24/6/2009 - 13:45h - laMalla.cat

OT: Bye bye, Ramoncín

Com que ahir tampoc no vaig veure la gala, he hagut de mirar els vídeos avui des de la web de Tele5, i el primer que he de dir és que haurien d'aprendre quatre coses dels seus companys d'Antena3, si més no pel que fa a la qualitat dels vídeos que pengen.

En fi. Avui el que faré és dividir les actuacions en "avorrides de collons" i "no tan avorrides de collons", però abans em detindré en el que realment ens interessa a tots del concurs: Ramoncín per fi ha marxat allà on s'havia d'haver quedat des del principi: a casa seva, demostrant que a OT el veritable rei és Risto amb Noemí de consorta i Coco de germanastra.

Risto i les seves ristades, què bé que s'ho passa, el cabrón!

Tornant a la divisió "avorrides de collons" / "no tan avorrides de collons", al primer grup Silvia i Ángel, amb No me quiero enamorar i Patricia i Cris amb The game of love. Silvia, reina, em queies bé, però cal que posis sempre aquesta cara de lluç estressat? I Cris, tu mai m'has caigut bé, i a més em carrega infinit que sempre cantis igual.

Entre un grup i l'altre col·locaré les dues actuacions de la nit que se suposa han de deixar-te la gallina de piel però que vistes l'endemà i a la pantalla de l'ordinador, doncs mira, ni fu ni fa, que crec que avui m'he llevat amb el peu esquerre. Aquí tenim l'actuació d'Alba (Hurt) i la de Brenda (Listen). Està clar que canten molt bé, però sempre me les he imaginat més a un anunci d'Illa Fantasia que no pas a la portada d'un disc. Alba, a més, ha hagut de marxar, que les nenes pàtries van decidir votar per Rafa, actuació del qual millor seria oblidar.

I em queden Matador, de Jon i Samuel, que em reafirma en el meu favoritisme per Jon, i Lay your hands on me de Mario, que va estar molt bé però del qual he de dir que pot anar al cartell d'Illa Fantasia í amb Alba i Brenda.

Nominats queden Rafa i Ángel, que molt m'equivocaria jo si sortís Ángel, patrocinador com ningú de crits i desmais. See you next week, bitches.

17/6/2009 - 03:38h - laMalla.cat

OT - kilin mi sofli

Amics, acabo de tornar de veure la gala en directe i necessito saber amb qui parlar per estar totes les setmanes allà. No és tan sols que seure a una cadira incòmoda com una almorrana eviti que t'adormis a la quarta actuació, és que l'emoció col·lectiva era tan gran que fins i tot vaig acabar dreta i aplaudint quan un Elías ja expulsat va tenir els sants collons de posar-se a cantar Killing me softly.

Des d'una posició privilegiada de la grada (gràcies, company) les millors actuacions de la nit em van semblar la de Patricia, la corista (Me cuesta tanto olvidarte) que a mi sí que em va fer oblidar que cantava una cançó de Mecano, i la de Silvia (Crazy), que Coco li va dir que no hi havia posat prou sentiment i vàries coses altament avorrides més, però que a mi em va tenir tota l'actuació gairebé amb la gallina de piel.

I no sé si m'ho sembla, o avui (ahir) la secció sosainas del jurat ha estat especialment plasta, cosa que no fa més que enaltir la secció hardcore de Risto, que ahí va, imparable el tio, signant autògrafs. Jo ja no sé si de gran vull ser com ell o com Maria Antonia Iglesias.



Que sí, que és molt greu que aquests noiets no sàpiguen qui és Bruce Springsteen, però tampoc crec que calgui anar pel món donant lliçons d'història musical, i que per molt que Ramoncín hagi presentat el Lingo, no necessitem gafapastismes musicals ja que, desenganyem-nos, ningú mira OT per créixer intel·lectualment, així com Gran Hermano no és un expermient sociològic. I per cert, em resulta molt més pertorbador que es diguin coses com: Pilar Rahola parla català? Anda que no.

En fin, pilarin, que avui aniré a dormir pensant en Risto i en la seva proposta de crear un OT Police, que si necessiten mosses televisives, aquí estic per fer el que faci falta.

10/6/2009 - 00:01h - laMalla.cat

OT - Donde dije digo, digo Diego

  • Primer, que les actuacions del jurat i el presentador em provoquen tanta vergonya aliena com algunes de les actuacions del concursants, i que el Risto bueno y mártir m'inquieta i em pertorba (en molts sentits).
  • Segon, que Virgina continua desafinant tot i cantar les seves cançons.
  • Tercer, que de petita tenia un barriguitas igual que Brenda Mau.

 I ara vaig a les actuacions:


La corista i Ángel Capel han cantat "Dormir Contigo", on se suposava que havien d'estar tan enamorats com la trucha y el trucho, que se querían mucho, però una, que té uns referents, encara recorda aquell Escondidos de Chenoa i Bisbal, així que no, aquesta cosa descafeïnada no cola.

