lloc, ETA ara es troba molt més debilitada, gairebé sense capacitat operativa, gràcies a la col·laboració de les forces de seguretat espanyoles i franceses (i de Portugal quan va intentar consolidar una nova plataforma operativa en aquell país), amb una direcció disminuïda i molt dividida, sense mínimes garanties de seguretat en l'abans santuari francès (l'assassinat, al març, d'un gendarme va tancar totes les portes que es mantenien obertes), amb l'oposició de l'esquerra abertzale, dels mediadors internacionals i d'un nombre cada vegada més elevat de presos històrics que s'han anat separant de l'organització i que advoquen per abandonar les armes i fins i tot, en alguns casos, per oferir mecanismes de reparació a les víctimes, i amb el rebuig frontal i transversal de la violència per part de la societat basca. En resum, després del comunicat fet públic ahir agafa tot el sentit la reflexió que va fer Eugenio Etxebeste, Antxon, que va ser un dels negociadors en les converses d'Alger de finals dels anys 80, després de les detencions de Bidart el 1992: «Perdre la batalla militar no ha de significar perdre la batalla política, perquè al seu torn no signifiqui perdre la guerra ideològica». Doncs bé, la batalla militar en què s'havia ficat ETA sembla ja definitivament perduda i la batalla política, com ha comprès molt bé l'esquerra abertzale, està a punt de perdre's si Batasuna no recobra la legalitat abans de les eleccions municipals i forals de maig del 2011 o de les eleccions al Parlament de Vitòria el 2013.

El comunicat ha estat rebut, no obstant, amb escepticisme per part de la societat i els partits polítics bascos i espanyols, donada l'ambigüitat del text, que només es refereix al cessament «de les accions armades ofensives», i la falta de concreció sobre la vigència de la nova treva. És evident que el Govern espanyol, més enllà de mantenir oberts els canals de contactes que van sorgir en l'anterior procés, no respondrà «degudament» a una declaració d'alto el foc «permanent i completament verificable» que no s'ha produït tal com exigien els mediadors i assessors pròxims a Batasuna i els firmants de la Declaració de Brussel·les del març passat, entre els quals hi havia quatre premis Nobel de la pau

¿Com es pot esperar, doncs, que evolucioni la situació creada després del comunicat d'ahir? La situació més optimista és que estem en el primer pas del final de la violència. Si el comunicat és fruit d'una decantació en la lluita interna en la direcció d'ETA -les detencions produïdes després de l'atemptat de la T-4 s'han centrat en el sector més dur- que suposa una victòria provisional dels dirigents disposats a posar fi a la lluita armada, cal esperar nous comunicats que, sota la tutela de Batasuna i dels mediadors internacionals, desemboquin en aquest alto el foc permanent i completament verificable que demanava la Declaració de Brussel·les. El comunicat d'ahir pretén legitimar el capital històric de l'organització, però, en realitat, apuntaria cap a una desactivació definitiva de la violència.

L'escenari pessimista és que, malgrat les intencions de Batasuna de desmarcar-se de la violència, ETA no estaria disposada a seguir-la en aquesta via encara que amb això perdés la resta de suport social que encara li queda a l'esquerra abertzale. En aquest supòsit, el comunicat seria una cortina de fum per guanyar temps, intentar disminuir la pressió policial i reorganitzar-se. Paradoxalment, seria també el final per la via de la grapització o de la implosió ja que, en aquestes circumstàncies, una organització armada independentista, més enllà d'accions marginals encara que doloroses, no té futur. Tot sembla apuntar, doncs, al primer escenari, el que, sens dubte i malgrat l'escepticisme, obre una porta a l'esperança.

ANTONI SEGURA, Catedràtic d'Història Contemporània de la UB, Autor d''Euskadi, crònica d'una desesperança'
Llegit a El Periódico de Catalunya (06/09/2010)


28/6/2010 - 07:28h - laMalla.cat

José María Benegas sobre el final d'ETA

Sobre el final de ETA

Las recientes declaraciones de Jesús Eguiguren planteando la necesidad de diseñar un nuevo escenario en el que se contemple la legalización de Batasuna y medidas relacionadas con los presos de ETA, han reabierto la polémica sobre el final de la banda terrorista.

El atentado de la T-4 tuvo consecuencias que no se pueden ignorar cuando se trata de diseñar la estrategia antiterrorista y el horizonte del final de la violencia. Una fue la constatación, una vez más, de que ETA rompe de modo abrupto y unilateral las treguas que declara, burlando la buena fe de los gobiernos que intentan un final negociado. Así fue en Argel, en Lizarra, y en la última ocasión perpetrando el atentado de Barajas. Hoy sabemos que durante el transcurso de las treguas se van imponiendo las posiciones más duras que propician la ruptura y la vuelta a la violencia. Conocedores de esta circunstancia y de la experiencia acumulada, ningún gobierno democrático va a volver a intentar el final del terrorismo por esta vía.

La segunda consecuencia del atentado de la T-4 fue que produjo indignación en el seno de Batasuna por resultar incompresible. Y actuó como revulsivo, reforzando las posiciones de quienes piensan que, en las actuales circunstancias, el uso de la violencia para conseguir objetivos políticos instrumentalmente no sólo es inútil, sino que tiene elementos y consecuencias negativas para sus propósitos, como lo son la ilegalización de Batasuna, el encarcelamiento de sus dirigentes y el amplio rechazo social que hoy tiene el terrorismo en la sociedad vasca. Desde esta perspectiva, dirigentes de la llamada izquierda abertzale han dado pasos, desde luego tímidos, en la dirección de señalar que apuestan por vías exclusivamente democráticas para defender sus objetivos. Sin embargo, no se da el paso de la definitiva desvinculación de ETA y la condena rotunda de sus acciones y del terrorismo.

(...) no debe descartarse una dilución de la organización terrorista. Un final sin final explícito. Una desintegración con coletazos. Incluso una escisión sin futuro o un atentado que obligue a Batasuna a pronunciarse. En todo caso, debemos todos ser muy prudentes. Mantener la unidad democrática y la eficacia policial siendo conscientes de que la batalla que estamos librando es por la libertad y la convivencia democrática. Y la podemos ganar definitivamente.

JOSÉ MARÍA BENEGAS, diputat socialista per Biscaia al Congrés
Llegit a Público (27/06/2010)

24/5/2010 - 08:00h - laMalla.cat

Pilar Rahola es demana un Rubalcaba

Me pido un Rubalcaba

"...Probablemente debe ser el único ministro que alegra la triste vida del presidente. Las últimas detenciones de etarras és el más reciente peldaño de una cadena de éxitos que han descabezado a ETA, tanto como han reducido su operatividad a mínimos históricos. Si los errores de los políticos deben ser magnificados, no en vano repercuten en la sociedad, sus éxitos también deberían merecer el aplauso público.

(...)

Me pido un Rubalcaba para Catalunya, y hasta me pido que lo pongamos en el Estatut. Se podría redactar así: 'En materia de seguridad, Catalunya siempre optará por dirigentes políticos serios y capaces, y nunca hará experimentos con gaseosa sostenible'. ¿Se imaginan ustedes al ministro Rubalcaba liderando una campaña de desprestigio de la policía nacional? ¿Se lo imaginan perpetrando un código ético, por encima de las escuelas de policía, de la opinión de los mandos policiales y del voto contrario de los organismos pertinentes?"

PILAR RAHOLA
Llegit a La Vanguardia (22/05/2010)