27/10/2010 - 07:30h - laMalla.cat

Cap a on va l'Europa de les llibertats?

El nuevo enemigo europeo

Los atentados del 11 de septiembre del 2001 en EE. UU. y los que posteriormente se perpetraron en Madrid y en Londres suscitaron un temor justificado al terrorismo de procedencia islámica. Aquellos miedos se tradujeron en dos guerras lanzadas contra Afganistán e Iraq cuyo desenlace está siendo un fracaso militar y político.

La crisis económica mundial que estalló en el otoño del 2008 sigue su curso castigando a los más desfavorecidos en los países occidentales sin que se vea en el horizonte una pronta recuperación.

Estos dos hechos han marcado política y socialmente el comienzo del siglo XXI. En Europa ha coincidido con la victoria de los partidos conservadores en prácticamente toda la Unión y en Estados Unidos el triunfo de Obama puede verse desvirtuado por la presumible recuperación republicana de una o de las dos cámaras del Congreso. El miedo encuentra un refugio más seguro en los discursos conservadores.

Este temor ha hecho saltar por los aires los dos modelos que se estaban ejecutando en Europa sobre el fenómeno de la inmigración. El presidente Sarkozy ha sustituido su discurso integrador que expuso en los tiempos en que era ministro del Interior y que rompió cuando decidió expulsar a gitanos de procedencia rumana de territorio francés. No ha derogado el modelo de integración, pero la política de Sarkozy sobre la inmigración ha cambiado. Lo mismo ha ocurrido en Italia.

El multiculturalismo que se ha practicado en Holanda, Gran Bretaña, Alemania y Suecia está de retirada. La derecha extrema está en el Parlamento de Estocolmo, es el puntal del nuevo Gobierno holandés y en Alemania la canciller, Angela Merkel, acaba de anunciar que el multiculturalismo ha muerto. Si, por lo tanto, los dos modelos son inviables, se abre la vía de la culpabilización de quienes provocan el nuevo discurso político extremo.

Se señala como principales culpables a los musulmanes que suman más de cinco millones en Francia y cuatro millones en Alemania. El islam pertenece a Alemania, dijo el presidente federal en octubre. El multiculturalismo es inviable, dice ahora Angela Merkel.

En tiempos críticos se buscan culpables. En los dos siglos pasados fueron los judíos los que estaban en el punto de mira, hasta llevarlos a los campos de exterminio. Ahora son los musulmanes. No reconozco esta Europa de las libertades.

LLUÍS FOIX. Periodista
Llegit a La Vanguardia (19/10/2010)

7/9/2010 - 07:57h - laMalla.cat

França, Europa, immigració i por

La por

Llegeixo amb consternació la notícia sobre els plans que França ha començat a executar amb el propòsit d'expulsar tots els gitanos no francesos, malgrat que es tracta en molts casos de ciutadans de la UE. Mesures precedides el 2008 pel “pla de seguretat” impulsat per l'executiu italià, que considerava un perill la població romaní –qualificada com a “nòmada”– no italiana. Ras i curt: estem davant d'un cas flagrant de violació de drets per pertinença ètnica.

Intento escatir les raons ocultes que generen una situació semblant en el marc de les recents declaracions efectuades per Nicolas Sarkozy, en què afirma que hi ha un vincle directe entre “una immigració escassament regulada” i una part molt important de la inseguretat que existeix a França. Un Sarkozy, recordem-ho, més papista que el Papa en oblidar els seus orígens hongaresos a l'hora de voler robar espai a l'extrema dreta.

De manera inevitable em vénen a la ment les imatges de Guantánamo i àdhuc d'Abu Ghraib. I de manera ineludible no puc evitar vincular ambdós extrems –per allunyats que semblin– amb la crisi de l'estat de dret i la idea de justícia que l'abriga. Perfectament estructurat, el discurs de la por fa via amb l'excusa de la “seguretat” com a nou paradigma de l'estat, tot sotmetent a una pressió insuportable el règim de llibertats i garanties que tant ens ha costat bastir.

L'any 2004, Conor Gearty, catedràtic en drets humans de la London School of Economics, publicà a The Guardian l'article Cry freedom, amb un extens inventari de lleis restrictives de les llibertats individuals, aprovades a la Gran Bretanya sota la rúbrica de la legislació antiterrorista. I, agosaradament, pregunto: ¿en què difereix aquesta legislació de nova estirp d'aquelles lleis que ens protegeixen de la població romaní, en casos que afecten l'accés igualitari a l'educació o bé a l'habitatge i encara vigents en països com Txèquia, Grècia o Croàcia?

Una malaltia anomenada por recorre Occident. De les pors aparentment sense justificació, la psicologia en busca explicació en la psique humana que, adés i ara, posa en qüestió “l'àrida lògica dels fets”. El problema és que estem erigint una lògica inventada. I pot passar que, finalment, el relat s'imposi a la veritat i que la impostura derroti la raó.

