15/6/2011 - 08:44h - laMalla.cat

El PP a Catalunya després del 22M

El PP no és el que era

Un dels errors seculars de l'esquerra -especialment de la catalana- és expulsar el PP de l'escenari polític sense aturar-se a debatre-hi. L'esquerra ha tingut històricament una sensació de superioritat moral, per això les victòries de Jordi Pujol la treien de polleguera i per això mai va entendre la majoria absoluta d'Aznar el 2000. Ara com ara, tot apunta que els tripartits i Zapatero quedaran als llibres d'història com un parèntesi en una època de domini conservador. Per tant, els que vulguin entaular la batalla hauran de fer alguna cosa més que fer créixer la por al PP, perquè ni les retallades ni l'anticatalanisme són, per a les noves generacions, exclusives dels de Rajoy. El més preocupant per a aquesta esquerra altiva que no ha baixat mai del pedestal per defensar les seves conviccions és constatar que, al micromón dels indignats, el PP i els socialistes són la mateixa cosa.

Però algunes coses sí que han canviat després del 22-M. I no parlo de la sorpresa -agradable si fos certa- de veure la presidenta Esperanza Aguirre defensant les llistes obertes, sinó de veure Alicia Sánchez-Camacho al balcó de l'Ajuntament de Badalona dibuixant amb la mirada un futur més ambiciós que el pacte del Majestic. La cap de llista dels populars a Catalunya ha passat en silenci un calvari per conduir les hosts populars fins a dalt del balcó quan s'havien acomodat a la cridòria de la plaça. Les dosis correctes de prudència i audàcia de Sánchez-Camacho, la seva capacitat de vèncer les provocacions pròpies o estranyes i la confiança de Rajoy han anat teixint una teranyina en la qual la CiU de Mas se sent prou còmoda per trencar amb el notari i superar la por estètica de la classe política catalana a acostar-se al PP.

Gestió
Als adversaris els ha arribat, doncs, l'hora de discutir amb els populars, i no només menysprear-los. I als del PP els arriba l'hora de demostrar que són tan bons fent com criticant. Jugar sempre en camp contrari té l'avantatge de pensar que perds per culpa de l'ambient. Ara juguen a casa.

ALBERT SÁEZ, director adjunt de El Periódic
Llegit a El Periódico de Catalunya (15-06-2011)

26/10/2010 - 07:30h - laMalla.cat

Badalona, immigració i PP

El laboratori badaloní

La visita de la plana major de la delegació catalana del Partit Popular a la Ciutat de la Justícia és la constatació de la seva opció política respecte de la immigració. No en quedaven gaires dubtes, quan la mateixa Sánchez Camacho havia repartit tríptics contra els gitanos romanesos, però el públic reconeixement a García Albiol i al comportament xenòfob dels populars badalonins fa esvair qualsevol equívoc. La dreta espanyolista sap els dividends que pot aportar el discurs racista en una Catalunya fins ara poc receptiva, i ha decidit explotar aquest sentiment, segura que, en moments de crisi i amb els vents que arriben de la resta d'Europa, és fàcil manipular algunes voluntats.

Fa uns anys ningú no hauria dit que el Partit Popular assoliria una quarta part dels regidors de la tercera ciutat, en nombre de població, de Catalunya. Però la descoberta d'un líder singular i la capacitat de propagar un discurs incendiari, a més de les pròpies dificultats socials d'una ciutat poc vertebrada, van fer que les darreres eleccions municipals disparessin les expectatives dels populars. A més a més, la poca cintura del partit socialista, hegemònic al cinturó barceloní, donà més ales al discurs de confrontació. El Partit Popular descobrí la gallina dels ous d'or i es disposà a explotar-la.

L'estratègia esdevingué clara: convertir Badalona en un laboratori del que podria significar el trencament de la societat integradora catalana, introduint-hi primer el dubte i després la veritat absoluta sobre el perill –o el dany– de la immigració. Si l'estratègia obté bons resultats, els populars estaran en condicions de fer forat en la política catalana, i l'efecte dòmino podria adquirir proporcions impensables. L'escenificació de García Albiol, a Badalona, és un planejament de llarg abast, al qual cal fer front en el laboratori badaloní, però des de l'ampli compromís de la societat catalana. Davant un discurs racista i xenòfob no es pot baixar la guàrdia, i els partits polítics han de fer el seu paper per impedir la consolidació d'un discurs inacceptable. A Badalona, la societat civil comença a moure peça i treballa en la construcció de dics de contenció. El laboratori badaloní és una qüestió de tots i caldrà prestar-hi atenció.

JAUME OLIVERAS i COSTA
Llegit a El Punt (24/10/2010)

30/5/2010 - 08:00h - laMalla.cat

La crisi, l'ajust, el PP i la seva exigència d'eleccions

Les frenètiques presses del PP

"...Si Rodríguez Zapatero no hagués aconseguit al Congrés el vot afirmatiu, hauríem firmat la sentència d'una intervenció europea a la grega en la política i l'economia espanyoles. Una victòria del no enfonsava la borsa, ens convertia en empestats de cara a tota la UE, arruïnava qualsevol esperança de vendre el nostre deute públic al mercat internacional, suposava una clatellada per al futur de moltíssimes empreses i obria la porta a una altra onada massiva d'acomiadaments laborals.

El dia va ser històric perquè el Govern de Zapatero va salvar, encara que fos pels pèls, una situació més dramàtica per al conjunt dels ciutadans que per al mateix president. També ho va ser perquè, encara que Mariano Rajoy tingui cada vegada més probabilitats de ser el pròxim inquilí de la Moncloa, dijous va demostrar no tenir tota l'altura moral imprescindible per ser-ho. Era el moment de la veritat i va preferir apostar per l'enfonsament de tots, amb l'esperança que això s'acabés carregant Zapatero i li obrís les portes del poder. Dit d'una altra manera, amb el seu no a les mesures d'austeritat li va clavar una immensa puntada a ZP al nostre cul, al de tots els ciutadans. ARajoy li costa molt prendre decisions, però quan les pren pot arribar a ser més perillós que Zapatero.

(...)

¿Per què tenen tanta pressa Rajoy i el PP? Resulta inevitable malpensar sobre les raons que dijous van portar aquest partit a un gran descrèdit internacional, ja que totes les formacions europees que se li assemblen imposen allà on governen (Alemanya, Gran Bretanya, França, Itàlia, etcètera) mesures similars -o més transgressores de la filosofia de l'Estat de benestar- a les de Zapatero. A l'analitzar les circumstàncies nacionals específiques que graviten sobre els populars es posa en relleu que aquesta pressa es pot deure a les urgències del calendari judicial dels seus greus afers de corrupció. En les actuals circumstàncies, malgrat el caire conservador de la cúpula de la justícia espanyola, si les causes poden seguir obertes tot el temps que teòricament ha de durar aquesta legislatura, la trama Gürtel pot danyar molt aquest partit, igual que van fer molt de mal al PSOE les corrupcions destapades en els últims anys de Felipe González.

La justícia espanyola és molt lenta, però els rellotges avancen en contra de Rajoy." 

ANTONIO FRANCO, periodista
Llegit a El Periódico de Catalunya (29/05/2010)