21/10/2008 - 01:11h - laMalla.cat

Jed Bartlet sempre serà el meu president (i Tina Fey la meva vicepresidenta)

Malgrat que l’espectacle (democràtic, això ho té) que ens estan regalant els ianquis aquests dies és impressionant, resulta decepcionant quan el comparem amb qualsevol de les fake elections de The West Wing. Bé, de fet, resulta decepcionant comparar qualsevol actuació política amb, ni tan sols, una mirada de Jed Bartlet.



Agafen ganes de votar-lo, no?

La carrera cap a la Casa Blanca que ja fa molts mesos que dura als EUA ha estat comparada per molts amb la disputa fictícia per arribar a la Sala Oval entre Santos (Jimmi Smits), demòcrata llatí a qui li costa guanyar la candidatura dins el propi partit, i Vinick (Alan Alda), republicà amb molta més experiència. Sincerament, les distàncies a cobrir són abismals, especialment en el cas republicà, i més si tenim en compte que Vinick mai, mai, mai, escolliria algú com Palin per a la vicepresidència (tot i que el Vinick fictici es veu obligat a lligar-se a algú més conservador que ell, i és que fins i tot un demòcrata votaria Vinick!)

El cas és que sembla que Sarah Palin ha arribat a l’escenari presidencial per fer-nos la vida més divertida, amb el permís de Tina Fey, clar. I és que Tina va triomfar tant, però tant, amb la seva imitació de Sarah Palin....



... que la mateixa Sarah ha proporcionat les millors dades d’audiència en 14 anys a Saturaday Night Live, deixant-se veure al programa al costat de la Fey.

 


Absolutament memorable. Demostrat queda, no m’ho discutireu, que aquesta gent té un sentit de l’humor i una capacitat de vendre’s que ja ens agradaria per aquí, o sinó, feu una ullada al que ens explica Irene des de l’altra banda.

Jo no tinc cap dubte: Jed Bartlet sempre serà el meu president i Tina Fei la meva vicepresidenta. Estic per, el dia de les eleccions, falsejar-me una caixa i votar per Jed i Tina. Algú s’apunta?

14/9/2008 - 16:57h - laMalla.cat

El primer petó

Què és imprescindible perquè m’enganxi a una sèrie? Entre d’altres, que hi hagi tensió sexual, marro, vaja... sí, i què?

La tensió sexual en el seu format “no resolta”, que normalment correspon a la fase pre primer petó, es pot allargar molts capítols, però més aviat o més tard, sempre, sempre, sempre hi ha un primer petó. Aquí van els meus primers petons televisius preferits del món:

ALIAS – Sydney i Vaughn

El millor capítol, no només de la sèrie (amb la vènia del pilot) sinó de tots els capítols que es fan i es desfan, no podia acabar d’una forma millor. Amb l’SD-6 definitivament (i per sorpresa, carai) ferit de mort, la tensió sexual entre aquest parell, que des de feia alguns dies era tan gran que gairebé feia soroll, es resol entre les runes de chez maligne. Sense paraules, literalment. Crec que mai no podré deixar de mirar aquest capítol.

Què gran Weiss, per cert.


LAS CHICAS GILMORE – Lorelai i Luke

A aquests dos els va costar molt més decidir-se. El típic: que si ara jo t’estimo i tu no, que si ara tu m’estimes però jo surto amb un altre... que si ara ens estimem tots dos però ens fa tall dir-ho... fins que, gràcies a tots els déus televisius, al final de la quarta temporada els cels es van obrir i Luke es va declarar.

Què gran Kirk, per cert.


EL ALA OESTE DE LA CASABLANCA – Donna i Josh

Bé, a aquests sí que els va costar decidir-se. Tot el món feia temps que sabia que aquest parell estaven fets l’un per l’altre, però semblava que ells no s’enteraven. Van fer falta 7 temporades, que sortissin de la Casa Blanca i que la campanya presidencial remuntés una mica per fer que Donna i Josh es deixessin anar, fer fi.

Què gran Santos, per cert.