5/8/2009 - 16:00h - laMalla.cat

Battlestar Galactica i els premis

Disculpeu-me l'absència, amics. Ja sóc aquí.

Fa uns dies, els premis TCA (Television Critics Association) van coronar Battlestar Galactica la millor sèrie de l'any (in extremis, els nois, que la sèrie tot just va finalitzar la passada primavera). I jo contenta, que és una de les meves preferides (sí, per damunt de Lost), però no deixa d'emprenyar-me que, per norma, la crítica l'elevi i els premis de tota la vida, com els Emmys, la deixin sistemàticament de banda. Companys, sèries de ciència ficció com Battlestar Galactica es poden comparar a coses com El Ala Oeste de la Casa Blanca, que ho sabeu.

Més info sobre els premis aquí

Més info sobre Battlestar Galactica aquí.

12/1/2009 - 02:08h - laMalla.cat

Per fi és 2009!

Quan comença l’any les sèries també fan un sant tornem-hi. Aquests dies, als EUA reprenen camí totes aquelles sèries que havien fet una “paradeta tècnica” a finals de novembre o principis de desembre deixant-nos més o menys intrigats. Ja podem saber com han passat les vacances els nois de Gossip Girl o de 30 Rock. També podem esbrinar si Betty o Chuck han descansat prou o si Michael Scofield ha planejat el següent moviment (si és que queda algú que encara miri Prison Break).

Tot i això, i per molt que necessiti saber què ha passat amb Olivia Dunham, no hi ha retorns més esperats aquest gener de 2009 que els de Lost i Battlestar Galactica.

Lost ja va per la cinquena temporada i liant-la cada cop més amb les línies temporals. Sincerament, ara mateix l’única incògnita que tinc respecte a Lost és si la cinquena serà una temporada trunya o una temporada al nivell de la primera. De la resta, millor no preocupar-se, que després la política del “a la illa tot s’hi val” et deixa sense arguments.

Aquí van unes quantes promos i avançaments, si és que no podeu esperar...





El retorn que més m’emociona és el de Battlestar Galactica, que comença la recta final amb l’emissió dels darrers 10 capítols i havent-nos deixat, l’estiu passat, amb un final d’aquells que gairebé et fan parar el cor. Així com estic convençuda que el futur final de Lost no lligarà ni la meitat dels caps que té pendents, tinc la mateixa seguretat que a Battlestar Galactica tot encaixarà com un trencaclosques. Qui és el darrer cylon? Què passa amb la Terra? Quin serà el paper d’Hera en tot plegat? Quin és el destí d’Starbuck? Què passarà amb la presidenta? I amb els cylon?

Només 10 capítols per trobar resposta a totes aquestes preguntes i l’esperança que el final sigui rodó. So say we all, companys.

4/11/2008 - 00:08h - laMalla.cat

Adama for president

No podia deixar passar aquests temps electorals sense parlar d’una altra sèrie (amb el permís de The West Wing) on la política, i en conseqüència les eleccions adquireixen un paper fonamental,  i, d’altra banda, no em puc creure que porti escrits tants posts i no hagi dedicat encara un de senceret a Battlestar Galactica.

Més enllà de batalletes i naus espacials, Battlestar Galàctica és una sèrie on la política i la reflexió (ojo que surt la gafapasta que porto a dins) són gairebé tan importants com l’hiperespai.


Adama seria un gran president, tan gran com Bartlet, sí senyor. Jo el votaria, no tinc cap dubte (visiteu www.adamaforpresident.org si preteneu fer un fake-poll aquesta nit al menjador de casa), però ser el cap militar et treu molts punts per ser també president en un sistema democràtic, així que a Battlestar Galactica ens hem de conformar amb la presidenta Roslin (fins a les celles de kamala, pobre) i amb Gaius Jesucrist Baltar (un polític amb groupis, què gran!)

A Galactica s’ha discutit, i molt, sobre com fer sobreviure la democràcia quan la humanitat està amenaçada de mort. Roslin, amb un càrrec polític irellevant, accedeix a la presidència quan, durant l’atac cylon, moren tots els que la precedeixen en la llista de succeció. Inexperta total, ha d’aprendre a ser presidenta en una situació de les pitjors imaginables i, posteriorment, ha d’afrontar unes eleccions on el populisme de Baltar provocarà més d’un mal de cap a tothom. Don’t blame me, I voted for Roslin.

