22/2/2010 - 21:14h - laMalla.cat

Que la Força t'acompanyi

Diumenge va morir Ricard Palmerola, un referent radiofònic que, mira quines coses, és més conegut entre nosaltres, víctimes de la cultura popular, com la veu de Yoda tant en castellà com en català. És el que hi ha. Recordo que durant una entrevista, Constantino Romero, amb la carrera que té a sobre, expressava com el fascinava que el paressin pel carrer i l'únic que li demanessin  fós que digués: Luke, soy tu padre.

Jo sóc d'aquelles que ha de mirar regularment La Guerra de les Galàxies et altres per purificar l'ànima. I sí, tinc una petita reproducció de Yoda que parla i mou les orelles, què passa. Així que, Ricard, des del fons del meu cor fan et dic: que la Força t'acompanyi.

I a vosaltres, com a amant de les pertorbacions a la Força, us deixo amb un parell de vídeos de Weird Al Yankovic que a mi sempre m'alegren el dia:



I l'homenatge a Yoda:

18/2/2010 - 09:00h - laMalla.cat

Star Wars i balls de bastons

Vaig ràpid que molts estareu treballant i amb aquesta actitud no aixecarem mai el país, carai!

Començo amb la flashmob starwars style de fa uns dies a Bristol. Estic per iniciar l'organització d'una semblant al Gran Via 2.

Com que el post em quedaria una mica soset si acabés aquí, us poso tot un clàssic: "La guerra dels raves":

Vaja, que tot plegat només perquè volia posar-vos aquest, de vídeo... introducing Kitty Leia!

I per compensar-ho, una mica de preses falses, que algú hi haurà que marxi amb mal sabor de boca, amb tot el Kitty affair. Però abans, un off topic total: no us sembla que els na'vi son una mica Jar Jar Binks en blavet?

9/3/2009 - 00:06h - laMalla.cat

Star Wars, the exhibition

Avui m'heu de perdonar que no us parli ni de tele, ni de sèries, ni de la mare que els va parir a tots. Avui toca Star Wars, la història més millor de tot el cinema fantàstic del món mundial i punt.

Acabo de tornar de Madrid, on he vist el tinglado que s'han muntat (i que acaba el 15 de març... així, amb temps) al voltant de la saga, mostrant vídeos, maquetes i vestuari original.

 


Es tracta d'una exposició itinerant, tot i que no sé dir-vos on toca ara, ja que a la web s'han quedat com congelats en carbonita, així que haurem de creuar molt els dits aviam si tenen la decència de portar-la a Barcelona.

El cas és que avui a Madrid aquesta gent tenien el garito ple, obligant-me a esquivar persones indesitjables que, en veure una reproducció d'un parell de Wookiees van i pregunten si són Ewoks. M'he hagut de contenir molt per no trepitjar-los a l'estil Hristo. També m'he hagut de sentir coses com: aquesta és aquella que al final resulta que es casa amb el dolent? Així, en català i tot, que manda huevos. I la pitjor: i no hi ha cap maqueta de l'Enterprise? Aquí he hagut de prendre'm 5 o 6 valerianes que portava al bolso.

Per sort, també he celebrat la presència de pares responsables que alimenten, vesteixen i escolaritzen els seus fills, a banda d'ensenyar-los la diferència entre un X-Wing i un Tie Fighter. I és que si un nen no sap que un sable-làser és un arma noble para tiempos más civilizados, és que alguna cosa falla, de veritat.