4/7/2011 - 21:23h - laMalla.cat

"Lo que mande el señorito"

 

Convergència i el PP es fan l'amor i els nacionalistes catalans murmuren a qui els escolti que ho fan, sí, però els ulls clucs. Tot sigui per la Pàtria. Els nous nacionalistes espanyols, enfebrats per manar quan més i quan abans millor, ja miren els cos de CiU obert en canal sense cap rubor, és més, el ressegueixen amb la pruïja impúdica del desig reprimit llargament. S'ha acabat el cinturó de castedat de la pubilla, el corró sanitari i l'esperit del Tinell pujolista. Tot i que CiU afirma que ja no és ben bé la de sempre, la falsa donzella que s'entrega per un grapat de mercaderia i després no admet que es dubti de l'honor i honestedat d'una pubilla. Ara la falsa donzella ha apujat preus i s'ha tornat contestona. "No vull un peix al cove, sinó un llenguado i mig, i que sigui rodanxa; prou de cua."  L'amo replica que en tot cas li vendrà "fletantín", una varietat més basta que es fa en les aigües tèrboles de la capital, i que la cua hi va inclosa. La donzella, que no havia escatimat més petons dels necessaris, remuga els deu segons de rigor, es fa la mal pagada cap enfora però regalima plaer per dins, persuadida de que revendrà el peix com si fos salmó d'Alaska. De fet ja ho estava de satisfeta des que la vella rival en el cor dels amos de torn s'ha quedat per vestir sants -San Iceta- i màrtirs.

L'amo i la falsa pubilla folguen en una nova cambra (per diputats) de l'Hotel Majestic, observant-se cara a cara entre xarrups de Viña Fiscal, el Ribera de Duero que sempre demana José Mari, un antic inspector fecal enguany viatjant de prosperitat que saltà a la glòria planetària derrotant el setge comunista alhora a Bàscara, Baracaldo i Bagdad. L'amo veu en la falsa donzella una estimació fidel i compromesa en el tot que els uneix:menys Estat, menys camàndules progressistes, menys complexos per socórrer els autèntics creadors de riquesa, més emprenedors per posar-se al servei dels herois guanyadors de la pel·lícula, menys ampolles d'aigua als hospitals, que segurament se les acaben bevent les infermeres.

El nou amo l'ha advertit, però, que en alguns costums ell sí que era el de sempre i per tant exigia que es disfressés de criada: ella li ha respost que ja hi anava, que sempre hi va de criada, que com podia dubtar-ne, que només és qüestió de llevar-se l'abric, flis-flas, i quedar-se en roba interior, aquella amb que es parla d'amor. Llavors ell li ha manat que es posés "en paños menores" i imités Gracita Morales. "Gracieta", ha corregit ella, xisclant: "¡Lo que mande el señorito!". Li ha sortit perfecte.  

Comentaris
  1. Avatar
    Enric diu:

    Estàs com un llum, Miravitllas.

    05/07/2011 - 13:46h
  2. Avatar
    Jaume diu:

    Has donat en el clau!El clau que l'hi donarà elseñorito a la pubilla.A veure quants capítols dura aquesta comèdia.Hem de lluitar per l'España federal o perdrem España i Catalunia.Salut

    08/07/2011 - 22:35h