...


Mario i Jon han cantat com el cul. A més, els diria el mateix que penso de la majoria: un nan de jardí té més presència sobre l'escenari.

...
 
 

La pija, a més de passar-se la setmana demanant que l'alcalde de Burgos faci un miracle telefònic (i no, no ens poséssem moralistes que a vegades els diners públics s'inverteixen en coses pitjors) ha cantat "La frase tonta de la semana", el segon tema més avorrit que hagués pogut escollir, que el primer ja el va escollir la setmana passada. Al carrer, reina.

...

 

Elías ha cantat una cançó a mida ("Válgame dios"), i com jo no tinc puta idea de flamenc avui no diré res més que aquest noi sembla, no que s'hagi menjat una cabra, sinó que la cabra se li ha quedat ben tiesota a dins seu. Veurem com s'ho fa per continuar a l'acadèmia ara que Risto no el matxaca.

...


Yo
vengo de Almería e impertérrito me suena a resfriao

Samuel, amb tu em remeto al comentari del Nan de tres paràgrafs més amunt.

...

Brenda Mau ha cantat "Me encanta esta canción". Què els ha passat aquesta setmana amb els títols? I per què insisteixen en posar aquesta noia de rockera quan per molt que l'estirin el cerrell no arriba? Físicament, dic, que malament no ha cantat. Necessito que la setmana vinent canti alguna cosa d'Abba.

...

 

Cristina i Rafa han cantat "Nothing is going to stop us now". Ella ho ha fet tirant a bé. Jo a ell l’hagués nominat, no per haver-ho fet fatal, que no, sinó per tanta queixa amb les cançons, que el sentia remugar i hagués dit, doncs ara t’esculls la cançó, xato, que estàs nominat.

Em disculpo, amics, per no dir res de l’actuació d’Alba i Silvia, que ho han fet les primeres i me les he saltat, que tothom té necessitats. 

La setmana vinent Elías i Jon s'hauran d'enfrontar a la tirania democràtica de l'audiència. Noies d'Espanya, feu el refotut favor d'enviar Elías fora de l'acadèmia, que Jon, encara que no ho sembli, canta millor i està molt més bo. Brenda i Mario, també nominats, han estat salvats pels professors i pels companys, respectivament, i Mario, a més, per majoria aplastant.

En fi, jo espero que a tots plegats els assignin cançons decents i que no siguin trunyes supremes i que aviam si a mesura que anem tenint menys triunfitos, tot plegat és menys avorrit.

Vagi de gust.

4/6/2009 - 02:25h - laMalla.cat

OT - Batalla campal

 


La gala d'aquesta nit ha estat un avorriment absolut fins que han arribat les valoracions i Risto l'ha liat especialment parda. Primer ha arremès contra Manu Guix, a qui ha titllat d'hipòcrita i mediocre. Després Coco s'ha posat amb l'elecció de les cançons i, com no, Noemí s'ha fet l'ofesa. Per acabar la primera ronda, Ramoncín, que si es descuida l'envien a buscar el fang, no s'ha volgut quedar fora de la chupi pandi i ha farfullat amb molt poca gràcia alguna cosa que pretenia ser agra i que simplement ha semblat estúpida. Segona ronda i Risto que desplega l'artilleria pesada queixant-se que els nominats i no nominats els escull Toni Cruz, Noemí donant explicacions i Ramoncín reclamant que als crèdits apareguin els noms dels autors de les cançons. Espera que me parto.

Que si de cas, quan s'entreguin els TP de Oro, que els tinguin en compte a aquests per les categories d'actor i actriu secundaris.

La resta, com ja he dit, un pestiño. Si posessin un avorrímetre, amb els nominats, Diana i Maxi, fins i tot hagués sonat la campana. Maxi, a qui sembla ser que no aguanta ni la seva àvia, avui dorm a caseta, i Diana haurà d'encomenar-se una setmana més a l'osset de Tous per quedar-se a l'acadèmia. La setmana vinent ho tindrà més complicat, que l'altre nominat és Elías, que fins i tot a mi m'ha fet pena de com s'ha passat Risto amb ell, i tots sabem que la llàstima a OT és com una àncora per quedar-s'hi.

I la setmana vinent, res de dimecres. Tindrem OT el dimarts, que així totes les adolescents d'Espanya no sabran si mirar El Internado o a Risto aguantant-se el riure. Vagi de gust.

21/5/2009 - 02:11h - laMalla.cat

OT: i Elías que no marxa

 


Avui era un dels dies que haguessis fet fora a tots dos nominats. A Elías, per pesat, per no treure's la cara de restrenyit i per provocar-me la necessitat de fer-lo patir, a Pedro, per cantar com el cul i anar vestit de barrufet. Com que Elías s'ha quedat, espero que alguna de les companyes de l'acadèmia el posi a puesto, dolorosament.

