21/7/2011 - 10:24h - laMalla.cat

Millor sardines

Sardinas


Recentment l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària alertava sobre el consum de peix blau de gran tamany en embarassades i nens petits. Una altra gerra d’aigua freda sobre els consumidors, que es demanen de nou: és segur el que mengem?

La preocupació pels nivells del mercuri als productes del mar no és nova. Hi ha evidències des dels anys 90 dels efectes negatius del mercuri sobre el desenvolupament neurològic de nens petits i fetus. El cervell és l’òrgan més sensible als afectes del metilmercuri, que com totes les formes de mercuri travessa la placenta. D’aquí la recomanació de precaució en el consum en embarassades i nens. I podrien dir també en mares lactants, ja que també s’elimina a través de la llet materna. Les espècies assenyalades amb el dit –peix espassa, tonyina i tauró– són les que estan situades en un lloc més alt de la cadena tròfica. Recordem que el peix gran es menja al petit… amb totes les porqueries acumulades en el seu teixit gras. I nosaltres, depredadors en el cim d’aquesta cadena, servim de tomba d’aquest metall pesat.

Malgrat això, a l’altre costat de la balança hi ha els evidents beneficis del consum d’una o dues racions de peix blau per setmana sobre el sistema cardiovascular. Ara bé, per tal de no superar l’exposició setmanal tolerable de mercuri i altres metalls haurem de crospir-nos presses més petites… i més barates, perquè no dir-ho, com les oblidades sardines, els seitons o el verat.

A Catalunya, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) va realitzar fa anys un informe en què analitzava les concentracions de contaminants químics als productes de la pesca. L’emperador era l’única espècie que sobrepassava els límits tolerables, però l’anàlisi destacava que gran part de la ingesta de mercuri provenia de dos úniques espècies: la tonyina i el lluç, i que els nivells totals de concentració d’aquest metall representen un 71% de la quantitat diària tolerada.

Comentaris