JORDI SOLÀ
Llegit a Avui-El Punt (07/09/2010)

21/6/2010 - 08:00h - laMalla.cat

Reflexions d'Anna Terrón sobre el debat del burca

Desterrar els vels de la por
La nostra societat ha de parlar d'immigració amb claredat. Hem de parlar de la política migratòria; de quin model tenim i de quin model volem, de com s'han de gestionar els fluxos migratoris i de quins criteris s'han d'aplicar per fer-ho. Però també hem de parlar de la convivència en una societat definitivament plural, que ho és per les successives onades migratòries; però no solament això, ja que molts elements del que anomenem genèricament globalització hi incideixen. I també s'ha de parlar de les pors i angoixes que aquesta nova societat genera. No s'han d'amagar sota un vel, sinó que, al contrari, han d'emergir i s'han de poder dirimir en els espais de diàleg que conformen la nostra societat democràtica. Així podrem distingir entre les pors difuses i la por racional que obeeix a amenaces reals. Les primeres s'han de dissipar; la segona cal abordar-la amb autoritat.
Una societat plural no és una societat sense llei ni una societat que permet prescripcions superiors a aquesta llei. La gestió de la diversitat requereix confiar en les nostres institucions i les nostres lleis, que protegeixen valors bàsics de la nostra societat com la dignitat humana, la llibertat i la igualtat, i defensar-les.

(...)

En aquest país no hi ha burca, un vel integral d'origen preislàmic que té els orígens en les tribus paixtu de l'Afganistan i el Pakistan i que van fer desgraciadament famós els talibans. Moltes de les imatges que acompanyen aquests dies el debat sobre el burca procedeixen d'altres països o, per a més confusió, són de dones que es tapen els cabells amb hijab, un mocador de cap que deixa, òbviament, la cara descoberta. Al nostre país hi ha dones, poques, que utilitzen un vel integral. Aquest és impropi de les comunitats musulmanes que viuen a Espanya, i apareix fomentat per líders religiosos procedents d'un islam radicalitzat que reprodueix un conflicte que avui viu part del món musulmà. Contra aquest fenomen hem de lluitar, amb les comunitats musulmanes, en defensa del nostre model de societat democràtica.

(...)

Al contrari, com ha succeït arreu d'Europa, des de l'Holanda dels anys 90 fins a la França de Sarkozy, qui des de la cosa pública -no només política- s'obstini a dirigir-se a la por dels seus conciutadans desenfocant els problemes reals i proposant suposades solucions fàcils a problemes complexos podrà adquirir notorietat i rèdits a curt termini, però li passarà per sobre la força de la por embravida i, lluny de bandejar-los, situarà al centre del debat els que des de diferents bandes menyspreen els nostres valors i la societat democràtica.
Recuperar la mesura de les coses ha de ser l'objectiu bàsic de tots els que sí que volem continuar formant part d'aquesta societat democràtica i plural. S'ha de parlar amb claredat d'allò que preocupa, s'ha d'exercir l'autoritat allà on sigui necessari, i s'han d'aportar solucions reals per constituir-nos en una societat millor. De fet, la preocupació dels ciutadans és aquesta.

ANNA TERRÓN (Secretària d'Estat d'Emigració i Immigració)
Llegit a El Periódico de Catalunya (21/06/2010)

28/5/2010 - 08:00h - laMalla.cat

L'efecte positiu de la immigració qualificada

Emigració, talent i crisi econòmica

“...El conjunt de la societat ha pres consciència que es juga el seu futur en la batalla per la innovació i la competitivitat i que aquesta batalla es guanya en el terreny de la creativitat, la formació, la cultura de l’esforç i el treball en equip. Més o menys com està fent el Barça d’en Pep Guardiola i en Xavi Pascual. Com fan ells, es tracta de cuidar el planter i de fitxar persones amb talent d’arreu del món. Es tracta de tenir Messis, Bojans, Pedritos o Navarros i, també, Pete Mickael, Dani Alves o Erazen Lorbek.

¿Com es pot traslladar el model d’èxit del Barça al camp dels negocis i de l’economia? ¿Com podem cuidar el nostre planter, alhora que som capaços d’atraure persones de talent siguin d’on siguin? En part ja ho estem fent encara que no en siguem del tot conscients.

(...)

Barcelona és avui una de les ciutats més atractives del món per venir-hi a viure i a treballar i milers de persones nascudes a l’estranger han triat aquesta opció. S’estima que a l’àrea metropolitana de Barcelona actualment hi viuen i hi treballen més de 150.000 professionals estrangers qualificats, en general força desconnectats de la comunitat local. És com el conte Invasió subtil de Pere Calders.

(...)

Representen un actiu fonamental per a la nostra economia. Són el altres catalans del segle XXI. La història ha demostrat que l’emigració és, en la majoria dels casos, una riquesa per al país de recepció. Més del 30% de les noves empreses del Silicon Valley són creades per estudiants d’origen asiàtic.

(...)

Si volem superar la crisi de la millor manera possible, hem de facilitar la integració de les persones d’origen estranger que ja estan aquí i intentar atraure més persones qualificades que ens ajudin a tirar endavant el país.”

MIQUEL BARCELÓ, President de la Fundació Btec
Llegit a El Periódico de Catalunya (27/05/2010)