La resta han tingut els seus moments. Flipo que encara no hagin aconseguit idear i executar un trio que no provoqui ganes d'arrencar-te els ulls, les orelles i el que calgui. Amb els duos s'ho han fet millor. Jon i Samuel estaven tan moníssims que els hagués fet una abraçada només acabar. Sembla que Patricia i Nazaret han experimentat amb els seus cosos per ficar-se més en el paper, però sembla que no han experimentat prou. Hauran de portar fang a l'acadèmia.

Aquí la menda, com que va una mica despistada, no sabia que Paul Potts havia visitat l'acadèmia. Exigeixo, doncs, visita també de Susan Boyle. Ja. Exigeixo que cantin un duo, a poder ser My Heart Will Go On, i que ho escenifiquin.

També hem tingut moment Soraya, que ha cantat molt bé tot i portar un vestit-faixa. La noia portava el discurs preparat de casa, així que cap esment a l'emprenyamenta que ha manifestat aquests dies amb TVE, a qui culpava del fracàs. Reina, que ho vas fer molt bé, pero este año el nivel estaba muy alto (us torno a enllaçar la cançó del nen del violí, que mentre més l'escolto, més m'agrada).

El jurat, com sempre, intentant donar la nota, cadascú en la seva línia i la mesura que pot. Hi ha membres del jurat que avorreixen infinit, personalment prefereixo els que només irriten.

Al final, Jon i Nazaret se la juguen la setmana vinent, i Elías allà, tan content. Què injusta és la vida.

 

13/5/2009 - 23:15h - laMalla.cat

OT en directe

Comença OT gairebé gairebé coincidint amb la mitja part del partit. Doncs molt bé que em sembla, que algun haurà pensat que així els veuria més gent marcant-se la cançó grupal amb Bustamente, i a l'espectador dividit entre el futbol i els gorgoritos també li va bé el retard. A més, el Busta em porta bons records. Ara només queda anant picant el botó del comandament que commuta de canal per pillar el partit entre actuació i actuació, i llestos.

Nota: crec que la persona que va inventar aquest botó té gairebé tant de mèrit com la que va decidir posar entrades usb als frontals dels PCs.

Brenda Mau i Elías - Todo Cambió
No hi ha qui se'ls crei a aquests. Malament no han cantat, gairebé absència total de desafinaments, però, de veritat, un boli bic i un llapis del 2 tenen molta més química.

Patricia i Silvia - See you again
He de dir que aquestes dues em cauen bé, i això ja em predisposa positivament, però els ha sortit un pestiño d'actuació. Si ja sabia jo que els tremebundos corsés que portaven no podien presagiar res bo.

Què bé que el segon gol del Barça ha coincidit amb els anuncis.

Guadiana - Caruso
M'he perdut mitja actuació pel tercer gol del Barça, però veig que la noia hi ha posat sentiment, i això està molt bé. Millor si no l'haguessin vestit de dama d'honor, però bé.. clar que el públic, amb els seus sms i trucades i bla bla bla no ha pensat el mateix que jo i Guadiana torna a casa. Quines coses.

El veí m'avisa del quart. Chachi.

Jon - El tren que nunca cogimos
Una altra que em perdo per la celebració. Què hi farem! El que sí que no hi ha qui aguanti és el paripé de valoració del jurat dels nominats. A cagar!

Nazaret i Diana - Inmortal
Aquestes han tingut gràcia, malgrat haver de cantar una cançó de La Oreja de Van Gogh. Molt mones, elles.

Fi del partit. Moltes felicitats!

Cristina y Mario - I still haven't found what I'm looking for
Això hagués anat millor si només hagués cantat ella. Crec que al Mario aquest li falta un bull.

Pedro i Samuel Quiero un camino
Pedro ha desafinat com una cosa mala, si és que no es pot sortir a cantar amb una samarreta negra sobre una camisa blau marí.

I a partir d'aquí entrem en aquella zona horària en què la gala ja s'hauria d'haver acabat. Tan difícil és en aquest país fer un programet que no s'acabi passades dues hores de la mitjanit?

Ángel i Alba Lucía - Recuérdame
Jo és que a aquestes alçades de la nit ja no calibro. Que sí, que ho han fet mitjanament bé, però m'he hagut d'esforçar molt i molt per no clapar-me. Un peñazo d'actuació, vaja.

Ala, i a partir d'aquí ja no sóc persona. Encara he d'agrair haver-me sobat per no veure les cantades de Risto i de Ramoncín que no vull ni mentarlo. Pillen Pedro, Saumel, Elías i Jon. No estic d'acord amb la nominació de Samuel, i els professors tampoc, que el salven. Per mi, la resta poden marxar a la veu de JA, però els companys salven Jon, que està guapete.

Ala majos, fins la setmana vinent!