Hem de reconèixer que quan a Galactica es posen profunds a vegades patinen una mica, però això no els treu el mèrit de parlar de problemes molt actuals tot i tractar-se de ciència ficció (o precisament per això). Us deixo amb alguns posters propagandístics. Find Earth, bitches.

 

 

 

20/6/2008 - 00:20h - laMalla.cat

L'illa de "Perdidos" està a Nova York

I tinc això que ho demostra:



Bé amics, d’això se’n diu un re-cut (gràcies, Ruth ;)). El tema no té cap secret, només cal agafar els crèdits d’una sèrie i remuntar-los com si fos una altra, preferiblement de temàtica ben diferent. Bé, el secret en realitat és fer-ho amb gràcia, que tots sabem que tenir un compte a YouTube no implica tenir, ni talent, ni el factor X.

De fet, la majoria de re-cuts que trobareu pels puestos serà de trailers de pel·lícules. Un clàssic del gènere, i una lliçó magistral de re-cutting és Scary Mary, que converteix Mary Poppins en la germana dolenta de belcebú.



També són freqüents els re-cuts tipus Brokeback Mountain que, bàsicament, s’inventen una relació entre dos personatges del mateix sexe. Segurament el més famós és Brokeback to the future:



Si sou del Battlestar Galactica Team, feu una ullada al Brokeback Galactica, i si no, feu el favor de veure la sèrie, per l’amor de deu!

Tornant a Lost, a banda de la versió “The one with Friends”, tampoc no té desperdici el Lost A-Team:



I si ens posem històrics, podem fer un re-cut de Stargate amb la música de MacGiver. Fet i fet, l’actor és el mateix:



Clar que posats a ser retorçats, tenim els crèdits de Embrujadas a l’estil Buffy, i els crèdits de Buffy a l’estil Embrujadas. Però és que el tema amb les Embrujadas és molt fort, ja que les tenim a l’estil Dawson’s Creek (Prue’s Creek, impressionant), a lo Prison Break, i fins i tot la versió Charming Girls. Puc seguir, que també hi ha una versió Hex and the city, però és que això seria massa, inclús per mi.

Bé amics, no em vull acomiadar sense posar-me una mica nostàlgica. Companys teligiosos, us deixo amb Goonies of the Caribbean. Bon cap de setmana.

8/5/2008 - 00:21h - laMalla.cat

Una dona biònica descafeïnada

Els nois de SciFi Espanya estrenen dijous a la nit una versió moderna i cool d’aquella dona biònica que obria llaunes amb la ungla, i mira que les llaunes dels 70 debien ser dures, dures.

La dona biònica
Lindsay Wagner, la dona biònica del 76, i Michelle Ryan, la del 08 

Amics, em sap greu, però si la idea us havia atret una miquetona de res, ja us en podeu oblidar. La nova sèrie no només és decepcionant, sinó que, a més, no va més enllà dels 8 capítols, ja que els seus responsables, conscients que els ha quedat una trunyeta, fa dies que la donen per cancel·lada.

No dirigiu la vostra ira cap als bons nois de SciFi. La indústria audiovisual és maquiavèl·lica i tots els comprados s'acaben empassant sèries mortes abans d'estrenar-se. A més, no us he dit que no mireu el capítol, al contrari, l'heu de mirar. Les raons? Doncs primer, que veieu vosaltres mateixos com la pots arribar a pifiar per voler anar de modern i cool, i segon, que admireu una de les poquetes coses bones de la sèrie: Sarah Corvus, interpretada per Katee Sackhoff, que es va prestar a aparèixer esporàdicament a la sèrie aprofitant les èpoques de descans de Battlestar Galactica.

Sarah Corvus - Katee Sackhoff
 
Katee es menja amb patates a Michelle a totes i cadascuna de les escenes que fan plegades, i a les que no fan plegades també, que deu tenir una capacitat de projecció de l'aura impressionant. I és que Katee és molta Katee. Nomes cal veure-la a Battlestar Galactica, creixent-se al mateix ritme que el personatge que interpreta s'autodestrueix. Aquesta sí que és una versió moderna d'una sèrie per no perdre's, sí senyor.